WATER MIX PARTY 29/04/2014

Des de Pere Noguera EN RESIDÈNCIA a l’Institut Les Corts https://ift.tt/1qo2vuA

Hem baixat les ampolles d’aigua que en Pere havia anat recollint, uns quants gots i quatre galledes. Segons en Pere estavem fent una ceremonia de l’aigua. Hem posat l’aigua embotellada al costat de l’aigua “lliure” de la font per crear una concepció diferent. És una metàfora entre l’aigua lliure i l’aigua embotellada de diferents llocs. En realitat tota l’aigua acaba sent igual, però com que li hem donat simbolisme a que estigues recollida de diferents manantials i en diferents anys vam pensar que tenien sabors diferents. Desprès hem decidit barrejar totes les aigües en quatre galledes. Hem sortit un a un a agafar una ampolla i buidar-la proporcionalment en les galledes. A continuació hem fet un copage. 

És un homenatge a l’aigua: creiem que és un altre tipus de “comprensió inesperada”. Desprès de fer aquest projecte ens hem adonat de que el Pere li dóna molta importància als detalls i a l’efecte que tenen en diferents espais.

agafem l'aigua per la festa
agafant el material
anant a la festa
preparació
la font
ritual
ritual
ritual
preparant la mescla
preparant la mescla
servint l'aigua
brindis a la fonts
vitrines amb ampolles

 

Gemma Aldea, Judit Moya, Pau Serra i Nataly Velàsquez.

Valoració del projecte

Des de Los Corderos EN RESIDÈNCIA a l’Institut Milà i Fontanals https://ift.tt/1v8W26U



Primer de tot semblava que com si féssim el tonto, era difícil, complicat i no tenia sentit. Després d’anar a veure l’espectacle de los Corderos ens  va  semblar molt més interessant el treball i les activitats les fèiem amb ganes. Vam fer una reunió entre tots per parlar-ne.

Quan vam fer el primer assaig al Mercat de Flors vam veure que faltava poc per actuar i vam ser molt més seriosos.

Fàtima i Abdul

 

La relació entre professors, creadors i els alumnes ha estat satisfactòria ja que al principi no fèiem gaire cas als professors i els creadors havien d’aguantar molt, havien de tenir molta paciència, no sabien com tractar-nos perquè ells no són professors.

Al final hem aconseguit tenir una bona relació amb tots, hem conegut més gent a banda del David i el Pablo que col·laboren amb ells en el seus espectacles, com són en Pablo Rega, la Pia Nielsen, la Leo Castro entre altres.

Frank i Patricia

 

Us explicaren com han anat els assajos.

Alguns dels assajos que hem fet han sigut molt avorrits perquè es repetia el mateix sempre. A nosaltres personalment quan hem anat al Mercat de les Flors per veure l’espectacle “Ultrainocencia”  del David i el Pablo ens ha canviat la idea del que anàvem a fer al final.

Quan vam anar a assajar  al Mercat de les Flors i al Graner vam haver de faltar a classes i ens vam endarrerir en algunes assignatures i hem hagut de fer un esforç per posar-nos al dia.

14118326878_fa8a4da986_b

Èrika i Dunia

Durant la presentació de l’obra al Mercat vam estar molt nerviosos.

Primer de tot, a l’ inici, els  nervis es van apoderar de nosaltres. Què podem dir? Molt abans, des de molt abans, quan vam començar el primer assaig al Mercat i fins que estàvem a punt de sortir els nervis no van desaparèixer.

Quan, a la fi, els espectadors eren dins de la sala i el regidor ens va avisar que ja era l’hora, encara els nervis van augmentar i, parella per parella, vam començar a entrar. Només volíem que tot ens sortís bé.

Ja avançada l’actuació, els nervis es van anar calmant, i llavors va ser quan vam deixar de pensar en el públic, els companys, i ens vam centrar tot el que vam poder en el treball i vam millorar el rendiment.

Willy i Nasho

 

 

Si ens haguéssim de quedar amb un moment del projecte, nosaltres personalment  escollim el moment de l’actuació al Mercat de les Flors, perquè mai havíem viscut una cosa semblant i va ser molt fort estar davant de tanta gent. Però al mateix temps va ser un moment de plaer infinit. Altres companys nostres van escollir altres moments com, per exemple, el primer assaig al Mercat de les Flors quan vam veure per primera vegada tot l’espectacle muntat o els assajos amb ritme.

