Sessió oberta.
El passat 17 de febrer vam fer la la sessió oberta al nostre institut. Els i les alumnes s’han implicat en la tasca i han entès cap a on anem i cap a on volem anar. L’han gaudit, i hem gaudit amb ells i elles.
He de ser sincera que fins la darrera setmana no tenia molt clar quina anava a ser la proposta a presentar però, com sempre, aquests espais de reflexió ajuden a prendre consciència del què fem i el més important per a què ho fem.
Les setmanes prèvies a la sessió oberta, mentre es pensava quina podria ser la proposta, torna a aparèixer l’aspecte de la poca cohesió del grup al tractar-se d’una optativa de 2 hores més la 3a hora amb alumnat de quatre classes diferents ,i el que ens complica la poca cohesió per poder anar avançant la creació col·lectiva.
Però l’alumnat mai deixa de sorprendre’ns. Tenien molt clar allò que havien fet i, molts d’ells començaven a saber i entendre el perquè el Joan els havia proposat aquestes activitats i tallers al llarg del trimestre. Mai havien parlat i, sentir parlar tant, de poder canviar les coses del seu entorn que no els hi agrada.
Van començar a treballar en grup i van entendre que allà eren un grup i que s’havien de mostrar com a tal.
Uns van presentar el projecte i el que feien, uns altres van explicar alguns dels seus treballs, llibrets on havien d’expressar allò que els removia per dins, les injustícies, les desigualtats, les diferències entre uns i altres, el racisme, les inseguretats, les pors….. teixint consciència.
Per altra banda es va voler fer una pràctica per fer partícips al públic que ens acompanyava.
Vam gaudir tots plegats amb la proposta, va participar i vam entendre quin havia estat el nostre camí i, el més important, cap a on volem caminar.