Arxiu d'etiquetes: Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi

Presentació “Aula d’acollida”

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2r5t7Xy

Invitacio_JPitarch_EnResidencia_IMBroggi

El passat dijous 25 de maig vam presentar la nostra peça final AULA D’ACOLLIDA. Un moment únic i molt significatiu per tots. Abans, a l’aula, havíem estat preparant el que volíem dir en gran grup i posteriorment quatre alumnes voluntaris van adquirir el compromís de parlar en nom de tots.

Entre tots vam escriure el que volíem dir i també vam fer diferents assajos per modificar algunes coses i fer-nos nostres les paraules de tot el grup.

Estrena Jaume Pitarch5

A continuació adjuntem el text de la presentació:

TEXT DE LA PRESENTACIÓ

Sobre el procés (Iman Chaibi)

Hola bona tarda, em dic Iman, sóc alumne de 4t d’ESO de l’institut Moisès Broggi, parlaré en nom del grup de 23 alumnes que aquest any hem fet En residència. També parlaran en nom del grup la Sara, la Laia i l’Erick

Jo us explicaré el nostre procés, el que hem treballat aquest curs amb el Jaume.

  • Primer: Vam treballar el silenci i vam observar i dibuixar mans. Desprès ho vam relacionar amb el llenguatge de signes. Perquè les mans comuniquen. El nostre principal referent va ser: Eduardo Chillida.De tot aquest procés vam crear l’obra: Maniobra: llibre de gravats de linòleum, i vam fotografiar les mans de tot l’institut. Tot ho hem exposat al Broggi.
  • Després també hem conegut l’obra del Jaume i un dels aspectes rellevants que es repeteix són els títols. Hem practicat i après a posar títols a les obres de Joan Brossa. També hem visitat el Macba, i també hem sortit al carrer per fixar-nos en el que ens envolta.
  • El segon trimestre, vam desmuntar objectes quotidians de casa. Apropant-nos al concepte d’objecte més enllà de la seva utilitat. Amb les peces dels objectes vam fer diferents agrupacions: ordenar les peces per tamanys, formes i colors. Hem fet paraules, tipus metàfores visuals. Hem après que de diferents objectes es poden treure idees que mai hauríem pensat.  
  • Finalment vam desmuntar taules i cadires verdes i vam començar a explorar el significat d’aquests materials que tenim en el dia a dia. També hem experimentat amb els equilibris.

Un dia vam tenir una gran conversa amb el Jaume sobre els nouvinguts, una preocupació del nostre artista al veure que a classe hi havien alumnes de fora que no entenien res. Del debat dels nouvinguts n’hem parlat molt a classe i fora de classe. Que fem nosaltres els que som aquí per ajudar als que venen nous?. Alguns alumnes ens semblen invisibles i resulta que els tenim a classe cada dia. A partir d’aquí hem construit la peça que estrenem avui.

Sobre l’art contemporani (Sara Puig)

Entre tota la classe opinem que el concepte de l’art contemporani és un concepte molt interessant. Ens agrada la idea de veure més enllà de l’obra i l’objecte pel qual està formada, entendre la idea que l’artista vol transmetre i reflexionar sobre aquesta.

Pensem que l’art contemporani és una manera molt maca de reivindicar les idees que tens, i de criticar el sistema capitalista en el qual vivim. És una manera molt expressiva i original de dir el que penses amb un llenguatge i on l’espectador hi té un paper actiu.

Respecte el Jaume, creiem que té un còctel dins del cap. Mils d’idees. Té una perspectiva, una manera de veure les coses que ens sorprèn i ens fa obrir els ulls, i ens ha fet veure una situació des de diferents punts de vista. D’allò més senzill en treu tota una reflexió molt interessant.

Ens agrada la seva filosofia de reutilitzar els objectes i de no desaprofitar mai els excedents “el sobrant”. Ens va sobtar, en el bon sentit, que treballi amb objectes en desús de les escombraries.

També ens agraden les seves obres amb equilibris. Aquest detalls, sóc una mica com la seva signatura, la seva marca.

