SALA EDUCART I SEGURETAT DEL MUSEU

El dimecres 7 de març vam tornar a visitar el Museu Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió teníem l’ intenció d’anar a la sala que ens ha cedit per ordenar tot el que havíem fet fins ara, per tal d’organitzar les nostres idees i saber de tot el que disposàvem. També vam conèixer com treballa la seguretat del museu, aquesta és una de les tasques que més ens cridava l’atenció i teníem molts ganes de comprovar com es vigilen les obres.

Per poder millorar la dinàmica del grup i l’eficiència a l’hora de treballar ens vam dividir en dos torns, un organitzava el material que disposàvem mentre l’altre visitava la sala de seguretat i després a l’ inversa.

SALA EDUCART:

A la SALA EDUCART Vam començar exposant en una de les parets els mapes que en una visita anterior ens van oferir, en les altres parets vam crear una línia temporal per tal que els visitants puguin entendre el nostre procés de treball. També, per gastar-los una broma l’altre grup vam observar que hi havia una càmera de seguretat, i sabent que ens estarien observant vam escriure Tonto el que lo lea, va ser una idea que ens va causar molta gracia.

 

SEGURETAT:

La seguretat es un factor molt important en un museu, ja que és una institució pública on es guarda el patrimoni.

El cap de seguretat, que ja en portava més de 25 anys treballant en el MNAC, ens va explicar molt breument quina era la organització de la seguretat al MNAC.

Per començar, va explicar-nos els principals riscos que pateixen les obres del museu, els quals no eren els robatoris, sinó, els danys de les obres. Si una obra era robada, no es feia malbé, no era un gran problema per la seva conservació ja que en algun moment la trobarien.

La gestió de seguretat està formada per 35 treballadors, que poden arribar a tenir fins a tretze funcions diferents durant el dia, és a dir, varien constantment la seva tasca.

Una anècdota molt impactant que ens va narrar, va ser que al 1997 es van trobar una persona morta a la terrassa…

Abans d’arribar a la sala de control, varem passar un munt de portes, òbviament no disponibles al públic, com per exemple la sala de càrrega i descàrrega.

 

Immediatament al entrar a la sala de control, varem apreciar 12 pantalles grans amb moltes projeccions constants dels diferents espais del museu, en total el sistema de seguretat del museu consta d’unes 500 càmeres, tot i que hi ha algunes que no graven. A més a més de vigilar, també fan estadístiques, per exemple, tenen un sistema compta a les persones, a cada sala, cada hora…

 

Aquestes gravacions eren emmagatzemades durant 30 dies, per protecció de dades. Ens va cridar l’atenció que cada cinc segons, s’escoltava un senyal d’alerta, d’una sala específica, per anar comprovant si tot funcionava bé. Al dia, rebien unes 6000 prealarmes.

També tenien una mena de walkie tallkies per poder comunicar-se amb el personal de tot el museu. Al haver-hi una incidència, els treballadors havien de comunicar-ho a seguretat primer. Aquests, s’encarregarien d’actuar adequadament.