{"id":412,"date":"2025-01-13T00:24:02","date_gmt":"2025-01-12T22:24:02","guid":{"rendered":"\/ribera2025\/?p=412"},"modified":"2025-01-13T00:24:02","modified_gmt":"2025-01-12T22:24:02","slug":"a-la-tercera-hora-obrim-camins","status":"publish","type":"post","link":"\/ribera2025\/a-la-tercera-hora-obrim-camins\/","title":{"rendered":"A la tercera hora: obrim camins!"},"content":{"rendered":"\n

Aquest primer trimestre hem reflexionat amb la Nat\u00e0lia sobre: qu\u00e8 \u00e9s l’art?<\/strong> Una de les m\u00faltiples interpretacions possibles va ser que l’art \u00e9s emoci\u00f3<\/strong> i, per aquest motiu, un cam\u00ed de comunicaci\u00f3<\/strong>, una manera de construir ponts entre els \u00e9ssers humans<\/strong>, mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 emocional. L’art emociona, podem sentir el mateix que l’altre, per\u00f2 cadasc\u00fa, a partir d’un aspecte diferent de la pe\u00e7a art\u00edstica: potser m’esgarrifa la sensaci\u00f3 del tacte d’un material espec\u00edfic, o la sonoritat met\u00e0l\u00b7lica de l’obra em transporta a la inf\u00e0ncia. Per\u00f2, com podem arribar a l’altre si no som conscients del que nosaltres mateixos sentim, d’en quin moment vital estic i vull transmetre?<\/strong> Per aquest motiu, l’estrat\u00e8gia duta a terme durant la tercera hora va ser una activitat basada en un curs de formaci\u00f3 del professorat del nostre institut, La Ribera, per part d’Isabel Cord\u00f3n, coordinadora del M\u00e0ster en Ecologia Emocional<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Segons la nostra artista, la Natalia Dom\u00ednguez, hem d’acostumar la ment a observar el paisatge amb els cinc sentits<\/strong> i vaig proposar a l’alumnat d’En Resid\u00e8ncia a observar el seu paisatge interior <\/strong>per saber quin estat emocional s’hi amaga a dins i poder-lo desconstruir<\/strong> i tornar a donar forma en una pe\u00e7a d’art <\/strong>per descobrir si alg\u00fa m\u00e9s se sent igual en entrar en contacte amb aquesta.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, vaig projectar uns mapes de l’Edat Medieval on apareixen uns dracs i vaig preguntar quin devia ser el seu significat en el mapa. Mentre uns opinaven que significa perill, no hi vagis per aquestes aig\u00fces; altres opinaven que \u00e9s una oportunitat de descobrir nous mons. Amb aquesta met\u00e0fora, vaig obrir el di\u00e0leg de l’oportunitat de sortir de la zona de confort, com l’art escult\u00f2ric que treballar\u00edem en unes sessions amb la Natalia. En el teu mapa, on estan situats els teus dracs?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

En segon lloc, vaig repartir per la classe diferents fotografies de paisatges (terra, taules, parets, cadires) i, en silenci, pausadament en van triar una i seure al seu costat sense agafar-la. Nom\u00e9s l’han de triar amb la premissa: aquest \u00e9s el meu paisatge interior<\/strong>. Llavors, cadasc\u00fa parla de la tria del seu paisatge i els motius de la seva elecci\u00f3. Totes les respostes s\u00f3n escoltades i no jutjades: pel color, pel dibuix, perqu\u00e8 representa el meu estat d’avui, perqu\u00e8 aix\u00ed em sento, perqu\u00e8 m’ha fet gr\u00e0cia, perqu\u00e8 em recorda a l’olor de la cuina de la meva mare, no s\u00e9 molt b\u00e9 per qu\u00e8, etc.<\/p>\n\n\n\n

En tercer i \u00faltim lloc, ens adonem que tots sentim i tenim paisatges interns similars amb pors, inseguretats, alegries, records d’infantesa, esperances o somnis i objectius. Tots som diferents, per\u00f2 podem sentir igual; podem connectar amb els altres si m’atreveixo a rec\u00f3rrer camins d’expressi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels meus dracs.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, com vam experimentar amb la Natalia i l’elecci\u00f3 d’un croissant per esmorzar d’un dels integrants del nostre grup, si podem arribar a ser conscients de les emocions que hi ha darrere les nostres tries di\u00e0ries, per molt banals que puguin semblar, podrem comen\u00e7ar a construir camins entre nosaltres i trobar-nos-hi al bell mig: <\/p>\n\n\n\n

– Avui, he esmorzat un croissant.<\/p>\n\n\n\n

-I, per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

– Perqu\u00e8 m’agrada.<\/p>\n\n\n\n

-Per qu\u00e8 t’agrada?<\/p>\n\n\n\n

– M’agrada perqu\u00e8 \u00e9s tou.<\/p>\n\n\n\n

-I, per qu\u00e8 t’agrada?<\/p>\n\n\n\n

– M’agrada que sigui tou, perqu\u00e8 t\u00e9 bona olor.<\/p>\n\n\n\n

-I, per qu\u00e8 t’agrada?<\/p>\n\n\n\n

– Perqu\u00e8 em recorda a la mantega.<\/p>\n\n\n\n

-I, per qu\u00e8 t’agrada la mantega?<\/p>\n\n\n\n

– Perqu\u00e8 \u00e9s un esmorzar que em recorda els diumenges al mat\u00ed quan esmorzava a casa amb el meu pare. <\/p>\n\n\n\n

La Natalia va suggerir que podr\u00edem fer una obra d’art amb el material de la mantega<\/strong>… i tots hi vam somiar<\/strong> amb els croissants i els matins de diumenge en fam\u00edlia<\/strong> a casa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquests van ser uns dels paisatges emocionals triats per l’alumnat i professorat (no s\u00f3n fets de mantega, per\u00f2 vam coincidir en molts camins):<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest primer trimestre hem reflexionat amb la Nat\u00e0lia sobre: qu\u00e8 \u00e9s l’art? Una de les m\u00faltiples interpretacions possibles va ser que l’art \u00e9s emoci\u00f3 i, per aquest motiu, un cam\u00ed de comunicaci\u00f3, una manera de construir ponts entre els \u00e9ssers humans, mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 emocional. L’art emociona, podem sentir el mateix que l’altre, per\u00f2 cadasc\u00fa, […]<\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-412","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natalia-dominguez-a-linstitut-la-ribera-de-montcada-i-reixac"],"_links":{"self":[{"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/412","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=412"}],"version-history":[{"count":1,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/412\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":422,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/412\/revisions\/422"}],"wp:attachment":[{"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=412"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=412"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"\/ribera2025\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=412"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}