Museu Picasso de Barcelona

 

Ara estem treballant, un altre cop al centre. Cadascú amb el seu material, exceptuant la Claritza i la Imane que utilitzen el llapis. En general ens hem acostumat a fer servir els pinzells i la tinta. També ens hem acostumat a dibuixar el que tenim al cap.

Kevin: “M’han agradat molt els primers anys de pintura de Picasso i ara estic dibuixant un dels quadres que he vist.”

Ronaldo: “… especialment Ciència i Caritat on sortia un senyor en una cadira, una noia malalta al llit i una criada amb un nen als braços. Ara estic pensant què puc dibuixar.”

Jonathan: “A mi m’ha agradat uns dels quadres de Picasso que es deia La onada, pintat l’any 1895 quan encara tenia 14 anys. Sembla com una finestra cap al mar. Ara estic dibuixant un barri amb perspectiva.”

Luis: “A mi m’han agradat moltissim tots els quadres que va pintar de jove, especialment el paisatge muntanyenc d’Horta de Sant Joan. He fet el meu nom amb tinta xinesa i un parell de figures.”

Selena: “El quadre que més m’agradat ha sigut Natura morta (Paris, 1901). Ara estic dibuixant el Cavall banyegat. L’estic fent perquè em sembla molt interessant.”

Katy: “M’ha agradat molt el quadre de la primera comunió, i ara estic dibuxant un paisatge amb muntanyes i neu.”

Claritza: “Me gustó mucho la explicación de Perico Pastor y también un cuadro donde había un torero. Ahora estoy dibujando un cuadro de un paisaje donde hay un sol y árboles dentro de un recuadro.”

Alex: “El meu preferit és Cavall banyegat (1917, Barcelona, dibuixat a llàpis de grafit sobre tela amb imprimació ocre). He dibuixat un porc de color negre amb grisos i també he dibuixat un retrat d’una noia.”

Nikita: “M’han agradat, totes les obres. Sobre tot les obres que feia de jove. L’obra que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la de Les Menines. Sens dubte, Picasso era un gran pintor! Jo he fet una mini ciutat amb tinta xinesa.” 

 

Visita al taller del Perico Pastor

Finalment va arribar el dotze de març. El dia en què estava programat de fer la classe al taller de Perico Pastor. Va ser una classe diferent a les altres. Aquesta vegada vam conèixer una mica més al Perico.

Vam anar caminant al seu estudi ja que no queda gaire lluny del nostre institut. Quan vam arribar, el Perico ens estava esperant a la porta del seu estudi amb un somriure d’orella a orella. Tot estava preparat  perquè comencés  la classe. Envoltats de prestatgeries plenes de llibres d’art vam conèixer una persona amant de la cultura, de l’art i amic de la bona conversa. És així com vam compartir impressions tots, alumnes, professores i Perico, del projecte que estem desenvolupant.

Després a la seva taula de treball envoltat per tots nosaltres ens va explicar el procés que segueix per muntar les seves obres que fa en paper japó, a sobre d’una tela.

Finalment, la gran notícia ens la va reservar pel final. Enmig de l’aperitiu al qual ens va convidar, ens va dir que el nostre projecte participarà en el Festival de Poesia de Barcelona. Això és que es farà una exposició al Palau de la Virreina amb els treballs que hem fet al llarg de tot el projecte i que la imatge del punt de llibre que es farà per l’esmentat festival també la faran els alumnes.

Tornant ja cap a casa, vam pensar en com havíem gaudit de la conversa, en les coses que havíem après i en el que encara ens resta a fer.

PASSEU PEL PORT

Passeu pel Port

que és festa pagana!

Ara florien els pals boles d’or

i els mariners ubriacs tots cantaven:

Verge del Carme, doneu-nos l’amor.

Verge del Carme cantava en els núvols,

a cada u bé llançava un esguard:

els mariners ubriacs la miraven

i convidaven tots els vianants.

Verge del Carme dansava una estona,

ni hi ha vaixell que la guanyi en dansar;

alceu els ulls que veureu la corona

com va ruixant tot d’estrelles la mar:

la meva barca n’és plena a vessar.

Verge del Carme mostra un peu tot nu

que la sandàlia se li desprenia;

els gallarets d’omplenaven de llum…

Si jo nedava prou l’abastaria.