Una de les obres que ens van impactar van ser l’obra del sabó d’Alep, que transmitia molt bé la situació de desgast de la guerra de Síria, utilitzant una metàfora molt ben trobada. La obra consisteix en un video on es veu un sabó d’Alep que es va desgastant a mesura que les persones que passen es van rentant les mans. Alep té fama de fer un dels millor sabons, la ironia, la metàfora que té l’obra és la relació entre el desgast del sabó amb el desgast de la guerra.

Una altra obra que també ens va agradar que pensem que és molt original, és l’obra de la teoría de l’evolució, en la qual utilitzant productes de neteja que tenen nom d’ animals, plantes, fenòmens, que han tingut lloc en algun moment en l’història de la Terra, els organitza cronològicament fent un espiral. D’aquesta manera ajunta dos mons diferents com són la ciència i les arts però que en realitat no són tant llunyants.

Pensem que l’experiència d’haver treballat amb un artista d’art contemporani ens apropa a una altre manera d’entendre l’art. I a una manera d’expressar idees diferent.

Sobre l’obra final AULA D’ACOLLIDA (Laia Martin)

La peça tracta d’una sèrie de taules ordenades perfectament en forma d’aula, milimètricament col·locades, amb una taula que està desorientada. Totes les taules al seu centre tenen una brúixola que assenyala el nord, menys la taula desorientada, que té el seu propi nord. Al moment d’escollir el títol vam debatre molt sobre què significava el nord per a nosaltres. Van sortir moltíssimes idees, vam dir que tots anàvem en una mateixa direcció i que hi havia gent perduda, buscant el nord, també vam dir que el ‘perdre el nord’ passa quan hi ha un canvi radical com pot ser el canvi del país on es viu o l’idioma amb el que es parla. 

El que volem fer veure amb l’obra és que, segons el sistema educatiu, dins de l’aula, tots els alumnes tenim les mateixes condicions, el mateix coneixement i les mateixes capacitats d’ aprenentatge, quan realment no és així. Taules verde i cadires verdes iguals però nosaltres som diferents. Cada alumne és en un món diferent i les seves capacitats també són diferents.

Aquí és on entra l’Aula d’acollida, aquesta aula, és un recurs que es dona per tots els alumnes nouvinguts als instituts, algunes hores aquests alumnes van a l’aula d’acollida, però a altres hores entren a l’aula amb 30 alumnes més i de sobte han de trobar el seu nord, perquè es troben immersos en un sistema que desconeixen i de cop i volta s’hi han d’adaptar. Què fem nosaltres per ajudar a trobar el nord?

L’experiència de ser un alumne nouvingut (Erick)

Hola, em dic Erick i sóc d’Honduras, tinc 15 anys i faig 4t d’ESO. Us parlaré una mica de la meva experiència com alumne que vinc de l’estranger. Quan vaig arribar el primer dia a l’institut em vaig sentir estrany, tothom parlant català i jo no entenia res. De seguida un dels meus companys es va posar a parlar amb mi, em va preguntar d’on venia i com em deia. Encara que després de la novetat la gent no et fa massa cas. Molts cops m’he sentit com un fantasma, ningú et parla i estàs sol.

L’aula d’acollida ens ha servit per què tots hi som en les mateixes condicions. Encara que aquest any a l’institut ens la van treure però ara ja la tornem a tenir. L’aula d’acollida m’ha ajudat amb l’idioma i a entendre les mateixes circumstàncies que els altres.

M’ha agradat molt aquest projecte perquè el Jaume és un artista que el que promet ho cumpleix, ha estat molt pròxim a nosaltres ja que ell també ha passat per lo mateix. Ens ha donat bons consells i quan no hem entès alguna cosa ens ho ha tornat a explicar. Li desitgem sort i li donem les gràcies pel seu recolzament i enteniment. Gràcies a ell es fa visible, el que sovint, és invisible per molts.

