Autor: Violeta Sugranyes

El divendres 12 de març vam assistir a una connexió entre EN RESiDÈNCiA i la Quinzena Metropolitana de la Dansa al recinte Fabra & Coats. La ballarina Mercedes Pedroche ens va mostrar una part de la seva peça “Artificios y Leopardos”.

La sessió va començar amb una petita presentació per part de l’Ana Castillo, de l’equip de la QMD i la Mercedes mateixa. Llavors la Mercedes va mostrar una part del seu espectacle, un escenificació híbrida que combina dansa i teatre partint del mite de Sísif. L’última part de la mostra va ser una interacció amb el públic, va fer una petita dansa amb una de les professores de l’altre grup d’EN RESiDÈNCiA que també va venir.

Desprès, la Mercedes va fer una petita contextualització de la peça, va explicar que el projecte era resultat d’una experiència personal seva, i com la pràctica artística li va servir per canalitzar aquest procés emocional. El relaciona amb “El mite de Sísif”, un assaig filosòfic d’Albert Camus. Sísif, dins de la mitologia grega, va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia; com a càstig, va ser condemnat a perdre la vista i a empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt fins al cim, només perquè tornés a caure rodant fins a la vall, des d’on l’havia recollir i empènyer novament fins al cim, i així indefinidament.

Llavors es va obrir el torn de preguntes a alumnes, artistes i professorat dels dos grups presents. Van sorgir preguntes com: Què t’ha inspirat per fer la peça? Què recomanaries a algú que vulgui ser ballarí/na professional? Quin és el teu procés creatiu?

 Es va crear un petit debat sobre com la vida personal pot influir en la pràctica artística. En Marc va preguntar als alumnes si el procés creatiu d’EN RESiDÈNCiA havia tingut ressonàncies en la vida diària dels alumnes. La Ninna va respondre que sí “ho vaig pensar l’altre dia quan endreçava l’habitació, em plantejava si això es podia considerar una feina, perquè a més em donava satisfacció un cop fet”.  

La Mercedes també va fer una reflexió sobre el procés creatiu, el va comparar amb un iceberg. “El resultat que veieu aquí és només la punta. Al llarg del procés vas provant diferents coses, i d’aquestes et quedes algunes i en descartes altres. Les que descartes van creant un sediment que fa créixer l’iceberg”.

A l’acabar el grup va sortir a dinar a la part exterior de la Fabrica de Creació, just davant de la peça ‘Playground Scene’, una estructura fixe resultat d’un curs d’EN RESiDÈNCiA previ.

El 15 de desembre de 2020, el grup va canviar la ubicació de les sessions d’EN RESiDÈNCiA a l’institut per anar al Teatre Lliure de Montjuïc. Primer, es va fer una visita guiada a les instal·lacions del teatre. L’Alícia Gorina els va explicar l’origen del Teatre Lliure i els va conduir per un recorregut en què es van veure: la façana des de la Plaça Margarida Xirgu, la sala Miralls, la platea i l’escenari de la Sala Fabià Puigserver (que en aquell moment acollia l’escenografia de l’espectacle Les Tres Germanes del director Julio Manrique), l’Spiralift (el sistema i engranatge per modificar la disposició de la sala), la maqueta del teatre i el vestíbul principal.

Desprès, com que actualment el procés creatiu que s’està fent amb en Marc està relacionat amb “el treball i la remuneració”, prèvia petició i en petits grups, es va anar a enregistrar personal del teatre treballant. Van enregistrar treballadors fent la seva feina: al taller, a sastreria, a una sala d’assaig i a les oficines de producció i comunicació. L’enregistrament era de 2/3 minuts i no s’interferia en l’activitat que es duia a terme.

Per últim,  es van reunir tots a la Sala de Lectura del teatre on es van visionar un parell de digestions pendents. Un matí intens però ben interessant!