Des de Mariona Naudín EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs https://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1718/index.php/2018/02/23/la-bellesa-esta-a-linterior-pero-tambe-a-lexterior/
Avui divendres 23 de febrer em dirigeixo amb els alumnes cap a l’Antic Teatre per veure una obra que forma part del projecte En Residència, que desenvolupa la Mariona Naudín al nostre institut.
Els estudiants estan força encuriosits per l’obra que veuran, jo els he fet cinc cèntims, però realment no saben del ben cert què van a veure… forma part del joc!
Arribem a les 11h i ja ens esperen l’Elisabeth Ruiz, que ens acull amb molta amabilitat i ens fa sentir com a casa i la Mariona, que exercirà d’amfitriona.
Donat que queden 30 minuts per començar, els alumnes gaudeixen del meravellós jardí de l’Antic…
Al cap d’una estona accedim a la sala i comença l’obra, es diu LA BELLESA i està interpretada per GRACIELA ALONSO, MARÍA ISABEL GUTIÉRREZ, EMILIA MARTÍN i AURORA ROIG, veïnes i actrius ocasionals del Casc Antic i ABEL MONTES, GUILLEM SUNYER (Alumnes en pràctiques de l’escola d’Art Dramàtic EL TIMBAL) i amb direcció de la MARTA GALÁN.
La veritat és que estic molt interessat per veure com es desenvolupen aquestes quatre actrius No professionals a l’escenari!
Tot plegat em recorda els muntatges de Pina Bausch… i jo encara no he vist res semblant…
Fosc… Pantalla… apareixen definicions d’un concepte difícil d’explicar… La Bellesa.
Llum… música sensual i apareix la María movent-se per l’escenari amb una mena de dansa que li brota del cor i que desprèn un magnetisme que ens deixa bocabadats… això és bellesa, penso… i tot seguit cada personatge ens confessarà un record important en la seva vida…la María quan tenia set anys i anava a esperar el pare que venia en bicicleta de treballar, l’Emilia que ens canta totes les paraules que no para d’aprendre i ens parla de la seva filla… quina energia i quin mèrit tens, ets un model! l’Aurora que ens confessa que de joveneta era planxadora i reivindicadora de causes socials i la Graciela que amb el seu parlar argentí ens captiva i ens transporta a un bar de Buenos Aires on va conèixer al que seria l’home de la seva vida…
Records feliços, però també vindran els infeliços, les angoixes, els desamors i les declaracions de principis…gaudir de la vida, ser felices, estimar i ser estimada, estar orgulloses de la vida que han tingut, de l’edat que tenen, dels seus nets… TOTA UN LLIÇÓ DE VIDA en a penes 80 minuts, dirigida magníficament per Marta Galán, que aconsegueix treure el millor de cadascun dels actors!
MOLT RECOMANABLE sens dubte! En acabar ens reunim amb els actors a l’escenari, els felicitem, conversem sobre l’obra i els convidem a veure el nostre projecte al mes de juny!
Ja fora, els alumnes que ni s’ha mogut al llarg de l’obra, em diuen…”Profe… s’assembla molt al que estem treballant amb la Mariona!” I Jo els dic que sí i en el meu interior penso…
“Han captat l’essència de l’obra i ja tenen plena consciència del que estan fent els dijous amb la Mariona! Anem bé”.
A la sortida ens conviden a un pica-pica i conversem amb la Marta Galán sobre l’espectacle. Gràcies Antic Teatre i gràcies Eli per la vostra acollida i amabilitat! Hem gaudit d’un matí de luxe!
Tornem cap a l’Insti comentant diferents aspectes de l’obra, tots volen dir la seva i enriqueixen la meva visió personal, me n’adono que han progressat moltíssim a l’hora de jutjar el que han vist… Mariona, crec que estem fent bé les coses!
Ja sol, de camí cap a casa… em ve al cap una frase que l’Alberto Conejero ens va dir en un curs d’escriptura dramàtica a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett : “El dramaturgo ha de escuchar sus voces interiores” i jo penso… Quina raó que té… totes les persones hem d’escoltar les nostres veus interiors… avui la Graciela, la María, l’Emilia, l’Aurora, el Guillem, l’Abel i la Marta ens han donat una lliçó d’amor i de vida…molt bella!
Jordi Sánchez, professor a l’ INSTITUT BARRI BESÒS. Barcelona
