Durant la tarda del dimecres 1 de juny, hem estat compartint el procés de creació Societat Robot al vestíbul del Rec Comtal, amb la participació de gran part de l’alumnat de primària, docents, famílies i persones vinculades als àmbits cultural, artístic i educatiu.
Després de preguntar al públic Com t’imagines el teu robot? Per grups, hem presentat les nostres comunitats de robots i territoris que habiten, explicant els seus rols a la societat, les relacions entre robots i humans, els objectius i motivacions de “vida”, i els punts forts i debilitats.
-HUÉRFANOS DON’T PLAY
-ADEEPT COMUNITY
-LOS PAKIS
-OSOYOO
Cadascuna d’aquestes comunitats de robots, posen de manifest la necessitat de repensar les relacions amb la tecnologia projectada des del poder, la violència simbòlica, el control i el consum passiu, i esdevenen diverses alternatives de futur entre l’analògic, el digital i la pràctica artística, projectant-la novament des de les humanitats, posant al centre històries de vida.
En aquesta última fase del procés hem decidit treballar per grups en la creació d’una Societat Robot integrada per diverses comunitats que habiten els seus barris, imaginant possibles maneres de relacionar-se i conviure.
Aquestes són les preguntes que ens han ajudat a activar el disseny i la construcció de la nostra proposta:
Quins són els rols dels robots en la societat?
Quines relacions podrien existir entre robots i humans?
Quins són els objectius i motivacions de “vida”?
Com són els moviments? De quina manera es desplacen?
Fortaleses i Debilitats?
Des d’una mirada crítica sobre la tecnologia no fatalista i projectant-la des de les humanitats i les pràctiques artístiques, plantegem una societat artificial obrint camí més enllà del que ens arriba com a consumidors passius, amb l’esperança de proposar alternatives de futurs possibles.
Durant algunes sessions hem compartit algunes tipologies com els Walking Robots, reflexionant sobre aspectes com mecànic/orgànic, rodes/cames, sensors d’ultrasons, entre altres.
També hem parlat dels Soft Robots, els mecanismes de vàlvules d’aire, la interacció amb humans, i els robots caca (de pasta magnetitzada).
Amb l’objectiu d’eixamplar imaginaris del que coneixem entorn d’aquest tema, des d’altres llocs, començant a pensar possibilitats de creació de la nostra proposta Societat Robot.
Entre els mesos de gener i febrer hem estat explorant una nova proposta : jocs de taula artesans amb tecnologia.
Per grups hem construït artefactes a mig camí entre allò analògic i allò digital que, per una banda, activen una pràctica lúdica col·lectiva i per l’altra, incorporen un discurs crític generant una reflexió al voltant de la tecnologia.
“La idea és pensar al voltant de la idea de no deshumanitzar la tecnologia … Projectar la tecnologia des de les humanitats i l’art, ja que en aquests moments està projectada des de la violència simbòlica, el capitalisme i el control … Començar a establir una relació crítica amb la tecnologia que fem servir i introduir noves perspectives en els nostres discursos que ens ajudin a projectar noves possibilitats”.
Cada grup hem imaginat com hauria de ser el joc, pensant les instruccions i normes, dissenyant l’escenari, i programant el funcionament amb scratch i electrònica desenvolupant els propis comandaments.
Durant algunes sessions ens visita en Luca Carrubba, persona que col·labora sovint amb la Mónica Rikic´. En Luca es defineix com investigador i artesà digital, i és co-director d’ArsGames
“una entidad internacional sin ánimo de lucro que promueve y gestiona proyectos de carácter cultural relacionados con los videojuegos y las nuevas tecnologías a partir de áreas de acción transversales: arte, pedagogía y formación, investigación científica, inclusión digital y participación ciudadana.”
SESSIÓ 1
Amb en Luca despleguem una reflexió col·lectiva entorn als videojocs des d’una mirada crítica i alternativa al que entenem habitualment per aquests, i situem algunes qüestions :
-De jugadora passiva a crear el teu videojoc (programar)
-De competir a col·laborar (fer en comú)
-En relació als objectius : jugar, aprendre, pensar, la tensió / energia que hi ha entre el guanyar / perdre
-Com es poden transformar (hackejar) les regles ?
-Semblances i diferencies entre els avatars i les jugadores (persones). Quina identitat tenen? Què projectem sobre els personatges que construïm? Quins models / estereotips / cànons seguim?
Després de posar en comú, per grups imaginem i plantegem propostes de videojocs seguint aspectes a tenir en compte : objectius / durada / regles / reptes / avatar
SESSIÓ 2
Amb en Luca, continuem explorant aspectes relacionats amb les pràctiques artístiques i les noves tecnologies compartint el projecte Videojuegos. Los dos lados de la pantalla
“Con la metáfora de la pantalla como base, la exposición muestra los límites entre el mundo físico y el virtual de los videojuegos, adentrándose en sus implicaciones económicas, socioculturales, científicas y artísticas.”
Una proposta digital acompanya l’exposició : La Galería Virtual Videojuegos (la programació de la qual ha estat creada per la Mónica) i en Luca ens convida a participar-hi. Vivim una experiència física i virtual, activem recorreguts lúdics entre els àmbits i continguts de l’exposició amb avatars que hem escollit i interactuem mitjançant un xat (únic espai reservat a la conversa). L’acció es desplega entre el dins i el fora compartint les veus i els cossos en els dos costats de la pantalla.
“una plataforma multi-usuario desarrollada por Arsgames … a través de la cuál descubrir y mejorar nuestras competencias digitales. A medio camino entre un scaperoom educativo y una aventura gráfica … nos sitúa en un entorno multiusuario ludificado que pondrá a prueba nuestro conocimiento sobre competencias digitales, permitiéndonos formarnos, explorar libremente, colaborar e incluso crear nuestros propios memes, videojuegos o realidad aumentada.”
En aquest cas, per problemes d’accés que no vam poder resoldre en el moment, ens va quedar pendent jugar plegades.
Explorem entre l’Art i les Noves Tecnologies treballant amb circuits de paper. Una de les idees força d’aquesta pràctica és la de compartir que per crear art tecnològic no és necessari el món virtual.
Amb electrònica bàsica, dibuix, pintura, cartró i altres materials reciclats generem circuits simples, proposant treballs situats entre la pràctica artística i la tecnologia.
Una altra acció és l’orquestra automàtica. Experimentant amb el so i el moviment automàtic com elements del procés creatiu, i aprenen amb motors de baix voltatge, corrents elèctriques i mecànica, construïm caixes sonores combinant cartró, motors, piles entre altres materials diversos, mòduls que esdeven parts d’una proposta col·lectiva.
Ens coneixem compartint i posant en comú una pluja d’idees entorn a : procés de creació / tecnologia / programació / robòtica / videojocs / intel·ligència artificial / … i situem algunes preguntes :
-Per què hi ha robots assistents que tenen nom i veu femenina ?
-Per què Terminator és un home ?
-Poden ser els robots creatius ?
També fem una acció per grups (programadores i ordinadors) posant en joc els cossos. Consisteix en una pràctica de pensar i executar consignes (algoritmes) des d’un altre lloc, fora de les pantalles.