Va ser un moment únic, on les paraules ens van emocionar molt. La vivència de l’Erick i el seu esforço per parlar en català, ens va colpir a tots, també al Jaume. Per acabar la presentació vam fer l’acte simbòlic de posar una brúixola en una taula com a homenatge a tots els nouvinguts!

Estrena Jaume Pitarch4

Estrena Jaume Pitarch3

Estrena Jaume Pitarch2

Moltes felicitats a tots, va ser super bonic i molt emotiu!!

Gràcies també a l’Agnès pel seu rigorós acompanyament!

Un cop més l’art ens ha transformat!!

Jaume, t’estimem!!

Recapitulem

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2piB088

Ja som a la recta final. Aquesta setmana hem fet balanç de tot el treball fet fins a dia d’avui. Tenim la necessitat de fer un repàs amb el Jaume per encarar la peça final.

Mirem enrera per veure tot el què ha passat, el què hem viscut, el què hem fet i el què hem après. Per fer-ho partim de 6 pdf’s organitzats amb imatges clau.

1_Mans_dibuix+gravat+element rebuig

1. Concepte de silenci i dibuix de les mans, la pròpia i la dels companys. El llenguatge de signes. La comunicació. El gravat. La tècnica en relació amb la intenció, finalitat. Els intruments del taller. Chillida. El material de rebuig (un nou material)

2_Mans_fotos+llibre+poster

2. Fotografies de les mans. La meva, la dels altres. Els patrons. La coneixença d’un mateix. El relat expositiu. Treball en equip. Fem un poster amb els gravats de les mans escanejats. Amb el originals: creem el llibre “Maniobra”.

3_La clau nº5

3. Sortida al carrer. Observar l’entorn. Escriure què veiem. Els detalls. Accions al carrer. Intervencions en l’espai. Anem al Macba: el cub de condensació… La clau nº 5, textos tècnics i de ficció.

4_Objectes_paraules

4. Desmuntem objectes (petit format) els portem de casa i/o material institut. Desmuntar/muntar. Ordenar les peces segons un patró (de petit a gran). La forma dels elements. Creació de paraules.

5_Formes cadires i taules

5. Aula d’acollida. Gran debat. Tema final. Desmuntem taules i cadires, explorem peces, fem lletres i paraules. Aprenem a dibuixar en sistema dièdric, vistes. Prenem mides, dibuixem a escala. Explorem formes tamany real al pati. Creació de paraules. SOS. HOLA.

6_Processos_converses+plujaidees+comunitat+visionat(referents)

6. Processos. Resum sobre com hem treballat: pissarres, pluja d’idees, converses, manipulació, visionats. Treball que ha implicat la comunitat. Exposició al Broggi per les portes obertes de la peça MANIOBRA.

Escrivim sobre les obres del Macba

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2lolSET

El cub de condensació de Hans Haacke

Macba_Broggi

“Aquesta obra consisteix en cub de metacrilat que conté aigua. A causa de la temperatura interior-exterior l’aigua es condensa i crea vapor, unes gotes d’aigua es desplacen per tot el cub formant formes diferents. A mi va ser una de les obres que més em va agradar, veure com les gotes es desplacen a causa del movimient i ocupació de les persones a la Sala em va semblar molt sorprenent”. Beimar Nina

“Condensation cube”, és una obra basada en els bàsics processos de l’evaporació i la condensació de l’aigua. És simplemant un cub transparent de metacrilat amb aigua dins, a causa de la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior cub, l’aigua es condensa i forma gotes de vapor al sostre del cub que cauen per les parets dibuixant diferents recorreguts cada cop que baixen, i així creant un cicle infinit.

Hans Haacke compara aquesta obra amb un organisme viu quan a new York l’octubre de l’any 1965 diu: Les condicions són comparables a un organisme viu que reacciona de manera flexible al seu entorn. La imatge de la condensació no es pot preveure amb precisió. Canvia lliurement, determinada tan sols per límits estadístics. M’agrada aquesta llibertat.

