Encarrilem la recta final de CREADORS EN RESIDÈNCIA

Us deixem una entrada molt interessant feta per Miriam Lanzaco, la professora de l’Institut Verdaguer sobre la darrera fase del procés que ho ha descrit de forma molt complexa al blog de l’institut.

Des de després de Setmana Santa hem estat fent moltíssima feina que encara no hem fet visible. Ho farem a la presentació final que ja té dia:  

Durant el primer trimestre vam fer un fanzín  com a resposta a l’exposició que havíem vist al BORN CC titulada “Subversió” on les seves peces ens van portar a converses molt sucoses entorn de preguntes tan dispars com: quin sentit té fer història? Què vol dir una vida digna? Què fem amb el turisme del barri? I amb l’especulació immobiliària?

Vam guardar uns quants fanzines pels artistes que havien participat en aquesta mostra i els vam enviar per correu postal a L’Escocesa que és on treballen. Va ser el primer cop que els nostres alumnes enviaven una carta per correu!!!!! 

Paral·lelament, des de les sessions d’Educació Visual i Plàstica que es va adaptant al procés del projecte Creadors en Residència, estem creant uns collages que fan referència al nostre barri i la seva transformació i que giren entorn a l’exposició “Subversió”.

També vam visitar l’exposició permanent del MACBA “Un segle breu” que presenta un recorregut cronològic des del 1929 fins a l’actualitat i on el Ricardo Pérez-Hita (el nostre artista-creador) els va fer una visita comentada de l’exposició. Visita obligada donat que el que estem fent és un projecte d’art contemporani i els i les alumnes han d’entendre que l’art contemporani abarca moltes disciplines tals com la performance, la instal·lació, el videoart, el mail-art,..

I per acabar, un altre tema que ha generat molts debats al llarg d’aquest projecte és el malestar que els alumnes senten amb el sistema educatiu. Ens vam plantejar aquesta pregunta: com reflectir de manera creativa el malestar entorn al sistema educatiu? A la última sessió de Creadors en Residència els alumnes que ho volien van experimentar amb una pedagogia democràtica que són els “sabers  circulars”: els alumnes voluntaris van escollir un tema que a ells els interessa molt i van fer una classe de sabers circulars per als seus companys:

La Desi ens va proposar  un debat molt interessant sobre música on plantejava si s’ha de separar o no la vida personal dels seus ídols musicals amb la seva vida professional tenint en compte que alguns dels seus músics favorits no han estat un bon exemple per a la societat malgrat ocupin els millors rankings de les discogràfiques més poderoses. Es va crear un debat molt sucós on alumnes, Ricardo i jo vam exposar les nostres opinions.

L’Eva ens va estar parlant sobre la llei trans fent una classe magistral d’una qualitat insuperable i molt ben estructurada que ens va deixar a tots bocabadats. 

La Litzy i la Júlia, apassionades per les novel·les de misteri, ens van llegir amb molta gràcia dos contes de misteri creant un ambient especial (llums tancats i una llanterna enfocant al terra com a únic focus de llum). Van aconseguir que ens poséssim a la pell dels personatges i vam viure aquells contes. 


	

SUBVERSIÓ!

Ara que comencem a tancar el curs, cal posar fi a certes línies que potser no es mostren de cara al projecte final, però que han tingut molta importància per nosaltres, per aprendre noves formes de fer i nodrir el que presentarem al juny.

Una d’aquestes ha estat el que va sorgir a partir de la visita a l’exposició SUBVERSIÓ! Manifestacions perifèriques per a una història reversible a El Born CCM, que vam veure poc abans de les vacances de Nadal. En aquesta mostra, comissariada per Enric Puig, hi participaven els artistes Marco y Guarín (Marina Rubio Marco i Juan David Galindo Guarín), Daniel de la Barra i Juan Antonio Cerezuela, i les obres estaven situades al mateix jaciment arqueològic del centre.

Les seves peces ens van guiar al llarg d’unes converses entorn de preguntes tan dispars com: quin sentit té fer història? Què vol dir una vida digna? Què fem amb el turisme? L’alumnat va contestar aquestes preguntes per grups i vam recollir opinions i neguits.

A partir d’aquestes converses vam fer una sèrie de collages utilitzant imatges d’internet que tenien a veure amb els temes que havíem posat a debat. Aquests collages els vam realitzar al Casal de Barri Pou de la Figuera, sobre fulls vermells, color subversiu per excel·lència, creant diverses composicions i, en algun cas, també memes.

