Mostra totes les entrades de Anna Aznar

Visita a l’exposició d’Ana García-Pineda a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró

Dimarts dia 4 d’octubre vam anar a la Fundació Miró  a veure l’exposició de l’Ana García-Pineda: ” La ficció és una realitat per succeir”. L’exposició consta de nou mons diferents totalment surrealistes perquè el que expliquen trenca amb les lleis de la física. Cada món, representat per un o més  quadres, va acompanyat d’una narració composada i llegida per l’autora que ens arriba a través d’una gravació.  A través d’aquests mons impossibles l’artista ens fa pensar sobre els canvis de les lleis i regles que trenquen amb l’ordre establert. Es qüestiona com seria el nostre món si canviessin les lleis físiques i així posa en crisi tot el que ens ve donat.

Un dels mons que més ens ha impactat és el que s’anomena Temps. Aquest consisteix en el dibuix d’un ull penjat d’un globus per la seva parpella superior. Aquest món tracta del pas del temps i com seria un món on les persones recordessin sempre l’aspecte de la resta de persones com la primera vegada que les van veure….

Redacció: Estephanie,  César, Naider, Nelson, Lydia, Fátima, Bryan i Marta.

img_0772img_0764img_0770

20161004_124916img_0777img_0762

img_0760-1img_0768img_0765

img_0767img_076120161004_124647

Primer dia amb el Ricardo

img_0729img_0732 Avui hem conegut el Ricardo. Ens ha explicat en què consisteix el projecte i hem començat a parlar  concepte d’art.  Aquesta sessió ha estat molt teòrica.  A través de l’anàlisi de diferents obres referents de l’art contemporani hem parlat del significat d’aquest art i de què es proposa.

Aquí teniu el recull d’idees i reflexions que vam fer entre tots:

img_0789-1

Comentem el que hem vist

20160922_101729

Durant la sessió següent vam estar comentant entre tots què ens va suggerir el que vam veure. Aquí teniu un recull del que vam estar parlant:

Stephanie:

A l’art antic era més clar el missatge, ara, en canvi, l’art és més intuïtiu i ningú et dóna normes o regles per entendre’l.

Qui decideix que una obra és art? Per exemple, hi ha qui diu que els graffitis no és art i jo crec que sí que ho és.

César:

L’art contemporani no té un model, a diferència de l’art figuratiu. L’art contemporani és un full en blanc.

L’art contemporani és un conjunt de metàfores que has d’interpretar.

Bryan:

La gent gran no entén l’art contemporani. Per entendre aquest art has de tenir la ment més oberta, estar immers en el món de la comunicació que t’ajuda a connectar amb aquest tipus d’art.

Una mateixa obra pot produir sensacions diferents segons l’espectador. L’artista ens vol dir una cosa i cada persona interpreta el que vol. I aquestes interpretacions fins i tot poden ser oposades.

Nelson:

L’art no cal que tingui un sentit per a l’espectador sinó que és simplement un mitjà d’expressió de l’artista.

Jo crec que l’art contemporani no té res a veure amb l’edat sinó que tothom té sensibilitat per poder arribar a qualsevol obra d’art.

Naider:

L’art contemporani usa qualsevol tipus de material, no hi ha uns materials concrets. A l’art contemporani hi ha obres molt voluminoses que si les adquireixes no tens on posar-les.

Lydia:

També hi ha art efímer, per exemple, jo crec que un ball al carrer també és art.

Fátima:

A primer cop d’ull, l’art contemporani costa molt d’entendre, te l’has de tornar a mirar perquè necessita temps per entendre’l.

 Redacció: Fàtima Saeid

Comencem el projecte!

Hola a tots!!!

Som un grup de 16 alumnes de 4t d’ESO de l’institut Milà i Fontanals de Barcelona que durant aquest curs compartirem el projecte En Residència de la mà de l’artista Ricardo Trigo.

img_0745

Abans de conèixer en Ricardo vam estar passejant-nos virtualment per un seguit d’exposcions d’art contemporni. La idea era comentar entre tots quines idees i sensacions ens produïa el que estàvem veient.

Vam passejar-nos per Venècia:

Per Nova York:

Per Madrid:

I per París: