Mes: novembre de 2017

Des de Alícia Casadesús EN RESiDÈNCiA al Jaume Balmes http://ift.tt/2ByA5HB

Durant aquesta setmana hem estat acabant el recorregut de casa a l’escola i enganxant les textures que havíem fet la setmana anterior sobre els objectes de l’aula. Per començar la classe amb l’Alícia i en Toni hem fe el 14×14 com sempre, però avui hem innovat amb unes pintures que hem trobat en un armari.

L’activitat que ens han proposat avui ha estat portar dos objectes de casa, un que trobéssim bonic i un altre que trobéssim lleig. Ens hem assegut a la taula, hem embolicat els objectes i els hem deixat en un lloc a l’atzar. Un altre company els ha agafat i hem intentat endevinar quin crèiem que el propietari havia escollit com a «maco» i quin havia triat com a «lleig». Ho hem compartit en veu alta. Hem tornat els objectes a la persona que els havia portat, i aquesta ens ha dit quin era el bonic i quin era el lleig. En la majoria dels casos les dues persones han coincidit. Hem pogut veure que en molts dels casos els objectes macos tenien un valor sentimental.

 

«Depèn amb quins ulls miris una cosa la veus d’una manera o d’una altra»

 

A continuació ens han presentat la substituta del Jonatan, l’Eva, i li hem explicat el que hem estat fent durant tots aquests dies i el que més ens havia agradat.

L’Alícia ens ha presentat el projecte que farem la setmana següent: una projecte de percepció del concepte de l’aula (objectes, història, tipografies, la gent, el buit i el ple, els ritmes, el llenguatge, els gestos i les paraules que s’hi han dit…). També hem comentat l’exposició «La cadira» que l’Alícia ens va recomanar visitar.

 

Text: Roger Bonet

Des de Alícia Casadesús EN RESiDÈNCiA al Jaume Balmes http://ift.tt/2n3yruG

Amb l’Alícia i en Toni vam pensar que, seria bo que en les postals que s’han anat treballant en la seva vessant plàstica sobre la mirada en el trajecte de casa a l’Institut, s’hi afegissin textos lliures, potser poètics. I una “forma” coneguda de poema són els haikus.

D’una banda, perquè sembla que hi hagi una mena de moda per l’haiku, seguint la seducció que tot el que es refereix a la cultura oriental (especialment a la japonesa) exerceix damunt els nostres estàndards de vida. De l’altra, perquè és una forma tancada, breu, molt apta complementar el treball plàstic.

A partir d’aquesta idea, el dia 9 de novembre vam dedicar la classe a introduir el haiku i a fer-ne alguns, per començar a preparar el treball que cadascun ha de fer.

Vam començar la classe partint de dos poemes que mostren dues maneres de dir uns conceptes similars però de manera diametralment diferent: Brecht i Dickinson.

Mestre, aprèn!

No diguis massa sovint que tens raó, mestre!

Deixa que ho reconeguin els deixebles!

No violentis massa la veritat:

no ho tolera.

Escolta quan parles.

Bertolt Brecht (Alemanya, 1899-1956)

Traducció de Feliu Formosa

 

i

 

Perdem — perquè guanyem —

Jugadors — que ho recordin —

Tornen a tirar els daus!

Emily Dickinson (Estats Units, 1830 – 1866)

Traducció de D. Sam Abrams

 

Tant un com l’altre diríem que transmeten al lector la idea que hem de viure instal·lats en el dubte, i ens cal sempre escoltar les raons de l’altre (o, fins i tot, que hem de posar en qüestió les nostres pròpies raons). Dubte i escolta, doncs, serien els leit-motiv de dos poemes absolutament allunyats —en el temps, en la vida dels poetes, en les circumstàncies de la seva vida.

Aquestes idees ens introduiran a l’haiku perquè, pel seu origen i per la seva mateixa forma, exigeix una manera de construir-lo en què cal

Parlem de la forma haiku, i d’un nom a retenir: Matsuo Bashô (Japó, segle xvii)

Un vell estany.

Una granota hi salta:

el so de l’aigua.

 

Llavors introduïm algunes idees sobre l’haiku:

• El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
• Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores(unitats de so, que normalment se substitueixen per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües).
• El haiku parla del que succeeix en aquest moment, en aquest lloc.
• La seva poètica es basa en la sorpresa i l’embadaliment que produeix al poeta

la contemplació de la natura, sovint amb referències estacionals molt marcades i amb unes paraules-clau que s’hi relacionen.

• Hi ha un element important que és el tall (kiru), una mena de puntuació verbal.
• A occident, quan es va començat a difondre el concepte d’haiku, molts escriptors en van fer. Per exemple, en Jack Kerouac podem llegir haikús sense les normes bàsiques, tant de concepte com de forma:

Cap telegrama, avui.

Tan sols han caigut

més fulles.

 

Veiem tres exemples, de tres autors japonesos clàssics:

Haikus clàssics japonesos:

 

Yamashaki SÔKAN (1465-1553)
Potes a terra
recita el seu poema
una granota

Matsuo BASHÔ (1644-1694)
Les gotes d’aigua,
pluja de primavera,
pels arbres llisquen.

 

ISSA Kobayashi (1763-1827)

Fins la meva ombra
es veu més lluminosa.
Diada clara!

 

Tres exemples d’haikus en català:

Joan Salvat-Papasseit

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Agustí Bartra

 

He viscut l’hora
que m’ha vestit de portes
que mai no s’obren.

 

Miquel Martí i Pol

 

Un vent lentíssim

converteix el silenci

en melodia.

 

Havent entès què és un haiku i quins són els paràmetres sota els quals funciona, proposem d’escriure’n alguns, a partir de la imatge triada, un paisatge tardoral (el Central Park):

Per fer els haikus, ens fixem en allò que hi ha en la imatge, i ho escrivim en una taula amb cinc columnes (coses, sentits, sensacions, estats d’ànim, accions), i surten les següents paraules, amb les quals intentarem escriure haikús:

Coses	Sentits	Sensacions	Estats d’ànim	Accions
Arbres Pont Fulles Colors Llac Aigua Cel Vent	Humitat Piuladissa d’ocells Olor de fulles Trepig de passos	Calor Fred Calma Relaxació Benestar Claredat del llac	Alegria Tranquil·litat Llibertat Felicitat	Badar Nedar Passejar Visitar Asseure’s Morir Fotografiar Xiuxiuejar

Amb aquestes paraules i accions, els alumnes escriuen els seus primers haikus (sense tenir en compte, la majoria, la mètrica). Aquests són els poemes resultants:

I, com es diu en les pel·lícules, continuarà…