A aquests collages vam afegir una part transcrita dels nostres debats i vam fer un fanzín, del que tenim 25 còpies, i que hem repartit entre l’alumnat, el professorat i l’equip de Creadors en Residència. Vam guardar uns quants pels artistes que havien participat en la mostra, així que els vam enviar divendres passat a L’Escocesa per correu postal, on treballen tots ells. És el primer cop que molts de nosaltres enviem una carta, esperem que arribin bé!

Encarem la recta final… de l’ESO

Les setmanes prèvies a les vacances de Setmana Santa les vam dedicar a dissenyar el que serà el projecte final. Ja tenim clares les nostres línies d’interès, que parteixen del desencís que genera una mirada en retrospectiva a l’educació obligatòria, a pocs mesos d’acabar aquesta etapa.

Sensacions de poca utilitat, de pèrdua de temps, d’angoixa, de poc reconeixement… Com expressem aquest malestar de forma creativa? Hem assajat diferents fórmules, hem produït materials que mostrarem al final del procés, moltes converses, hem fet molta feina i tot i això en seguim tenint molta per davant. Volem convertir el final de la nostra estada a l’institut en un espai on compartir els nostres sabers, totes som especialistes en alguna cosa relacionada amb la cultura, i ho volem compartir des de l’horitzontalitat.

I mentre preparem aquest espai desjerarquitzat, encara tenim alguna cosa per tancar: algun fanzine en col·laboració amb el Pou de la Figuera, alguna sessió íntima d’acomiadament de l’institut, una visita al MACBA, decidir que fem amb el vídeo que vam fer de les intervencions del Forat de la Vergonya… el penjarem aviat i us seguirem explicant en les properes entrades!

Preparant la sessió de contaminació

Us deixem aquí l’enllaç de l’entrada al web de l’institut Verdaguer, on la Mriam Lanzaco, com professora d’educació artística, visual i audiovisual; fa una explicació de com va el procés de Contaminació d’aquest any. El grup de Creadors en Residència (4t ESO A) ja porta dues sessions preparant la presentació per als docents de l’Institut Verdaguer sobre el nostre projecte artístic que estem desenvolupant per mig del creador Ricardo Pérez-Hita .Aquesta contaminació és fruit d’un procés de recerca i treball que té per objectiu també fer intervencions d’art públic sobre l’edifici… s’ha treballat sobre el protocol de cures i espai en comú, i s’ha pensat com poder-lo donar cos i presència artística en l’institut com una forma de repensar les formes de cures, de relacions i d’espais en comú que construïm en els espais educatius i les seves implicacions en el sistema reglat d’ensenyament.

Sobretot mireu el material de vídeos i gràfic que documenta el procés. Aquí us deixem una petita mosta com testatge de la contaminació que es farà a tot el claustre el dia 23 de febrer ales 16,15h.

Visita a l’exposició Dret a la ciutat i territoris saludables

El 21 de gener, per contextualitzar la feina que estem fent, vam visitar l’exposició “Dret a la ciutat i territoris saludables: Pràctiques situades al voltant de la cultura i la salut comunitàries”. Aquesta exposició de la plataforma Interfícies desenvolupada per Transductores recull una sèrie de projectes que tenen moltes connexions amb la nostra línia de treball, així que vam aprofitar per visitar-la de la mà del Javier Rodrigo i agafar idees de cara a la nostra producció final.

El projecte que va despertar més interès va ser el de “Territoris que curen”, de Territoris Oblidats, que explora les pràctiques i sabers populars vinculats a la medicina natural. “Los remedios naturales son más sanos y más fáciles de conseguir y más prácticos”, deia la Desi. “¿Pero esto de verdad funciona?” preguntava la Eva.

D’altra banda, aquell que tenia la formalització més atractiva, segons la majoria, va ser el de Dona’m Espai, del Grup de dones Caminantes del Poble-sec “La peça de les arpilleres visualment és la que més m’agrada, no m’interessa conceptualment ni el que representa, però sí el resultat final”, deia la Júlia.

Tornant cap a l’Institut Verdaguer vam passar per El Born CCM, on vam fer una parada per reactivar la performance de Xavier Manubens “Rutes histèriques. Places, fluxos i remolins”. Vam tocar les parets de l’antic mercat i ens vam quedar una estona a la cantonada presumptament amb més escalfor de l’edifici.

Una sessió on vam parlar de dret a la ciutat, salut en comú, cures i interdepències,  barricidis, remeis comunitaris, per debatre sobre altres formes de fer pràctiques d’art situades i en xarxa.

De protocols i treball en grup

Un element que està prenent molta importància a les nostres vides és el protocol. Estem vivint una etapa en què les mesures d’higiene i seguretat estan al centre de totes les gestions d’espais en què estem o pels que circulem. És per això que fer un protocol propi pot ser quelcom útil per definir una mica més el nostre espai d’exploració i creació, descrit explícitament com un moment de “descans” respecte a la resta de la jornada a l’institut.

Imatge de la Míriam Lanzaco

Les últimes sessions abans de les vacances de Nadal les vam dedicar a plantejar un protocol en positiu, una eina de treball consensuada que ens ajudés a treballar juntes. Aquesta feina es va fer en un primer moment per grups, on havien de contestar a algunes preguntes com: què està funcionant del treball en grup i volem potenciar? Hem de posar línies vermelles? Proposem una idea boja pel protocol… i parlem-ne!

Les respostes dels diferents grups es van posar en comú, sent algunes d’elles contradictòries o, en altres casos, complementant-se a la perfecció. El debat ens va permetre reflexionar entorn el respecte i l’insult, l’ús de la mascareta a classe i la institució educativa i els seus límits. L’objectiu final és acabar formalitzant aquest protocol, un cop consensuat, en una peça gràfica encara per definir.

Apunts per una proposta de protocol

Explorem el Casc Antic: carrers, arxius i memòries

22 d’octubre. Una primera deriva pel barri.

A Mestres Casals i Martorell, fent un exercici d’escolta

El 22 d’octubre vam fer un passeig descobrint el barri i la seva gent. Caminàvem amb la sensació que la gent ens veia com turistes o un grup d’adolescents que feia una sortida de l’institut. I amb la sensació de veure’ns a nosaltres mateixes com un grup i no una comunitat, un grup raro i dividit. Això està per explorar, no hi havia acord del tot, perquè sí que creiem que tenim algunes coses en comú.

Vam detectar que el barri també està dividit, hi ha gent que pateix per qüestions com la seguretat i vam presenciar una actuació policial (que alguns van llegir com una intimidació, mentre que el que feien era donar mascaretes). Vam veure molts comerços tancats. Vam entrevistar alguna gent, i davant de la postura d’algunes persones que deien que ningú amb diners viuria al Casc Antic, vam respondre que aquí, al barri, s’hi viu bé, amb o sense diners. Vam marxar, un cop més amb la sensació que, sense haver après res de nou, el passeig havia estat bé.

D’aquesta primera deriva vam fer quaderns de viatges on ens preguntàvem per paraules, sons i sensacions. Aquí teniu alguns exemples:

5 i 19 de novembre. Intervenim el #FotoBarri

Les últimes dues sessions les hem dedicat a conèixer i intervenir l’arxiu de #FotoBarri, una iniciativa del Casal Pou de la Figuera durant el confinament: un recull fotografies antigues del Casc Antic posant-les al servei de la memòria col·lectiva.

Reinterpretem el #FotoBarri des d’El Born CCM

Les reaccions al primer cop d’ull de l’arxiu van ser diverses: el repte de reconèixer els carrers del barri, intentar encertar de quina dècada era cada fotografia i també l’estranyesa dels comerços i la quantitat de cotxes aparcats als carrers. Per grups ens vam imaginar que érem les autores de les fotos i vam crear un relat associat a aquestes. Per uns minuts vam ser veïnes entusiasmades pel recentment obert Forat de la vergonya, veïns d’altres barris interessats en l’activitat cultural i fins i tot reporters de dretes intentant estigmatitzar espais del Casc Antic.

Vam tornar a fotografiar els mateixos carrers però al 2020 i amb els nostres mòbils. I també vam viatjar als mateixos indrets amb Google Maps. A partir d’aquestes relacions entre fotografies de passat i present, l’alumnat va crear lliurement partint del que transmetien aquestes relacions visuals.

El Santiago, per exemple, ens explicava com el record del Soufian de la Plaça de la Llana li recordava a casa seva de la ciutat on va créixer, Ibagué. Aviat podreu veure els resultats!

Primeres sessions amb equip i creador: comencem a una tardor de “cuidado(s)” i creació en temps Covid.