Salman i Izzat

L'Izzat en plena acció

L’Izzat en plena acció

Ha estat una nova experiència per a nosaltres.

Valorem molt el treball amb la música i el moviment. El treball amb les cadires i taules ha estat força complicat, però no en canviaríem res.

De fet ens agradaria repetir l’ experiència i poder convidar als amics i a la família a veure-ho. Pot ser que plantegem repetir-ho. Tindrem sempre molt bon record de l’actuació al teatre.  Tot i que estàvem molt nerviosos però hem fet un gran treball de grup.

Amb aquest tipus de projecte hem aprés a fer un esforç que donarà el resultat al final del curs, hem hagut d’anar corregint i esforçant-nos per a que les coses surtin bé.

Valorem molt el compromís de totes les persones que hi hem participat.

Al final ha sortit molt bé.  Ens ha agradat molt i ens ho hem passat molt bé.

Hamza i Jahedur

grup

 

 

 

Inaugurem!_ dimecres 28 de maig

Des de Antònia del Río EN RESIDÈNCIA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó https://ift.tt/SzWBrH

Hola, bona tarda.

Som els alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó i avui presentem el projecte que hem estat realitzant durant tot el curs En Residència amb l’artista Antònia Del Río.

resized_14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_104 resized_14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_121

(Presentació conjunta amb el projecte En Residència de Montserrat Soto a l’Institut Joan d’Àustria)

resized_14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_132

El títol del nostre projecte és “ Arxiu_” aquest projecte es composa de tres obres que són:

–          Rastres i cicatrius

–          Subterfugis

–          Arxius [estructures del coneixement]

També exposem uns dibuixos de l’arxiu de la Fundació Tàpies, que no són una obra, però que formen part del procés.

Durant tot el  curs hem estat treballant sobre la memòria, al voltant del nostre institut, però també a nivell personal.

L’Antònia ens explicava que la memòria i el coneixement són construccions que fa la societat i en les sessions que em fet amb ella ens convidava a ser conscients d’això, buscant la forma en que això passa, com es construeixen les coses… em hagut de fer d’investigadors, com buscant les pistes o els rastres.

L’obra “Rastres i cicatrius” parla de la marca o empremta que han deixat els alumnes durant el pas del temps a les taules, cadires… hem buscat aquestes senyals a les nostres aules i també als espais que hem treballat durant el curs, ja que eren els més propers. Hem registrat aquestes marques amb la tècnica del frottage, que consisteix en fregar sobre amb un grafit una superfície per aconseguir la textura. Així hem construït aquest arxiu de rastres i cicatrius. Perquè aquestes ratllades, és com si fossin les “cicatrius de guerra”, del pas del temps.

resized_P1090051resized_P1090049  resized_P1090053 resized_P1090061resized_P1090062resized_14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_184

Amb l’obra “Subterfugis” el que hem fet és rascar els xiclets que hi havia a sota de les nostres taules. Els hem posat dins bossetes i els hem distribuït imitant cadascuna de les nostres aules.

Quan vàrem tenir la idea de fer aquesta obra ens va semblar molt divertit, però quan ens vam haver de posar a rascar de veritat, vam veure que era molt dura aquesta feina, i la veritat és que vam acabar una mica farts de rascar xiclets!

resized_P1090069

resized_P1090070resized_P1090077

L’obra “Arxius [estructures del coneixement] és un arxiu de fotografies que hem anat fent en diverses sessions durant el curs i que és un recull d’aquestes estructures o mecanismes que donen forma al coneixement i a la construcció de la història. Hi ha imatges d’altres arxius, de sistemes d’ordre i de senyalització, etc.

És una obra que no està acabada, és a dir que encara està en procés i encara s’hi poden anar afegint més imatges.

Ho trobareu en aquest enllaç

https://ift.tt/1kPhdYx

Per fer aquest arxiu, vàrem anar un dia a veure l’arxiu de la Fundació Antoni Tàpies perquè ens expliquessin què era un arxiu, com s’organitza i per a què serveix… abans d’anar-hi però, l’Antònia ens va fer imaginar com seria aquell espai on s’emmagatzemaven tot de documents que explicaven la història de la Fundació i ho vam haver de dibuixar.

