Tirant endevant els projectes

Ens hem plantejat una sèrie de reptes i de contactes amb gent perquè és el que més agrada al nostre alumnat.

Com és la teva habitació? Amb peces de tetris s’han construït d’un manera imaginativa i divertida la seva habitació, hi destaquen el més important: els peluixos, són peces essencials per molts d’ells i elles, els pòsters, coixins, jocs… Un cop mostrades als companys, tots han posat en comú com els agradaria l’habitació a compartir per tots i aquest és el resultat:

L’habitació màgica que volem tots
Estem a punt d’entrar en aquest lloc . Porta gran, llit gran també al mig. Porta a la dreta que dona a una terrassa amb piscina.
Les parets de l’habitació són tintades de fosc de manera que no es pot veure res des de fora però sí des de dins; tenen tot de pòsters igual que al sostre. Hi ha un armari gran, estanteries amb còmics, llibres “A través de mi ventana”, jocs, PS5 i peluixos escampats per terra.
L’habitació és en un espai a part tipus centre comercial. La pecul.liaritat és que no hi ha gravetat si es vol, quan en tens ganes, flotes, i també pot volar, es pot desplaçar i així el paisatge va variant.
Tindríem una TV a la paret perquè es vegi bé des del llit estant. També tindríem una làmpada de leds de colors que es poden encendre segons els diferents estils de música que posem o picant de mans.
Hi ha una màquina de gelats galindaines.
La cuina és l’armari del qual hem parlat al principi, màgic també, des d’on es poden servir àpats deliciosos.
Bany amb jacuzzi: banyera-jacuzzi.

Aviat us mostrarem el següent projecte: contactar amb persones grans de diferents casals la correspondències per començar a coneixe’s i més sorpreses.

Una habitació ideal

L’espai és gran, el llit està al mig i també és gran. Hi ha una porta a la dreta que dóna a una terrassa amb piscina i una altra porta, també a la dreta, que dóna a un lavabo amb una banyera-jacuzzi.

Les parets de l’habitació són de vidre, per veure el paisatge i, quan vols que no entri llum, prems un botó i els vidres es tinten de color fosc, aleshores pots seguir veient el que hi ha fora, però des de fora no et poden veure. Alguns pòsters penjats al sostre. Hi ha un armari gran, que quan l’obres i entres et connecta amb un edifici amb infinites plantes, on hi pots agafar roba i, també, menjar deliciós. A l’habitació també hi ha estanteries amb còmics,  llibres com “A través de mi ventana”, jocs i la PS5. A la paret de davant del llit hi ha una tele i el terra està tot cobert de peluixos. Les llums són leds de colors que canvien al ritme de la música i s’encenen o s’apaguen, picant de mans. També hi ha una màquina de gelats galindaines.

La pecul.liaritat és que no hi ha gravetat,  si es vol, quan en tens ganes, flotes. I també, tota l’habitació pot volar, es pot desplaçar i viatjar per on tu vulguis, anant per mars i rius, pel cel, a través de munatnyes i, també, per l’espai, entre estrelles i planetes.  

me acuerdo…

Me acuerdo que cuando tenía 5 años me caí del columpio y me di en la cara y tenia media cara llena de arena.

Me acuerdo que estaba en el cumpleaños de mi prima pequeña y me clavé una piedra en la cabeza. Fui al hospital y me pusieron 4 puntos en la cabeza y ahora tengo una calva.

Me acuerdo que en una fiesta que me hicieron en Perú vino un payaso y me tocó competir con un niño, yo no sabía jugar y perdí, entonces el payaso me vaciló y le tiré la torre al niño y me peleé con el payaso.

Me acuerdo de cuando “perdí” las llaves de casa en una salida y al volver a casa dejé las llaves en un mueble, salí por la puerta y se cerró por el viento cuando mis padres venían, las llaves me las dieron para que abriera la puerta porqué mi padre iba en silla de ruedas.

Me’n recordo que quan tenia 6 anys estava al parc de l’aleta en una muntanyeta, d’esquenes, i vaig caure cap enrere i em vaig fer un “chichón” al cap.

