El nostre camí queda

Quan vaig entra a la petxina acústica, vaig sentir una mica d’angoixa. Tot estava negra. Després d’uns segons vaig sentir tranquil·litat i pau. Coses que necessitava des de feia temps. Vaig començar a oblidar-me de tot i centrar-me únicament en les veus que s’escoltaven. Vaig experimentar un parell de sensacions que no es poden explicar amb paraules, has de sentir-ho tu mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *