Autor: Ricardo Pérez-Hita

El 21 de gener, per contextualitzar la feina que estem fent, vam visitar l’exposició “Dret a la ciutat i territoris saludables: Pràctiques situades al voltant de la cultura i la salut comunitàries”. Aquesta exposició de la plataforma Interfícies desenvolupada per Transductores recull una sèrie de projectes que tenen moltes connexions amb la nostra línia de treball, així que vam aprofitar per visitar-la de la mà del Javier Rodrigo i agafar idees de cara a la nostra producció final.

• 

• 

El projecte que va despertar més interès va ser el de “Territoris que curen”, de Territoris Oblidats, que explora les pràctiques i sabers populars vinculats a la medicina natural. “Los remedios naturales son más sanos y más fáciles de conseguir y más prácticos”, deia la Desi. “¿Pero esto de verdad funciona?” preguntava la Eva.

D’altra banda, aquell que tenia la formalització més atractiva, segons la majoria, va ser el de Dona’m Espai, del Grup de dones Caminantes del Poble-sec “La peça de les arpilleres visualment és la que més m’agrada, no m’interessa conceptualment ni el que representa, però sí el resultat final”, deia la Júlia.

• 

• 

Tornant cap a l’Institut Verdaguer vam passar per El Born CCM, on vam fer una parada per reactivar la performance de Xavier Manubens “Rutes histèriques. Places, fluxos i remolins”. Vam tocar les parets de l’antic mercat i ens vam quedar una estona a la cantonada presumptament amb més escalfor de l’edifici.

Una sessió on vam parlar de dret a la ciutat, salut en comú, cures i interdepències,  barricidis, remeis comunitaris, per debatre sobre altres formes de fer pràctiques d’art situades i en xarxa.

Un element que està prenent molta importància a les nostres vides és el protocol. Estem vivint una etapa en què les mesures d’higiene i seguretat estan al centre de totes les gestions d’espais en què estem o pels que circulem. És per això que fer un protocol propi pot ser quelcom útil per definir una mica més el nostre espai d’exploració i creació, descrit explícitament com un moment de “descans” respecte a la resta de la jornada a l’institut.

Les últimes sessions abans de les vacances de Nadal les vam dedicar a plantejar un protocol en positiu, una eina de treball consensuada que ens ajudés a treballar juntes. Aquesta feina es va fer en un primer moment per grups, on havien de contestar a algunes preguntes com: què està funcionant del treball en grup i volem potenciar? Hem de posar línies vermelles? Proposem una idea boja pel protocol… i parlem-ne!

Les respostes dels diferents grups es van posar en comú, sent algunes d’elles contradictòries o, en altres casos, complementant-se a la perfecció. El debat ens va permetre reflexionar entorn el respecte i l’insult, l’ús de la mascareta a classe i la institució educativa i els seus límits. L’objectiu final és acabar formalitzant aquest protocol, un cop consensuat, en una peça gràfica encara per definir.

22 d’octubre. Una primera deriva pel barri.

El 22 d’octubre vam fer un passeig descobrint el barri i la seva gent. Caminàvem amb la sensació que la gent ens veia com turistes o un grup d’adolescents que feia una sortida de l’institut. I amb la sensació de veure’ns a nosaltres mateixes com un grup i no una comunitat, un grup raro i dividit. Això està per explorar, no hi havia acord del tot, perquè sí que creiem que tenim algunes coses en comú.

Vam detectar que el barri també està dividit, hi ha gent que pateix per qüestions com la seguretat i vam presenciar una actuació policial (que alguns van llegir com una intimidació, mentre que el que feien era donar mascaretes). Vam veure molts comerços tancats. Vam entrevistar alguna gent, i davant de la postura d’algunes persones que deien que ningú amb diners viuria al Casc Antic, vam respondre que aquí, al barri, s’hi viu bé, amb o sense diners. Vam marxar, un cop més amb la sensació que, sense haver après res de nou, el passeig havia estat bé.

D’aquesta primera deriva vam fer quaderns de viatges on ens preguntàvem per paraules, sons i sensacions. Aquí teniu alguns exemples:

Les últimes dues sessions les hem dedicat a conèixer i intervenir l’arxiu de #FotoBarri, una iniciativa del Casal Pou de la Figuera durant el confinament: un recull fotografies antigues del Casc Antic posant-les al servei de la memòria col·lectiva.

Les reaccions al primer cop d’ull de l’arxiu van ser diverses: el repte de reconèixer els carrers del barri, intentar encertar de quina dècada era cada fotografia i també l’estranyesa dels comerços i la quantitat de cotxes aparcats als carrers. Per grups ens vam imaginar que érem les autores de les fotos i vam crear un relat associat a aquestes. Per uns minuts vam ser veïnes entusiasmades pel recentment obert Forat de la vergonya, veïns d’altres barris interessats en l’activitat cultural i fins i tot reporters de dretes intentant estigmatitzar espais del Casc Antic.

Vam tornar a fotografiar els mateixos carrers però al 2020 i amb els nostres mòbils. I també vam viatjar als mateixos indrets amb Google Maps. A partir d’aquestes relacions entre fotografies de passat i present, l’alumnat va crear lliurement partint del que transmetien aquestes relacions visuals.

El Santiago, per exemple, ens explicava com el record del Soufian de la Plaça de la Llana li recordava a casa seva de la ciutat on va créixer, Ibagué. Aviat podreu veure els resultats!

• 

• 

•