Me acuerdo cuando fuí a Sabadell a quedarme en la casa de la Abril y llevé unas botas de tacón altas y me monté en un skate de uno de los amigos con los que quedamos y con las botas apoyé mal el pie y me hice una fisura en el tobillo del pie izquierdo (me quedé como 3 semanas sin patinaje).

Me acuerdo de mi primer amigo cuando tenía 2 años.

Me acuerdo cuando gané el segundo puesto en los juegos florales.

Me acuerdo de cuando me corté una oreja con una silla.

Me acuerdo de… cuando conocí a la clase (especialmente de la Melanys)

Me acuerdo de los piques que siempre tenía con la Melanys

Me acuerdo de… mi primer beso.

Me acuerdo de que el martes 23 de septiembre del 2021 fue mi primera clase de baile que era en inglés y no me enteré de nada.

Me acuerdo de cuando mi prima y yo fuimos a una feria y nos montamos en los parachoques y mi prima al chocar se cayó y nos empezamos a reír, y encima tuvimos que continuar chocándonos para que no se nos acabara la ficha, y como se cayó nos dieron una gratis para podernos montar.

Me acuerdo de mi vida pasada 🙂

Me acuerdo de mi primer amigo en P3.

Me acuerdo que en las olimpiadas siempre quedaba segundo puesto.

Me acuerdo cuando me rompí el brazo.

Secrets artístics

A cau d’orella ens expliquem un secret, desig o alguna cosa important per nosaltres.

Passar respostes d’un examen i el professor no ho va descobrir mai, he, he.

Tenia un colom que va caure pel balcó.

A la platja , de petita, va demanar ajut a la seva mare perquè hi havia grans onades. Després d’una estona, va aconseguir sortir sola. Va deixar d’anar a la platja una temporada.

Tinc por del que em passarà al futur.

Vull fer una entrevista a l’Ada Colau i quan acabi,  li diré: ‘Et prendré el lloc’.

Tinc por dels gossos, tanta que em fa plorar.

No m’agrada l’institut perquè m’he d’aixecar d’hora i hi ha molts deures.

Tinc por de no estar a l’alçada de fer batxillerat.

Quan vaig fer el ball a la gàbia de San Martín em vaig sentir lliure, segur i feliç.

Tinc por de repetir.

Tinc por de tornar-me a lesionar i no poder anar a patinar.

Quan hi ha exàmens em poso la gorra per fer “xuletes”

Estic contenta i impacient quan vaig al poble del meu pare i veig la família.

Parcs en moviment

Avui sortim cap a la plaça de les Glòries amb la proposta de nous reptes, és l’últim dia i ens aventurem en un lloc nou, aquest parc tant temps en obres, per fi ha quedat un espai obert, verd i agradable on poder passejar, jugar, fer esport i és clar , també crear amb alumnat disposat a contribuir en l’art.

Ja han pensat els reptes en deu minuts i , comença l’espectacle.

Han de fer una fila en cadena tots agafat de les mans, el primer de la dreta agafa el full de records que han fet prèviament i en llegeix un, automàticament es deixa anar del company o companya del costat i se’n va corrent el més ràpid possible fins a l’altre extrem (esquerra). A continuació, el que hi havia al seu costat fa el mateix: llegir un altre record i anar-se’n corrents fins al final. Així, la cadena es va allargant per la dreta i s’acaba quan arriben a tocar de les plantes de la plaça.

El segon: fan una cursa de carretes, de dos en dos un camina amb les mans i l’altre agafa el seu company o companya pels peus, seguidament, han de buscar un objecte que algú ha amagat, que és qui ha guanyat la cursa. L’espai és una part de la plaça on hi ha cistelles de bàsquet i taules de ping-pong.

