SESSIÓ 21

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla https://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=350

En aquesta última sessió vàrem fer proves amb les ürnes, provant diferents enganxines, de manera que quedaria una tira negra a cada banda de la ürna en cada idioma (català, castellà, àrab i xinès)

Durant la segona hora, la Marta ens va ensenyar uns prototips de mans i un dit de cera per més tard, amb un amic seu, fer les nostres mans amb cera.

Després la Marta ens va explicar que havíem de canviar l’ “eslògan” de Baudrillard per “Jo també treballo per error”, ja que el text del sacrifici recordava molt als discursos polítics actuals i, al cap i a la fi, aquest “sacrifici” és el que volen.

Més fotos de la sessió

Júlia Diumenjó

 

 

Sessió 8

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla https://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=241

La Marta nos ha explicado la diferencia entre música y teatro.

En un concierto es más la musica la que explica la obra demuestra más lo narrativo y hay más conexión entre la gente.

En un teatro hay narración y son más secuencias ordenadas; el teatro es realista y muchos presentan y no explican lo que quisieran explicar.

Performance

Es la acción teatral.

Transforma la realidad y eso se consigue por el espacio, el decorado y el sentido narrativo se acaba en la intención de hacer ver.

Nuria Lloansí

Daniela perez

Imaginem l’obra de la nostra Residència

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona https://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=187

Per començar tanquem els ulls i imaginem que som a la Sala Becket com a públic, l’obra està apunt de començar. S’encenen els llums: Què és el primer que t’agradaria que passés? Què voldries que hi hagués a escena?

Retrocedeix unes quantes hores, torna al matí d’avui, quan t’has llevat. Pensa que has fet des de que ha sonat el despertador fins que has arribat a l’institut.

 Torna a l’obra però aquesta vegada com a actriu o actor. Pensa en una escena que t’agradaria interpretar estant amunt de l’escenari.

 Ara, dins d’aquesta mateixa obra, pensa en quina seria la part més graciosa.

 I per últim imagina com seria l’última escena de la peça teatral. Quina seria l’última frase? Qui apareixeria? Quin vestuari?

 Amb les nostres respostes, la Cristina escriurà una peça de teatre. I nosaltres serem actrius i actors que interpretaran els seus diàlegs.

Paula

Visita al Jardí botànic de Barcelona

Des de Nutcreatives EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca/?p=1100

Aquest divendres 12 d’abril hem tingut el privilegi de visitar i conèixer el Jardí botànic de la mà del seu director, el Dr. Josep. Mª Montserrat.

Al grup d’en Residència s’afegeixen la Laia, en Jon i la Lola, professora emèrita de l’Institut a la que agraïm molt sincerament que ens hagi acompanyat.

El jardí botànic, situat a Montjuïc, darrera de l’Estadi Olímpic, és el millor lloc per viure la primavera, en un dia fantàstic a l’aire lliure.

Malgrat la seva qualitat, situació i acurat disseny, el jardí botànic és un desconegut per a molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Comencem la visita amb una breu introducció, i recorrem els camins viatjant per Austràlia, Califòrnia, Xile, Àfrica i la Mediterrània més propera.

Veiem també un hotel d’insectes. És molt curiós, i sembla una escultura. L’hotel d’insectes proporciona les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils pel jardí i la pol·linització.

Coneixem plantes i arbres curiosos d’arreu, i en Josep ens explica a cada pas anècdotes i dades relacionades amb la història i la civilització. La seva erudició ens acompanya fins a l’Institut Botànic, centre d’investigació botànica d’alt nivell.

Allà podem gaudir, com a primers visitants de la col•lecció Salvador que obrirà al públic properament.El dia 21 d’aquest mes d’abril, una jornada de portes obertes plena d’activitats gratuïtes tot el dia – Planta’t als botànics- mostrarà aquesta col•lecció i una exposició fotogràfica sobre l’aura de les plantes.

A continuació i per acabar, ens mostra l’herbari i ens explica el seu funcionament. En acabar, ens acomiadem i anem baixant per la falda de Montjuic.