D’aquesta manera, Hans Haacke, crea una obra on l’espectador té un gran paper en el seu desenvolupament, ja que és la mateixa presencia del públic la que crea canvis en l’entorn. per tant, per tant les ersones que pasegen pel MACBA són les culpables de modificar l’obra sense voler-ho”. Sara Puig i Laia Martin

Situación del tiempo de David Lamelas

3741

“Situació de temps, és una obra que consisteix en 17 monitors de televisió  col·locats en tres parets d’una sala enfosquida. Sintonitzats a un canal que no transmet imatge, emeten una brillant llum que s’apodera de la sala. Lamelas priva els televisors de la seva funció de produir imatges i informació. Lamelas els redueix a un punt zero,” una relíquia generadora d’un tipus de soroll blanc, un «estàtic» de pura mediatització en el temps”. Aquesta obra em va semblar impactant perquè et produeix una sensació estrvnya  no saps ben bé què vol dir l’artista. Després de llegir coses sobre l’obra, Lamelas diu que en aquesta època estava interessat a crear  crear un espai on la presència de l’objecte tecnològic predominés  i ressalta la seva capacitat de modifcar un ambient, la seva condició temporal”.  Jasmina Condal i Camila Bernal

“Els seus projectes mostren un tractament molt particular respecte al temps i l’espai. La seva obra analitza el context de les exposicions en una crítica institucional que qüestiona l’estatus i el mercat de l’art. Rebutja el paper passiu del públic imposat pels mitjans de comunicació de masses. En aquesta obra va reunir 17 televisions en tres parets d’una galeria enfosquida. Sintonitzats a un canal que no transmetia imatge, emetien una brillant llum que s’apoderava de la sala. En privar els televisors de la seva funció de proveïdors d’imatges i informació, Lamelas els va reduir a un punt zero, una relíquia generadora d’un tipus de soroll blanc, un “estàtic” de pura mediatització en el temps. Un espai on la presència de l’objecte tecnològic predominava, ressaltava la seva capacitat de modificar un ambient, la seva condició temporal, els monitors només projectaven llum, la condició bàsica de la imatge cinematogràfica”. Bea López i Juan Antonio Zaldívar

100 Jahre de Hans-Peter Feldmann

DSC_0285

“Hans-Peter Feldmann és un dels artistes més representatius de l’escena artística alemanya de les darreres dècades. Precursor del movimiento anomenat apropiacionisme (apropiació es refereix sovint a l’ús d’elements utilitzats per a la creació d’una nova obra). Aquesta peça consisteix en una sèrie que es compon de 101 retrats de persones que tenen des de vuit setmanes fins a 100 anys d’edat. Totes les persones dels retrats pertanyen a l’entorn de Feldmann. Són fotos en blanc i negre, nítides, molt contrastades i plenes de matisos.

Cada persona representa una edat, i per tant un moment de la vida. Cal destacar que tothom quan veu les fotos té la necesitas de buscar la seva edad, per veure quina impressió li fa”. Abril Ripoll, Eva Recolons i Aina Oriol

“L’obra que més em va agradar , va ser la de 100 anys. Era una sala molt gran quadrada . Les parets tenien una fila de quadres amb una foto en blanc i negre, d’ una persona en un ambient familiar, a sota hi havia el nom i l’edat del individu . Aquests marcs cobrien les 4 parets. Estaven ordenades per edat, dels 0 anys fins als 100. Cap edat es repetia .Al mig de la sala hi havia un ram de margarites amb aigua.