Entrevistes, sons i imatges

Hem creat entre tots petits grups de periodistes, amb unes quantes preguntes per fer a la gent que trobessin pel parc de la Pegasso. S’han dividit en grups i … a l’atac: s’han presentat tímidament, els vianants, alguns que portaven el gos a jugar, altres que s’estaven asseguts tranquil.lament contemplant un arbre, el vent que en movia les fulles, mirant el raig de l’aigua que sortia d’una font o les ombres del pont reflectides a l’aigua; tothom ha col.laborat de seguida en veure un grup d’adolescents que, indecisos , els feien preguntes sense apartar gaire la mirada del full. S’han mostrat molt comprensius, els responien aspectes que no havien preguntat fent referència a les seves memòries i vivències, fins i tot dels seus avantpassats o amics que havien treballat a l’antiga fàbrica i que s’havien adonat de la transformació del barri.

Una parella gran amb el carro de la compra, un treballador del parc que els ha alliçonat de quines diferències hi havia entre els treballadors del parc i els treballadors que es dediquen a la neteja de la ciutat. I la col.laboració especial d’un noi que en sentir que parlaven de quin any era el parc se’ns havia unit per dir-nos que s’havia construït l’any 1986.

Les fotografies dels vianants han quedat molt bé després que les dues artistes els expliquessin en una sessió anterior com s’utilitzava la càmera i els diferents plans, llum, espai, etc.

MAPA DE RECORDS

Tenim unes fotografies ben curioses de l’última sessió, el dia 30 de novembre, de llocs on els nois i noies tenien els primers records i n’han fet un mapa al gimnàs amb cintes aïllants, una blanca ampla i les altres de colors. Cada alumna es posava dret on volia en l’espai, marcava amb un gomet el seu nom i després amb la cinta blanca s’ajuntaven els noms de manera que quedava un dibuix fet amb línies. La segona part era que depenent del record s’ajuntaven cintes més estretes d’altres colors: per exemple, un record d’un accident al parc, un altre del primer petó, d’una actuació de dansa…

Posada en comú

COSES QUE ENS AGRADEN/INTERESSEN                                                                             

Entrevistar gent       gravar sons  

Retrats/fotos             mapa de records   

Imatges: portar-les al cos, l’invisible (que queda fora, el que hi pot haver)     

Reptes                         Sortir al carrer      

Dibuixos                       Coreos    

Explicar coses que t’han passat                 

COSES A TENIR EN COMPTE PER CREAR JUNTS

Dedicar temps        Fer-ho en grup    col·laboració

Escoltar les idees dels altres   posar-nos d’acord    que ens agradi a tots

Coordinació       Escoltar-nos entre tots     que totes les opinions contin

Tenir en compte la manera de fer (establir uns criteris entre tots?)

“M’aixequen les persones que estimo i quan m’aixeco sóc una altra”

Confiança i respecte

QUÈ HA DE TENIR EL QUE FEM PER SER ART?  

Imaginació,  L’art està també al carrer,  esforçar-se, compromís, compartir

Empatia, comunicació, representar (traslladar, traduir coses invisibles a altres llenguatges)     

QUÈ PODEM DESENVOLUPAR?                                                                     

Anar a entrevistar a altres llocs i a altres persones. Quins?

Coses noves. Moviments expressius. Exemples?

Curiositats , d’altres, jocs

Reptes

                                                                                                                   

                                                                                                                                                             

El Fuster en Residència

Us portem una sèrie de treballs artístics que els nostres alumnes de segon d’ESO estan visquent i sentint, i dic sentint perquè per ells i elles és nou.

Agafem càmeres i gravadores i acció: triem parcs que els nois i noies han marcat en un mapa del barri per anar-hi i recordar el que es veu i el que no. Hi havia una fàbrica, però ara les fotografies i els àudios ens diuen que és un espai natural dins de l’atrafegada ciutat.

Observen, escolten, dibuixen i escriuen tots aquests racons, llegeixen poemes relacionats amb fonts, arbres, vent, soroll de fàbriques i nois i noies de la seva edat que treballaven en aquella fàbrica dels anys 60 ja desapareguda; entrevisten gent que passeja (amb gos o sense) i s’ho passen bé.

Les artistes els ensenyen quins tipus de fotografies es poden fer amb una bona càmera. Aquesta activitat els encanta.

Explorem fotogràficament i sonorament el Parc de la Pegaso, la Plaça Islàndia i la Plaça del General Moragues.