El diumenge 7 de novembre vam anar a veure un espectacle a l’institut del teatre, el qual quasi cap persona del grup vam entendre res del que passava, ni del que volien expressar i per això no ens va agradar gaire.
Primer de tot, vam quedar al metro de plaça Orfila a les 19:15, vam agafar el metro fins a Plaça Espanya i després vam caminar una mica fins a arribar allà. Una vegada vam entrar i ja va començar l’obra estàvem una mica desubicats perquè pensàvem que seria un espectacle de música o de dansa però no. Al començament van posar un vídeo que es veia bastant antic i els tres ballarins estaven allà mirant-ho i quan ja van començar a ballar intentaven fer sorolls amb el seu propi cos: Picant-se al pit, xiulant, pegant-se a diferents parts del cos mentre seguien un ritme, també començaven a córrer per l’escenari i a saltar, una cosa que ens va sorprendre molt va ser que de tant en tant començaven a cridar i una postura que també ens va impactar va ser quan treien les costelles, ja que es marcaven molt.
En conclusió creiem que no ens va agradar gaire perquè no la vam entendre del tot, però igual si ja hi haguessin sabut una mica de què es tractava hauríem estat més mentalitzats i mentalitzades.