Quan vaig entrar a la sala , em va sorprendre, no semblava res especial, una fila de fotos amb diferents edats, però tenia curiositat per veure-les totes. Per veure-les amb més claretat, com  creixia el ser humà i envellia, quin futur em podia esperar a mi o als meus coneguts. Les primeres fotografies em recordaven als meus germans petits , i com els havia pogut veure crèixer. De la meva edat cap endavant vaig veure lo que m’esperava i a quina velocitat , a més de fixar-me en les edats dels meus pares i avis. Les flors del centre resumien tot en poques paraules: el temps la vida i el futur inevitable, la mort. Ara escrivint , m’he fixat amb un petit detall , totes les fotos semblaven mirar al centre de la sala, les margarides. Som conscients d’aquest fet, però només podem pensar en ell deixant passar els anys. Era com una línia cronològica de la vida. També es reflexava molt bé que no és igual per tots. Hi havia fotografies molt juntes amb gent que havia envellit de formes molt diferents”. Laura Fornet

Personalment penso que la fotografia és una gran eina artística. La càmera actua com una fórmula per a retenir imatges de les vides, i Hans – Peter Feldmann justament immortalitza imatges quotidianes senzilles i en aquest cas un recull d’una mena de pervivència de 100 anys de vida a través de la imatge de 100 persones.

Per a mi és una gran idea ja que recull una possible cronologia de vida o una mena de vida llarga a través d’una fotografia d’un any concret de cada una de les persones que si representen i alhora entrecreua aquestes imatges de 100 persones 100 vides en una mateixa obra. Aquestes dues idees interrelacionades són realment molt interessants si ens preguntem què ha viscut cada una de les persones que configuren l’obra i si ens plantegem que el nen recent nascut li falta molt per viure i la dona de 100 anys ja ha viscut 100 anys d’experiències. Així si ho visualitzem seria com una mena d’ “encreuat on cada persona en un any concret forma part de l’obra”. Lia Jaumejoan

“100 Jahre és una obra on a través de fotos es mostren les diferents etapes de la vida des de les vuit setmanes fins als 100 anys d’edat. Les imatges són seqüències que marquen el temps: un anys, dos, tres, etc., fins a cent. Cada fotografia es el retrat d’una persona diferent, cadascú té una historia. Hi ha un retrat per edat. Els 101 retrats s’organitzen seguint l’estil narratiu d’un llibre de família que el propi artista ha escrit. Les imatges estan en blanc i negre emmarcades totes igual, a sota trobem l’edat i el nom, les persones que hi apareixen no tenen res més que viure a Alemanya en comú.

L’artista ha ordenat en una seqüència de temps lineal les imatges d’una xarxa de relacions de parentiu i amistat.

Els espectadors que visualitzen l’obra acostumen a imaginar la història de cadascú. El més freqüent es apropar-se a mirar la imatge que representa l’edat que tens”. Samira Dialhoum i Jennifer Bardella

“Entrevendo” de Cildo Meireles

ClJJbpzUsAAH0oA
Nascut a l’any1948, de nacionalitat Brasilera, criat i nascut a Rio de Janeiro. Les seves primeres obres i treballs estan centrats en l’escenografia teatral i cinematogràfica però després es va centrar els seus interessos en la pintura i en l’escultura.Cildo Meireles diu “Es tracta no de treballar més amb la metàfora de la pólvora sinó amb la pólvora mateixa”. L’objectiu de Cildo Meireles en moltes de les seves obres és de fer participar als observadors amb l’olfacte, les dimensions, els sabors, l’espai i el temps. En aquest cas l’obra anomenada Entrevendo fa que els observadors visquin en primera persona l’espai que els rodeja i els sabors que li fan experimentar. Aquesta obra va ser creada en el 1970 i va ser produïda de nou el 1994. Com a opinió personal, vull dir que aquesta obra és una mica peculiar, em sorprèn que l’artista vulgui que els observadors visquin i experimentin per si mateixos l’experiència. Per mi ha estat com un joc”. Jose Antonio Jiménez

 

Mans, mans i mans… Gran “Maniobra”

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2jk9Fmi

Diem que la nostre mà és la més propera a nosaltres, per tant la que més coneixem, però estàs segur que realment la coneixes?

Aquest projecte fotogràfic de més de 174 mans , va sorgir paral·lelament al tema de les mans dibuixades. Un dia mentre fèiem pluja d’idees amb el Jaume sobre si ens havia costat més dibuixar la nostra pròpia mà o la d’un company, vam afirmar que dibuixar la nostra, havia estat més senzill. Entre els motius que anàvem dient cadascun, vam dir que la nostra, havia estat més fàcil, perquè la coneixem millor… En tot aquest debat una companya va suggerir que podríem fotografiar totes les mans de l’institut i veure si realment la gent coneixia tan bé la seva pròpia mà. Al principi ens va semblar una idea descabellada, però a dues alumnes els hi va cridar molt l’atenció la idea i la van voler tirar endavant. 

El projecte ha consistit en fotografiar les mans de tot l’institut seguint un mateix patró. Per desenvolupar el projecte ha calgut una organització extrema: des d’avisar a tothom de l’institut, fins a anar fotografiant les mans de tothom, alumne per alumne i grup per grup, també al professorat, conserges, al Josep de manteniment…

img_0661 img_0757

img_0761 img_0762

Ha estat molt interessant i divertit, ha creat un moviment de mans per tot l’institut increïble. Ha generat converses sobre el tamany de les mans, els colors, les formes, tothom molt intrigat sobre el sentit de tot plegat i molt col·laborador amb nosaltres…

img_0673 img_0675

Un cop vam tenir totes les fotografies fetes i ordenades per carpetes al drive. Les vam imprimir de dos en dos a tamnay DINA4 i les hem enganxat per tot el recinte de l’institut.

Primer vam pensar com enganxar-les, de quina manera podríem representar millor el que volíem. Per aquesta fase d’ideació ens van ajudar dos alumnes de 1r de Batxillerat Artístic. Vam pensar que seria bo crear una “explosió de mans” a l’entrada de l’institut, i a partir d’aquesta explosió crear un recorregut lineal per les zones de l’institut comuns a tothom. En una segona fase que iniciarem en breu, tothom haurà de trobar la seva mà entre tot el conjunt, sense saber on és la seva. Més tard revelarem al propietari de cada mà, si ha encertat la resposta, d’aquesta manera tothom sabrà si realment es coneix tant bé com creu…

16_12_21_tancament_1r_trimestre_24 16_12_21_tancament_1r_trimestre_35

16_12_21_tancament_1r_trimestre_48 img_0764

img_4496 img_6102

img_8083 img_8615

img_0758 img_6556

16_12_21_tancament_1r_trimestre_46 16_12_21_tancament_1r_trimestre_42

Aina, Laia, Sara, Jasmina, Bea, Marta i Abril.

Maniobra_Llibre desplegable

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2jk5oiC

Aquest és un llibre desplegable amb una recopilació dels gravats de linóleum que vam entintar, i recull l’abecedari amb el llenguatge de signes.  Consta de 28 lletres. Les pàgines són de cartolina negra i al mig de cada pàgina hi ha un gravat imprés amb tinta negra.

Primer, com ja hem explicat en l’anterior entrada, es va encomanar fer el dibuix d’una lletra amb el llenguatge de signes, una lletra a cada alumne. Cada un va fer un esboç a la llibreta de projecte, després la va calcar amb paper vegetal i per fer el traspàs d’aquest paper a la planxa de linòleum alguns vam fer servir paper de calcar. Havíem d’anar en compte perquè la mà queda impresa invertida i per tant cal tenir-ho present. 

Quan van veure el resultat de tots els 28 gravats vam pensar que havíem de fer alguna cosa per tenir-los tots junts, perquè quedava molt bonic. D’aquí la idea de fer aquest llibre desplegable.

img_7016-2

img_0479 img_6914

Tot el treball que hem fet amb les mans, després d’una pluja d’idees en gran grup l’hem titulat “Maniobra”. Un títol que ens agrada molt perquè conté dues de les paraules que expliquen la nostra proposta sobre les mans de tot el primer trimestre: “Ma i obra”, tot plegat ha estat una gran “maniobra” de nosaltres.

16_12_21_tancament_1r_trimestre_20 16_12_21_tancament_1r_trimestre_09

16_12_21_tancament_1r_trimestre_16

Laura, Gisela, Jose Antonio,  Andrea i Samira.