Josep Mª Montserrat ens descobreix el present i el futur d’una institució que estudia la biodiversitat per ensenyar-nos a conservar-la. ” Per saber com conservar la biodiversitat, primer cal catal•logar -la”, ens dirà. Aquesta és l’autèntica funció de l’Institut Botànic de Barcelona.


botànic156
botànic164
botànic145
botànic129
botànic136
botànic127
botànic114
botànic110
botànic138
botanic169
botànic144
botànic126
botànic140
botànic115
botànic131
botànic123
botànic158
botànic124
botànic120
botànic107
botànic121
botànic104
botànic166
botànic108
botànic133
botànic150
botànic163
botànic141
botànic101
botànic102
botànic139
botànic168
botànic112
botànic160
botànic148
botànic154
botànic147
botànic118
botànic105
botànic142
botànic143
botànic125
botànic122
botànic161
botànic159
botànic137
botànic130
botànic162
botànic116
botànic113
botànic155
botànic146
botanic173
botànic134
botànic152
botànic109
botànic128
botànic157
botànic165
botànic167
botànic135
botanic170
botanic172
botanic171
botànic117
botànic103
botànic111
botànic119
botànic153
botànic106
botànic132
botànic149
botànic151

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mosaic per a la Juno

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona https://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=179

 

1

 

La passada sesió la vam dedicar a veure una pel·lícula: Juno. La veritat és que em va impressionar bastant, ja que hi havia petites cosetes que no eren com te les imaginaves. La qüesitió que més em va sorpendre va ser el nòvio de la noia, ja que normalment el fan fort o més atractiu. Sobretot vaig trobar molt graciòs el fet de que tinguès una petita afició als «tic-tac» de taronja això li donava un punt humurístic al personatge de nen mimat per la seva mare. Paula

2

L’altre dia, a Teatre vam veure una pel·lícula titulada Juno, la qual parla d’una noia que es queda embarassada, no avorta i vol donar-li el nadó a una parella que no te fills perquè és conscient que no pot fer-se càrrec ella. El que mes m’agrada de la pel·lícula ha sigut la noia protagonista, Juno. Ella no és igual a totes les noies de les pel·lícules que son molt efeminades i que necessiten un príncep per a rescatar-les. Juno és tot el contrari, es pot valer per si mateixa i sempre és molt decidida. A més que sacrifica tot per al seu fill, i fa aquesta difícil decisió, la qual una noia normal no podria fer. Això demostra que és molt madura, més que els altres adults que coneix. Andrea

3

La meva part preferida és quan el pare adoptiu del seu nen se li declara i la Juno s’en va amb el cotxe i és posa a plorar. I al final deixa una nota a la porta del pares adoptius dient que si la dona encara vol adoptar tot i estar sola, que ella ho està també. Sunita

4

Per a mi Juno la pel·lícula ha estat molt interessant perquè tracta sobre una adolescent que es queda embarassada i intenta avortar, però la seva amiga li diu que no ho faci, perquè el nadó ja té ungles. Juno li dóna en adopció, i s’enamora del pare del seu fill a qui donarà en adopció, però sobretot ella vol que el seu fill pugui tenir una bona infantesa, i l’hi dóna a la mare que s’acaba de divorciar perquè ella té unes veritables ganes de ser mare. Álvaro

5

Que la Juno estimi al futur pare adoptiu del seu fill és un tema difícil. Passa el temps i ell li diu que vol estar amb ella, que li agrada i, aquí és on la Juno mostra la seva personalitat. Tot i que des del principi de la peli l’hem vista com a una noia molt jove, el moment en que el pare adoptiu del seu fill li diu que l’estima és on veiem que tot i al aspecte i les aparences del principi, és adulta, sap com enfrontar-se als problemes que sorgeixen a la vida. Lucía

6

La pel·lícula em va agradar, encara que no és de les pel·lícules que m’agraden. Peró la part que més em va agradar és quan la madrastra es va enfrontar a la metge per defendre a Juno, per a mi va ser l’escena més divertida de la pel·lícula, perquè tenia gràcia i no t’esperes que la madrastra fes això, quan totes les madrastres en les pel·lícules són dolentes. Ana María

7

Juno avança cap a casa, poc temps abans d’arribar a la porta s’atura a prop d’un arbre llença el que sembla una corda, posa el seu cap, fa un nus; per un moment l’escena sembla un suïcidi, però de sobte observem que mossega la corda i se la menja, i després mossega un altre tros i fa el mateix. Era regalèssia. María

8

Juno, per a mi, és una noia mol valenta al decidir no avortar i donar al seu fill en adopció, ja que quedar-se embarassada a aquella edat no és molt normal i potser que la gent la miri amb mals ulls. Marta

9

El que més m’ha agradat de la peli de l’altre dia va ser que es fixava en els nois que eren sacs d’ossos i no nois que estaven bé. També em va impressionar la seva amiga que li agradaven els profes. I també que el problema que té és molt comú a la vida real. Laia

10

El que més m’ha agradat de la peli és el caràcter de la nena. Era una adolescent, però quan tenia que prendre una decisió pensava com un adult. La peli és molt interessant perquè ens explica una vida real, perquè hi ha moltes noies adolescents en aquest mateix problema. Bianca

