La setmana passada, la Natàlia ens va comentar que havia tingut una reunió amb els veïns i veïnes del barri de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac per conèixer l’impacte de la industrialització a la vida dels seus veïns i veïnes. La Natàlia ens va mostrar unes fotografies de la pols recollida dins de la casa d’una veïna. No podíem creure el que havíem vist! Un pot de vidre dels que es fan servir per conservar els llegums, ple de pols!, una pols grisa i densa que, sense que siguem conscients, o sí, els veïns i veïnes han estat respirant durant anys! Aquesta imatge ens va portar a la idea que la pols ens envolta contínuament i té un impacte sobre nosaltres, però no som conscients que hi és, no la veiem.
De la mateixa manera, la pols també la vam trobar en un cartell enganxat sota l’autopista que travessa Montcada. Un lloc al qual vam anar, perquè un company de classe va suggerir que podíem experimentar el soroll dels cotxes quan passen per aquell indret de Montcada. Novament, la pols, el soroll ens envolta i vivim cada dia amb ells, però ja els hem normalitzat, hi són, però no ho sembla.
Amb aquestes experiències, vam intentar posar per escrit tot allò que estàvem experimentant des de l’inici de curs amb la Natàlia, però amb un altre punt de vista: allò que sembla que no hi és, perquè no ho veiem a simple vista, però ens acompanya i té un impacte sobre nostre. Aquestes reflexions les vam titular: La pols que no es veu, el so que no sona.
Deixa un comentari
Heu d’iniciar la sessió per escriure un comentari.