nyam-nyam

A més de divertir-nos, actuar, mirar, escoltar i conèixer gent d’altres instituts també cuinar i vam menjar el que nosaltres mateixa vam fer.  Humus, taboulé i unes postres de xocolata boníssimes, coses estranyes per a molts que van tenir més èxit entre el professorat que entre els alumnes.

Trobada joves EN RESIDÈNCiA (8-2-18) Fabra i Coats – Fàbrica de Creació

Des de 2012, EN RESiDÈNCiA , Graner i SÂLMON han teixit conjuntament tota mena de complicitats en el marc de la creació de vincles entre l’educació, la cultura i la creació contemporània. Al llarg de les darreres sis edicions del projecte EN RESiDÈNCiA aquesta triple aliança ha anat creixent, de la mà de creadors, docents, alumnes de secundària, instituts d’ESO i equips de mediació, tot construint trajectòries en base al desenvolupament de processos de creació. En el context de la novena edició d’EN RESiDÈNCiA (2017-2018), ens van proposar una trobada al centre de creació Fabra i Coats per tal de fer visibles aquestes complicitats en el marc de SÂLMON<18, un festival singular de la ciutat de Barcelona. En aquesta trobada, a més de nosaltres, hi van participar l’Institut Moisès Broggi i l’Institut Josep Comas i Solà.
Els docents participants van ser: Marta Moragues, David Arnaiz, Estel•la Clopés, Fanny Figures, Jorge Ferrer, Marian Rivero, Vicent Santamaria i Santi Villar; els creadors: Big Bouncers, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol i Anna Pantinat; i els equips de mediació que ho van fer possible: Graner-Mercat de les Flors i L’Afluent.

ACTIVITAT TELEPÀTICA. LÚDIC O ARTÍSTIC

L’activitat que vam fer el passat dimarts consistia en practicar la telepatia. Vam fer tres grups. Un grup escrivia en la pantalla d’una tele accions que havien de realitzar els membres del segon grup que estava situat darrere de la tele i no podia veure allò que els seus companys escrivien. Com que no ho sabien, havien de fer com si llegissin el pensament dels altres i fer les accions que ells pensaven que els altres havien escrit. El tercer grup feia d’espectador i podia veure la distorsió o la diferència que existia entre el que uns escrivien i els altres feien. Va ser molt divertit i interessant, tot i que als alumnes els va costar entendre la dinàmica de l’activitat. En el fons es tractava d’una al·legoria de la falta de comunicació entre les persones, encara que per als alumnes era simplement un joc sense solta ni volta.