11

La pel·lícula era molt chula al principi i al final. La Juno es va quedar embarassada als 17 d’un noi i els seu pare i la madrastra es van espantar molt, però quan la Juno va decidir que la criatura sigui adoptada per una altre família els seus pares van fer de tot per ella. El millor? Quan la mare va discutir amb la doctora. Al final va passar que Juno es va enamorar del pare de la família que volia la adopció i finalment es va divorciar de la seva dona. Mítchel

12

Juno fue una película interesante, más que todo por el guión, por esa manera de jugar con la mente del espectador, desde el principio hasta el final no dejaba de sorprender. Juno, que estaba embarazada, se lo tomaba con mucha calma, sólo le interesaba cómo sería la vida del bebé. El guión, aparte de jugar con la mente del espectador, es poco creíble; a ver, si Juno se queda embarazada, su padre tan feliz y contento, ¿no le regaña? Resumiendo, guión interesante, pero poco trabajado. Andrés

 

Museu Picasso de Barcelona

Des de Perico Pastor EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Salvat-Papasseit https://blocsenresidencia.bcn.cat/salvatpapasseit/?p=198

DSC01965
DSC01970
DSC01973
DSC01974
DSC01968
DSC01979

 

Ara estem treballant, un altre cop al centre. Cadascú amb el seu material, exceptuant la Claritza i la Imane que utilitzen el llapis. En general ens hem acostumat a fer servir els pinzells i la tinta. També ens hem acostumat a dibuixar el que tenim al cap.

Kevin: “M’han agradat molt els primers anys de pintura de Picasso i ara estic dibuixant un dels quadres que he vist.”

Ronaldo: “… especialment Ciència i Caritat on sortia un senyor en una cadira, una noia malalta al llit i una criada amb un nen als braços. Ara estic pensant què puc dibuixar.”

Jonathan: “A mi m’ha agradat uns dels quadres de Picasso que es deia La onada, pintat l’any 1895 quan encara tenia 14 anys. Sembla com una finestra cap al mar. Ara estic dibuixant un barri amb perspectiva.”

Luis: “A mi m’han agradat moltissim tots els quadres que va pintar de jove, especialment el paisatge muntanyenc d’Horta de Sant Joan. He fet el meu nom amb tinta xinesa i un parell de figures.”

Selena: “El quadre que més m’agradat ha sigut Natura morta (Paris, 1901). Ara estic dibuixant el Cavall banyegat. L’estic fent perquè em sembla molt interessant.”

Katy: “M’ha agradat molt el quadre de la primera comunió, i ara estic dibuxant un paisatge amb muntanyes i neu.”

Claritza: “Me gustó mucho la explicación de Perico Pastor y también un cuadro donde había un torero. Ahora estoy dibujando un cuadro de un paisaje donde hay un sol y árboles dentro de un recuadro.”

Alex: “El meu preferit és Cavall banyegat (1917, Barcelona, dibuixat a llàpis de grafit sobre tela amb imprimació ocre). He dibuixat un porc de color negre amb grisos i també he dibuixat un retrat d’una noia.”

Nikita: “M’han agradat, totes les obres. Sobre tot les obres que feia de jove. L’obra que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la de Les Menines. Sens dubte, Picasso era un gran pintor! Jo he fet una mini ciutat amb tinta xinesa.” 

 

L’arbre que tenia una història al darrera i altres contes

Des de Nutcreatives EN RESiDÈNCiA a l’Institut Joan Boscà https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca/?p=777


arbre12
arbre13
arbre01
arbre03
arbre07
arbre06
arbre02
arbre11
arbre09
arbre04

Aquesta és la història d’un arbre que era i no era. Un arbret que van plantar al pati de l’Institut ja fa uns anys per tal de crear un espai agradable per els alumnes.També es van pintar les parets del pati amb dibuixos i ” trompe l’oeil” pensats pels alumnes. En la galería podeu veure les imatges d’aquest aconteixement.

Aquest arbre va anar quedant oblidat, els dibuixos van anar desapareixent, i les parets es van tornar a pintar d’un color llis…

Ara, amb la nostra intervenció, volíem tornar a donar visibilitat i vida al petit arbre. Per això l’hem volgut relacionar amb l’entorn i la biodiversitat propera. En la següent entrada del bloc podeu seguir el procés.

Presentació de les primeres idees per fer una intervenció artística a l’institut

Des de Luis Bisbe EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert/?p=355

Els nois i noies comencen a pensar i esbossar idees per poder fer una intervenció seguint les pautes marcades pel Luis. Tot el que hem observat, valorat i pensat sobre els objectes i espais de l’institut, són la base sobre la que treballar, la nostra “paleta de colors”. Quines coses encara que semblin impossibles o absurdes els agradaria fer?