Aquesta tardor començem ja la tercera edició de  Residència al IES Verdaguer, amb el Ricardo Pérez Hita, creador muti, i trans i @disciplinar entre les arts visuals, l’acció en viu, les arts gràfiques, els fanzines, les músiques urbanes ; i també com persona que habita l’activisme , té un compromís vital amb moviments de vivenda digna, suport i solidaritat comunitària i el dret a la ciutat. La seva proposta serà la la relació que tenen els i les alumnes amb els nuclis del barri del casc antic: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Una relació feta d’ancoratges al paisatge urbà, memòries apreses i xarxes de suport del tot diverses, entre d’altres.

Per començar a explorar aquesta qüestió, es tindrà l’acompanyament de col·lectius de base comunitària que han fer suport i treball abans i durant el confinament, garants del fet que la paraula barri no perdi sentit. Les eines amb què assajaran formalitzacions seran llenguatges vinculats a l’autoedició visual i sonora, del fanzín al podcast, experimentant amb l’apropiacionisme (copiar és bo!), la cultura remix, però també l’arxivística, l’escolta activa i la gravació de postals sonores…

Davant d’aquesta proposta hem volgut compartir amb vosaltres les dos primeres sessions del equip de creadors, mediadors i docent,

1 de octubre. Visitem el CCM El Born. 

Mostreig de paraules de punts forts i febles de l’estiu

El segon dia, 1 de octubre,   va ser amb l’equip de mediació de en Residencia (Transductores CCCM El Born). Varem treballar sobre paraules i gestos de l’estiu, i amb una dinàmica corporal amb les mesures, vam debatre i parlar que era el covid i estar juntes en aquests temps. Després van fer una visita guiada al CCM EL Born amb un dels educadors, a la mostra Barcelona 1700. De les pedres a les persones, amb una maqueta de la ciutat d’aquesta època, i també es va visitar el jaciment, on es va parlar de historia, del born, de com es vivia abans, dels límits de la ciutat i que vol dir ara.

Visita a la mostra Barcelona 1700.

8 de octubre. Primera sessió amb el creador

El 8 de octubre vam estar totes juntes per primer cop. Vam caminar de l’Institut Verdaguer fins a El Born CCM, amb la parada obligatòria a l’ALDI. Un cop al centre, ens vam presentar a través dels carrers on vivim i aquells on hem viscut, a través de les imatges que ens representen i la música que més ens agrada.

Els videojocs, el Kirby, selfies, tot tipus de memes i fotografies de bancs d’imatges, Myke Towers, el K-Pop i The Clash formen part dels nostres imaginaris i la nostra forma de fer cultura.

Què fa que ens sentim pertanyents a un barri? Ens podem sentir de dos llocs a la vegada? El Born és un barri o una marca? Per què ens representem a través de memes? Per què no ens agrada el reggaeton? Són les seves lletres masclistes?

Marxem amb ganes de seguir el debat i amb la sensació generalitzada que “ha estat bé”.

Estrenem nou i estrany curs de En Residència.

Fa just un mes que vam començat de nou les classes després de 6 mesos sense veure’ns. És un començament molt estrany, com també va ser estrany ell tercer trimestre del darrer curs. Un curs ple de limitacions que a hores d’ara, tothom coneix. Limitacions poc amables i estrictes. Malgrat tot, estic contenta de poder estar a l’aula amb els meus alumnes, veure’ls, interactuar amb ells, escoltar-los, riure’ns, debatre, fer-los pensar, tornar-los una mica bojos,..

A la meva primera sessió d’En Residència els vaig preguntar això:

Perquè t’has apuntat a aquest grup de CREADORS EN RESIDÈNCIA?

El primer dia hi havia només 3 vocacionals. Espero que en acabar el curs, independentment de si ens haurem o no de tornar a confinar, el seu grau de satisfacció sigui excel.lent i alguna cosa s’hagi mogut o transformat dins dels seus caps d’adolescents.

Esperem que no haguem de passar per un altre aïllament. I si arribés el cas,  hem après molt de la passada primavera aïllada  i tenim més eines per seguir en contacte des de casa. Hem creat un grup de watsap per estar comunicats entre l creadors, mediadors, alumnes i jo de manera àgil. Per mig del watsaps anirem compartint veus, vídeos, reflexions, fotos,…..

Míriam Lanzaco. Professora d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut Verdaguer.