Deixant de banda la idea romàntica de la natura com espai salvatge i verge…. a les ciutats, la majoria dels espais verds estan molt domesticats, manipulats i delimitats. Però la natura dinàmica i heterogènia de les ciutats també pot permetre un tipus de resilvestrament que superi els vells conceptes d’espècies “autòctones” i “invasores”, espais enfocats a la diversitat i la convivència que puguin esdevenir com a models de creixement.
Des de fa dècades les ciutats es dissenyen des d’una perspectiva antropocèntrica que, sovint, intenta domesticar els entorns i espais on creixen més que no pas adaptar-s’hi a ells. La sessió ha proposat utilitzar l’argila com a material metafòric per experimentar alguns trets característics de les plantes com la resiliència, la simbiosi o la diversitat. L’argila és un material que permet ser manipulat i recuperat, gairebé, in eternum.
Vam amassar, estirar i modelar l’argila fins a produir unes planxes primes que, de manera automàtica vam acabar amb formes rectilínies, pulcres i llises. Realment, és aquesta una estètica orgànica pròpia de comunitats vegetals? La resposta va ser unànime, no, és totalment artificial, però és el tipus d’espais “naturals” què més sovint trobem als espais verds de la ciutat. L’Inula ens ha preguntat què podem fer per transformar aquestes superfícies d’argila que havíem fabricat i que tenen la intenció de representar espais vegetals? Com poden esdevenir en formes més naturals i orgàniques? A partir del joc i l’experimentació, també de manera natural, vam interactuar amb les planxes, vam caminar per sobre d’elles i vam modificar la seva superfície, a la vegada que entre les companyes i els companys es produïa un ritme de respecte, d’anar en parelles, d’invitació mútua, en definitiva, podem dir que de simbiosi.
L’objectiu va estar reflexionar, a partir de l’experimentació, sobre com des de l’observació, la cura i la comprensió d’un espai podem interactuar amb ell, i entre nosaltres, d’una manera enriquidora que promogui la diversitat de maneres d’estar i conviure i que contempli no només a les persones, però també la resta éssers vius. Tots som interdependents.
Continuarem explorant camins d’argila i espais indecisos…