Aquest dibuixos que veieu aquí, són els que vam fer abans de visitar l’arxiu de la Fundació Antoni Tàpies.

resized_14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_199 resized_P1090041 resized_P1090075

 

Moltes gràcies a tots i totes per venir.

16 de maig de

Des de Erick Beltrán EN RESIDÈNCIA a l’Institut Josep Comas i Solà https://ift.tt/1mPv3K0

Hem mirat uns 7 minuts de “Acciones en casa” (2006) de David Bestué i Marc Vives.

Després hem posat en comú el que ens ha semblat:

Es interesante porque se complica la vida para hacer arte.

Una acción es hacer algo. Es diferente de una performance. Puede ser un gesto, una intención o algo más.

Son acciones que no son normales

Mireia resalta el hecho de que Kaspar Hauser podría, de repente, haber hecho algunas de las acciones de David y Marc. Como de alguien que no supiera cómo funcionan las cosas (sería el caso de quien usa el microondas para leer).

Este Trabajo es una mezcla de humor absurdo, gag, referencias…

Un gag, por ejemplo es el de Los simpsons con el sofá al principio de cada capítulo:

gag del sofà 4
Gag del sofà 3
gag del sofà 2
gag del sofà1

Seguim amb el tràiler de “Infant salvatge” de Truffaut

Comentem quines actituds físiques té i com es comporta:

Niño abandonado en el bosque, está solo.

Se mueve como un mono o un trapo. Camina a gatas. Va desnudo, sucio.

Posiblemente no tiene sentiminetos.

Lo acoge un señor, que lo llamará Víctor. Le enseña a caminar.

Le cortan el pelo y le enseñan a comer con cubiertos.

Aprende rápido.

Le cuesta concetrarse y es distraído. Le cuesta estar encerrado. (es refereixen a que li costa estar en un interior)

Genie, la nina salvaje:

Es un niña a la que sus padres le obligaron a estar encerrada. Estaba la mayor parte del timepo sentada en una silla-orinal.

No aprendió a escribir, ni a hablar ni a caminar.

El motivo del encierro debería ser causado por un retraso o deficiència.

Eso pasó en Loa Ángeles (estados Unidos).

Era una niña que a los 13 años aún emitía sonidos infantiles y usaba pañales.

Genie caminaba mal, no tenia musculatura. Parecía un vampiro.

No sabía hablar. Escupía y todo se lo metía en la boca.

Cuando la descubrieron, estuvo al cuidado de psiquiatres y médicos que le enseñaron palabras. Le costava aprender, parece.

 

També hem vist fotografies d’altres casos, així com hem mirat alguns dels dibuixos que havia arribat a fer en Kaspar Hauser.

 

La Mireia ens ha ensenyat aquests materials per a que coneguem en primera persona més casos de nens ferals. Com són físicament i de quina manera poden arribar a integrar-se o no a la societat. O si més no, arribar a fer-nos pensar sobre com està construïda la nostra societat.

 

Hem conegut la Mireia i ens hem acomiadat de l’Erick…

Des de Erick Beltrán EN RESIDÈNCIA a l’Institut Josep Comas i Solà https://ift.tt/1mPv3cS

Ha estat una sessió especial… l’Erick ens ha explicat que marxa de nou, aquest cop al Brasil.

Hem treballat amb ell per poder acabar de pensar l’edició del llibre que reculli tota la feina que hem fet fins avui. I ens ha mostrat edicions molt interessants: es podien llegir del dret i del revés, començant pel principi o pel final… nosaltres hem pensat que la nostra edició havia de ser circular i hem anat dient idees per decidir com es podria plasmar això en un llibre. Ho hem dibuixat en un gran diagrama.

14_05_07_sessio_erick_mireia_08
14_05_07_sessio_erick_mireia_16
14_05_07_sessio_erick_mireia_05
14_05_07_sessio_erick_mireia_49
14_05_07_sessio_erick_mireia_34
14_05_07_sessio_erick_mireia_21
14_05_07_sessio_erick_mireia_40
14_05_07_sessio_erick_mireia_39
14_05_07_sessio_erick_mireia_23
14_05_07_sessio_erick_mireia_38

La Mireia C. Saladrigues ens ha acompanyat al llarg de la sessió. Estarem amb ella fins final de curs i ens ajudarà a fer alguna altra cosa a partir de tot el què hem descobert de Kaspar Hauser…

Encara no sabem què farem… Ja us anirem explicant…