 

INICI EPITAL·LÀMIC FILM

A Joan Arús

La boca a la boca i la parpella closa

El finestró també

I aquella sina d’Ella

com de vellut de seda

I l’omelic amant amb l’omelic fragant

I aquell plorar primer

sota l’ombra del sostre

FEU-VOS COIXINS BEN  FLONJOS

PER LA LLUNA DE MEL

 

Resultat de la recerca

La classe passada el Perico ens va posat per grups i ens va dir que  busquéssim  informació  sobre dades i noms que estaven relacionats amb l’època de Joan Salvat-Papasseit

Aleshores en la classe següent, quan va arribar, ens va posar d’una  manera diferent  a la que nosaltres normalment ens col·locàvem a classe i ens va començar a preguntar les dades que ens havia demanat que busquéssim.

Ell deia una dada i el company  que tenia la informació havia de llegir tot el que havia trobat. Després el Perico explicava el mateix però de manera clara i ordenada.

Per exemple, el nostre grup havia de trobar coses que haguéssin passat als anys 1898 i 1923.

  • Al 1898 Espanya va perdre les illes de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
  • Marius Torres va ser un poeta català va patir de tuberculosis com Joan Salvat i no va haver molta diferència en les dades en les que van morir.
  • J. Torres Garcia va ser un escriptor i professor Uruguaianocatalà  que va establir amistat amb Joan Salvat-Papasseit quan va viatjar a Catalunya per fer una exposició.

 



Joan Salvat-Papasseit

 

 

 

Màrius Torres

J. Torres Garcia vist per Ramon Casas

Helen i Selena

Contextualització del projecte

Perico Pastor ens proposa un joc per tal de saber més coses sobre Joan Salvat-Papasseit. Juguem amb aquestes dates, amb aquests noms, cercant imatges sobre aquests temes:

1894, 1919, Edicions Sempere, La Canadiense (La Canadenca)

Carles Riba, Nonell

Política: Francesc Ferrer i Guàrdia

1898, 1923, ateneus populars, vaga general, Màrius Torres, j. Torres Garcia, Martínez Anido, Milans del Bosch.

1909, 1924, La Maquinista, Josep Pla, J.M. Sagarra, Francesc Barradas, Francesc Layret, Salvador Seguí.

1914-1918, Tomàs Garcès, Carver, J.V. Foix, Pablo Picasso.

Tuberculosi

Prat de la Riba

Història de la Barceloneta

Xavier Nogués, Galeries Laietanes

Francesc Cambó, Ferrer i Guàrdia

Imatges: 1894-1924, port, mercats, Barceloneta, fàbriques, trens, urbanització, industrialització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Primera sessió amb Perico Pastor

Hola! Som el Nikita i L’Àlex i avui ens ha tocat escriure el que recordem de la primera sessió amb Perico Pastor ajudant-nos amb els apunts que vàrem agafar: El primer dia Perico ens va ensenyar diferents estils de dibuix i estris per a dibuixar. Ens va explicar que el millor per a ell eren els pinzells, i que la tinta xinesa és la millor per a fer els dibuixos.  Va esbossar la cara d’una dona amb poc esforç sobre un paper blanc i amb això ens va demostrar que dibuixar és més fàcil del que sembla. Mentre Perico estava dibuixant, un company, el Nelson, li va preguntar si “tenia un don”, i Perico li va contestar que no ho sabia. Sí que sabia una cosa: que portava des dels quatre anys dibuixant sense parar…. i aviat en faria seixanta!

No fa molt de temps, va fer un dibuix cada dia durant trenta dies. Fotografiava els dibuixos i els penjava en un lloc web perquè la gent els pogués veure i comprar. Quan el mes va acabar va fer una exposició amb tots el dibuixos que no havia venut i els que no va vendre, els va cremar. Ens va ensenyar el video de la cloenda. Quan li vam preguntar perquè els havia cremat ens va dir que l’important d’un dibuix era fer-lo i que algú el mirés i l’apreciés.

Va explicar-nos coses de la seva vida. Que havia emigrat a Nova York i que havia estat allà treballant i estudiant durant dotze anys. Que la il·lustració de vegades ha estat mal vista, però que a ell li ha ensenyat coses molt bones. Per exemple, que davant d’un encàrrec no pots dir “quan m’arribi la inspiració, ja ho faré”, sinó que has de posar-te a treballar perquè la revista o el diari han de sortir a l’endemà. La il·lustració li ha permès viure i pagar les factures, i poder fer altres coses que també li interessava fer.

A última hora ens va dir que ens dibuixéssim entre nosaltres. Havíem de fer un retrat del company que teníem davant nostre. Llavors ens va dir que mai havíem de dir que no sabíem dibuixar, perquè molts de nosaltres ens queixàvem que no ens sortia. També ens va dir que per a dibuixar no s’ha de tenir por. Que la por no serveix de res en el dibuix. Si no et surt el trenques i tornes a començar.  En acabat, vam veure tots els dibuixos i vam riure molt els uns dels altres.

I ens vam acomiadar fins el dimarts següent.