Entintem els linòleums

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2gkis6H

Acabar el buidat de les 22 planxes de linòleum  ens va portar el seu temps. Un cop finalitzat aquest procés, calia entintar i fer les impressions en paper.

Abans d’iniciar l’entintat vam preparar el material necessari: el tòrcul que tenim a l’institut, el paper, la tinta grassa,  la planxa per estendre la tinta i el rodet.

entintat-linoleum-i-metrial-3

entintat-linoleum-i-metrial-4

Després vam haver de graduar el tòrcul i fer la primera prova. Increïble veure la primera impressió,!! Per grups vam anar passant les nostres planxes i cadascú va fer el seu entintat.

Ens ha agradat molt conèixer aquesta tècnica, queden molt bé totes les impressions juntes!

entintar_1617img_2557 entintat-10

entintat-26 entintat-12

entintat-13 entintat-6

entintat-17 entintar_1617img_0452

entintat-4 entintat-48

 

lin%c2%a6leum_brossaimg_9491

Aviat escanejarem els resultats i volem fer un pòster i una targeta, un abecedari de les nostres mans amb el llenguatge de signes.

 

Sobre Chillida i el gravat amb linòleum

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2eEBjrH

Eduardo Chillida és un escultor basc. Al llarg de la seva vida treballarà diferents materials, tècniques i concepcions del volum.

Comença amb una escultura més figurativa i cada cop la va fent més abstracte. La nostra recerca va ser sobre com representa les mans. Cadascun de nosaltres vam buscar fotos de les mans que feia tant escultures com dibuixos i gravats.

Ens va sorprendre la forma de Chillida de fer mans, ens recordaven “muntanyes” i formes abstractes.

b3e3f3c85aa6536cc6314b3b511e12e7 beimarnina

camilabernal evarecolons

Com ja teníem escrit el nostre nom amb el llenguatge de signes, vam pensar que podríem fer un gravat a la manera de Chillida.  Cada un de nosaltres faria una lletra i amb els 26 gravats tindríem l’abecedari en el llenguatge de signes.

Per fer la nostra lletra primer la vam dibuixar a la llibreta en paper, després la vam calcar amb paper vegetal i per últim la vam girar i amb un paper de calca la vam copiar sobre la planxa de linòleum.

Llavors vam començar a fer el buidat amb les gúbies. Us passem un recull de fotos de tot:

linoleum-4  linoleum-21

linoleum-33 linoleum-34

linoleum-46 linoleum-52

linoleum-58

Redactores: Eva Recolons i Jasmina Condal

Les mans i Chillida?

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2eszjBh

En aquesta sessió el Jaume ens proposa fer un dibuix amb màxima concentració durant mitja hora. Durant els 15′  no podrem parlar ni escoltar música. Dibuixem la mà esquerra del nostre company, bé els que són esquerrans ho fan al revés.

Podem triar la col·locació i el gest de la mà. Estem una mica incòmodes però ho intentem. Màxima concentració.

Després fem un altre dibuix però ara mirant i observant la nostra pròpia mà. Ens sentim millor. Casi no tenim fotos perquè tots estavem molt concentrats i fins i tot ens vam oblidar de recollir el procés.  Menys mal que tenim els dibuixos a la llibreta.

p1270755

A partir d’aquest dibuixos parlem sobre el que em sentit, en què pensavem quan dibuixavem? teníem la ment en blanc?

El Jaume ens explica coses sobre el llenguatge de signes i el poder expressiu de les mans. Comencem a cercar l’abecedari del llenguatge de signes i ens posem a fer el nostre nom.

p1270614 p1270611

p1270757 p1270756

p1270753 p1270753-1

p1270612 p1270615

Pel proper dia, recerca sobre les mans de Chillida, qui és Chillida? Com són les mans que fa?

També pensem que seria xulo tenir una abecedari nostre en llenguatge de signes, ens posem a preparar-lo, aviat us ensenyem com queda!

(Redactora: Jasmina)