Vam portar les històries que ens havien explicat els nostres familiars que van estar presents en el moment en què l’home va arribar a la lluna i sobre el que van sentir quan ho van veure, alguns dels familiars no s’ho van creure, alguns altres encara no havien nascut o estaven dormint, però molts d’altres van sentir admiració pel fet que fossin tan valents i prou intel·ligents per a poder haver aconseguit una cosa tan fascinant per l’època com construir un coet prou potent per arribar fins a l’espai i arribar a tocar la lluna.
També vam portar unes fotografies que havíem fet a la lluna des de casa nostra:
L’altre dia ens van repartir uns quants papers a cada taula amb algunes frases que venien de les nostres cartes individuals i vam construir una carta conjunta com si estiguéssim a la Lluna.
Després vam anar per grups a la ràdio de Can Fabra a gravar les frases de la nostra cara conjunta a un ésser estimat, cadascú llegia una frase, i després vam gravar la nostra carta sencera.
La nostra carta gravada està en un vídeo que no conté imatges, només les nostres veus que després vam posar en la contaminació.
Després del dibuix de què veiem a la finestra de “la nostra nau” vam escriure una carta que viatjava a través de l’espai que era pels nostres éssers estimats.
Per què ho vam fer?
Ho vam fer perquè estàvem imaginant que estàvem en una nau espacial i havíem d’escriure una carta pels nostres éssers estimats.
El primer pas a la lluna el va fer l’astronauta Neil Alden Armstrong el dia 20 de juliol de 1969 a la nau Apolo XI es va enlairar des de Canaveral (Florida). El 29 de juliol Neil Armstrong es va convertir en la primera persona que va trepitjar la superfície de la Lluna. Nosaltres vam fer un debat sobre el primer pas i vam reflexionar. Després vam veure les imatges reals d’Armstrong fent el primer pas i vam reflexionar sobre com es deuria sentir, tota la gent que ho estava veient, etc. Més tard, en un paper marró vam ficar el peu i ens el van repassar el voltant amb un bolígraf negre similant el pas que va fer Armstrong a la lluna. A dintre de cada petjada, hi vam escriure una frase que ens agradaria dir si arribéssim a la Lluna. Com Armstrong, que va dir: “Un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat.”
Hem estat parlant sobre la Lluna i l’espai, també hem treballat sobre els vestit que usaven els astronautes i vam respondre unes preguntes que feien de el vestit com per exemple ; perquè tenen tantas butxaques? Perquè tenen tantas capes? … i les banderes que posaven a la lluna al arriba de cada país.
Hem après que un vestit espacial té 21 capes i que va ser fabricada per dones les creadores la majoria te 80 anys.
També vam aprendre que amb la gravetat no es pot fer al mateix que al que fas a la terra, llavors. Hi ha algunes coses que no hi ha a la terra com però exemple: ISSA i serveix per fer les teves necessitats, actualment hi ha dos tipus de vestits preparats perquè els astronautes puguin fer les seves necessitats sense cap problema. El primer s’utilitza durant el llançament i entrada de la nau mentre que el segon s’utilitza en activitats extravehiculars (EVA) com a caminades espacials
Hem fet uns dibuixos de les nostres finestres i el que veiem a través d’elles. Però no eren finestres normals. Eren les finestres de les nostres naus espacials. Cadascú es va inventar el que veia a través d’ella. Podíem dibuixar el que volguéssim. Des d’estels explotats fins a un paisatge ple de galàxies i estels!!
Ho vam fer en un full DIN A3 com si estiguéssim en una nau espacial. Havíem de dibuixar un paisatge de molt lluny a l’espai en una finestra de la nau, el dibuix el vam fer en blanc i negre, només amb un retolador negre, també podíem dibuixar coses dintre de la nau, perquè hi havia espai al full per fer algun detall.
