Des de Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://ift.tt/2uhjmEb
Us mostrem la nostra peça ‘Preguntas sin respuesta’ dins l’exposició ‘No necesitas una apisonadora si tu lógica es aplastante’.
El conjunt de les preguntes era una intervenció de retulador negre sobre les parets de la sala d’exposicions:
Des de Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://ift.tt/2rVYDYw
Després de moltes setmanes de treball, hem finaliltzat la nostra peça. Finalment és un àudio que s’anomena “¿Dónde se va la luz cuándo se va?”.
Aquest títol va sorgir d’una de les “Preguntas sin respuesta” sobre les que hem estat treballant al llarg de tot el procés. Ens va semblar una pregunta tan suggerent que va ser l’inici de la nostr apeça, gairebé com un desencadenant.
Seguirem publicant en relació a tot el procés!
Des de Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://ift.tt/2oCr2S2
Hem revisat i reflexionat sobre l’acció a l’institut i l’efecte que hem generat en els nostres companys. Ens hem adonat que hem creat desconcert i que a molts de nosaltres no ens agrada sentir-nos desconcertats…
Hem recollit les impressions en notes de veu que mirarem de transcriure (algunes d’elles).
Per altra banda, l’Ana-Garcia Pineda ens ha explicat que l’últim tram de la residència el farem en correspondència: l’han convidat a la Universitat de Viena i treballarà amb nosaltes des d’allà! Això sí, ja ens ha dit que vindrà a algunes sessions.
Comencem a treballar en la nova proposta: textos encadenats! Ja us anirem explicant…
Des de Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://ift.tt/2o10He9
Avui, l’Ana ha arribat a classe amb una carpeta de dibuixos originals fets per ella. Li hem demanat que ens els mostrés i ens han agradat molt… ens han sorprès també moltíssim… ha estat una sorpresa!
es d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/12/05/transformar-caca-en-abono/
Les nostres sessions de treball acostumen a transcórrer al voltant d’una taula gran on parlem, escoltem, escrivim, dibuixem, proposem, debatem…i fa uns dies que treballem repartint rols entre els membres del grup: moderadora, apuntadores/registradores del que anem parlant, il·lustradors, diccionari, fotògrafs, pissarra, ….
També hem creat un compte d’Instagram per penjar el nostre dibuix diari o imatge que ens ha fet pensar o veure algun aspecte interessant per compartir. A través del grup de whatsapp ens comuniquem i l’Ana o la Mercè ens fan propostes per buscar, pensar, escriure sobre alguna paraula, una lectura, un concepte…
Avui hem començat amb un concepte escrit a la pissarra: COMPROMÍS.
L’Ana ens ha portat un poema de Mario Montalbetti i a partir d’aquí hem parlat de la transició de sentiments en paraules. I no sé ben bé com hem acabant parlant de CACA, la caca que portem a la nostra motxilla, maleta, vida i com podem transformar-la en adob, en ABONO. Quant ens costa?, quines estratègies podem fer servir?
Ens explica què és la Psicomàgia, un concepte inventat per Jodorowsky que diu que per cicatritzar la ferida d’un problema es pot pensar en un acte simbòlic i fer-lo.
D’alguna manera el que fa l’Ana en el seu treball artístic és transformar la caca en abono.
Des d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/11/22/assertivitat-i-art/
L’Ana ens porta sempre paraules noves, conceptes que fins ara no havíem sentit mai. Avui ens ha parlat de l’ASSERTIVITAT.
És una qualitat que totes les persones hauríem de tenir; consisteix en reconèixer i donar-te permís per a que els teus sentiments els puguis expressar i no reprimir-los (positius i negatius), però sense ferir a l’altre. És la responsabilitat de ser lliure d’expressar-los de la forma més conciliadora, suau i positiva possible. És útil perquè ens dóna veu (no callem) i ens ajuda a comunicar-nos d’una forma més amable, ajudant a l’altra persona a que ho entengui.
Això ens ha portat a parlar de si podem criticar obres d’Art si no entenem d’Art i l’Ana ens ha explicat que tots som lliures d’expressar la nostra opinió encara que no entenguem, però sempre amb respecte.
I ens ha fet un resum molt interessant de la història de l’art modern. Des dels grecs amb l’ideal de bellesa, passant pel Renaixement on l’artista-inventor plasma la realitat i el Barroc que té com a objectiu el realisme, fins que arriba la fotografia i amb ella la crisi del dibuix, la pintura i escultura que trenquen amb la tradició realista. Les Avantguardes independitzen l’art i es torna investigació, ens fa pensar, però quan tot es posa en crisi comença l’Art Contemporani i tot es qüestiona. L’artista canvia l’ús de l’objecte fins que també ho qüestiona. Art i vida, performances, ruptures, pensament, acció.
Avui en dia el món de l’Art és un espai de llibertat, d’investigació. Hi ha moltes veus, l’important és ser obert i respectar totes les possibilitats.
Qui escriu la història? S’han de posar en dubte les coses i buscar respostes. Ho fa la Història, però també ho fa l’Art.
Des d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/11/08/els-nostres-mons/
Els nois i noies també inventen mons com l’Ana, canviant normes o imaginant impossibles possibles.
Alguns d’aquests mons:
El món que m’he inventat és un món on les paraules s’han de comprar, les paraules boniques són més cares i les paraules que utilitzem a la nostra vida quotidiana són molt barates, les paraules també serveixen d’aliment. En comptes de supermercats n’hi han tendes de paraules, segons el seu preu estan escrites en uns papers de diferents colors. Blanca de 0,1 € a 5 €, blaves de 5 € a 50 €, grogues de 50 € a 100€, verdes de 100€ a 300€, roses de 300€ a 500€, vermelles de 500 € a 1000€, liles de 1000 € a 5000 €, taronges de 5000 € a 50000 € i tot lo demés negre amb tinta blanca. I es fabriquen amb un metall especial. Aquest és el meu món, si t’agrada bé i si no també.
Daniel A.
El meu món tracta sobre la distància entre persones o coses:
Quan coneixes a una persona que et cau molt bé, que la sensació que tens al cos és com si el coneguessis de tota la vida, fastigueja molt que per culpa de kilòmetres et separin d’aquella persona, que normalment la veus una o dues vegades a l’any.
Que en comptes d’abraçar, fer-te petons i poder observar les emocions de l’altre persona, únicament les pots observar per una pantalla de mòbil, no les sents! M’encantaria que amb un xisclar de dits apareguessis junt aquella persona amb la que desitges tant veure’t.
Sara R.
Un món sense coses privades.
En el món que he pensat el que canviaria seria que totes les coses les hauríem de compartir perquè no hi hauria res privat. Llavors totes les coses serien de tothom i si per exemple veus que algú porta alguna cosa que t’agrada li demanes i te l’ha de deixar perquè seria de tots, i potser l’altra persona et demana una altra cosa.
Llavors en comptes de comprar el que faries seria intercanviar coses, per exemple, canviar fruita per roba. Seria com antigament, faríem “trueques”.
Laura H.
En el meu món ideal existiria una pluja màgica. Consistiria en que quan plogués, cada persona hauria de demanar el que ell volgués. Hi ha dos normes, la primera és que només es pot demanar una cosa per persona, i la segona que no es poden demanar diners.
Amb aquesta pluja màgica la gent pobre no passaria gana. Així també de tant en tant tindries coses gratis.
Clara M.
Des d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/10/27/la-ficcio-es-una-realitat-per-succeir/
El 18 d’octubre vam anar a la Fundació Miró a veure l’exposició de l’Ana Garcia-Pineda que es diu “La ficció és una realitat per succeir”.
Hi havia nou obres, la majoria dibuixos, acompanyades d’un àudio cadascuna i cada obra representava un món diferent al nostre.
Al principi, al veure les obres no les enteníem però a l’escoltar els àudios vam captar la idea que l’Ana volia transmetre.
L’Ana s’inventa mons on les normes principals són diferents. Hi ha 9 mons i a cada un canvia una norma que existeix i això fa que quedi un món original i paral·lel, molt diferent al nostre.
A l’acabar ens vam posar en rotllana i vam posar en comú les nostres opinions.
Les seves obres en general ens van semblar molt originals i divertides.
L’Ana Garcia-Pineda, la artista que ens acompañarà aquest any junt amb la Mercè Gaja ens van portar al museu Miró. Vam veure l’exposició de l’Ana, era espectacular. Al principi no vam entendre les obres però hi havien uns àudios que ho explicaven tot, llavors ho vam entendre. Vam entrar en el seu món… Davinia Vera
Les diferents maneres de veure el món. Sara Reina
En aquesta foto estem contemplant l’ull. Significa que els nostres pares no són capaços de veure’ns com a adults o joves sinó com a nens petits incapaços de fer res per nosaltres mateixos. Nerea Fernández
Aquí l’Ana ens estava responent a las preguntes que teníem. Clara Muñoz
Aquí podeu veure a la Laura las Heras i a l’Ana, observant i comentant una de les obres. Aquesta obra tracta de que hi ha persones, anomenades “antiomonisémicos”, que no volen que les paraules siguin polisèmiques i llavors per dir algunes paraules utilitzen els dos gestos de la paraula. Sara Carmona
Escoltant l’obra de l’Ana. Sergio Rey
El món que més em va agradar va ser el dels forats perquè seria molt bonic i una sensació extraordinària cada vegada que els utilitzessin i jo crec que encara viuríem en la prehistòria, per no poder fer forats al terra per minar. Aquest món m’encantaria que existís però és millor aquest que tenim nosaltres mateixos. Dani Angosto
Vam escolar els àudios i observar atentament les obres per després exposar les nostres opinions. Laura Hermosa
Aquí estem escoltant una tradició de matrimoni. En comptes dels anells es canviaven una part del cos, per exemple l’intestí de la dona a l’home i el de l’home a la dona. Rocío Ruiz
En aquesta imatge ens veieu a nosaltres a l’Ana i a les professores que ens acompanyaven, també es veu una obra de l’Ana. Aquesta obra ens explica que els nostres pares encara ens tracten com a bebés, aleshores hi ha famílies que s’intercanvien els fills cada 2 anys, així no els veuen com a bebés tota la seva vida. Laura Las Heras
Un dia ple d’art. Pol Aguilera
Va ser un dia increïble. Durant 2 hores van estar escoltant, mirant, dibuixant, opinant. Els va fascinar l’obra de l’Ana. Van entendre com anava tot molt abans que jo. Mercè Gaja
Des de Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://ift.tt/2dEBAds
L’Ana és molt simpàtica i divertida, és la nostra artista!
El 1r dia ens vam presentar i ens va parlar de la identitat, qui som, perquè, qui volem ser, què diuen que som, qui…. i que el punt principal és el nom, una paraula molt important per la que se’ns crida però que no l’hem escollit. El podríem canviar?
Ens proposa canviar-nos el nom amb una paraula que no sigui de persona, ni un sobrenom, ni un “mote”, que sigui una cosa que ens defineixi, amb la que ens reconeguem, i si volem aquest serà el nostre nom especial. Alguns noms que cadascú s’ha triat són: dj panda, colibrí, flow, princesa, gato ciego, alegria, co-codrilo, fractal, ricitos, triángulo, sirena…, i a partir d’ara, en aquesta classe, ens podem dir d’aquesta manera.
Ens va explicar què és la SINESTÈSIA, vam parlar dels sentits i els sentits creuats, de les persones ciborg, de paraules, de dibuixos….
El 2n dia vam parlar moltíssim de moltes coses. L’Ana parla molt i ens explica moltes coses molt interessants, però nosaltres també teníem ganes de parlar i explicar coses que ens passen. Ens va proposar alguns exercicis de sinestèsia com per exemple observar unes lletres dibuixades a la pissarra i decidir quina era la més rígida, la més circular, més solta, carinyosa, flow, alegre, amb més ritme, més triangular, quina té més família, quina cau millor, té pitjor humor, és més amable, més brillant, és més treballadora, més trista, està més en forma, és més blava, amb quina t’aniries de festa o a la biblioteca….. Després vam fer la nostra signatura i altres noves que ens agradessin. La signatura està dient coses, produeix sentiments en nosaltres i en els altres. També ens vam fer moltes preguntes igual que amb les lletres i vam veure que expressaven la nostra identitat. I d’aquí va sorgir una pregunta interessant: El DNI és la meva identitat? Hi ha molts factors que formen la nostra identitat, moltes més que les que posa al DNI. Seguirem parlant…
La propera sessió anirem a la Fundació Miró a veure l’obra de l’Ana.
Des d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
https://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/09/27/ens-presentem/
Hola!, avui inaugurem el blog del nou curs de Creadors en Residència 2016-2017.
Som 16 nois i noies, alumnes de 1r d’ESO, de l’institut Doctor Puigvert del barri de Sant Andreu de Barcelona. Estem aquí perquè volem trobar, experimentar, viure i descobrir noves experiències. La primera cosa que hem fet ha estat dibuixar els nostres noms de manera que les lletres del nom ens representin tal i com som, les veureu a les fotos que us deixem.
En aquest viatge ens acompanyaran la professora Mercè Gaja i l’ANA GARCIA-PINEDA que serà la creadora amb qui treballarem aquest any i farà que veiem i entenguem l’Art potser d’una altra manera fent moltes activitats artístiques que ens proposi.
