Presentació del Xavier i la Raquel, i… comencem a treballar.
Primer exercici: silenci; vam estar 10 minuts en silenci, cosa que ens va sorprendre, incomodar i confondre al principi. La nostre sorpresa va venir quan en Xavier va dir “la primera activitat es aquesta…” i es va fer el silenci durant més de 10 minuts. Al trencar-se el silenci, vam posar adjectius al temps a l’escola, a casa, al carrer, etc
Des de Raquel Friera i Xavier Bassas EN RESiDÈNCiA al Poeta Maragall
Després d’aquesta pregunta inicial que ens va fer la Paula i fer el recull d’idees amb qui compartim recinte i planeta ens van centrar, de moment, en les aus.
Les volem conèixer més.
Primer, vam fer grups de treball, després vam triar quin tipus de menjadores faríem: si amb ampolles , amb xarxes de fruita o amb filferro en forma de collar.
Hi vam posar cacauets i escaiola i vam distribuir-nos pels llocs a on les posaríem, tant a la reixa de davant de la porta de la classe B, com al carreró del costat.
Encara estem esperant a que vinguin els ocells però no perdem l’esperança.
Sentir, aturar-se, escoltar, reflexionar, debatre-ho, tornar-ho a escoltar, tornar a aturar-se, anotar-ho, sentir-ho en grup, explicar-ho… Ja us ho hem explicat! 
22 d’octubre. Una primera deriva pel barri.
El 22 d’octubre vam fer un passeig descobrint el barri i la seva gent. Caminàvem amb la sensació que la gent ens veia com turistes o un grup d’adolescents que feia una sortida de l’institut. I amb la sensació de veure’ns a nosaltres mateixes com un grup i no una comunitat, un grup raro i dividit. Això està per explorar, no hi havia acord del tot, perquè sí que creiem que tenim algunes coses en comú.
Vam detectar que el barri també està dividit, hi ha gent que pateix per qüestions com la seguretat i vam presenciar una actuació policial (que alguns van llegir com una intimidació, mentre que el que feien era donar mascaretes). Vam veure molts comerços tancats. Vam entrevistar alguna gent, i davant de la postura d’algunes persones que deien que ningú amb diners viuria al Casc Antic, vam respondre que aquí, al barri, s’hi viu bé, amb o sense diners. Vam marxar, un cop més amb la sensació que, sense haver après res de nou, el passeig havia estat bé.
D’aquesta primera deriva vam fer quaderns de viatges on ens preguntàvem per paraules, sons i sensacions. Aquí teniu alguns exemples:
5 i 19 de novembre. Intervenim el #FotoBarri
Les últimes dues sessions les hem dedicat a conèixer i intervenir l’arxiu de #FotoBarri, una iniciativa del Casal Pou de la Figuera durant el confinament: un recull fotografies antigues del Casc Antic posant-les al servei de la memòria col·lectiva.
Les reaccions al primer cop d’ull de l’arxiu van ser diverses: el repte de reconèixer els carrers del barri, intentar encertar de quina dècada era cada fotografia i també l’estranyesa dels comerços i la quantitat de cotxes aparcats als carrers. Per grups ens vam imaginar que érem les autores de les fotos i vam crear un relat associat a aquestes. Per uns minuts vam ser veïnes entusiasmades pel recentment obert Forat de la vergonya, veïns d’altres barris interessats en l’activitat cultural i fins i tot reporters de dretes intentant estigmatitzar espais del Casc Antic.
Vam tornar a fotografiar els mateixos carrers però al 2020 i amb els nostres mòbils. I també vam viatjar als mateixos indrets amb Google Maps. A partir d’aquestes relacions entre fotografies de passat i present, l’alumnat va crear lliurement partint del que transmetien aquestes relacions visuals.
El Santiago, per exemple, ens explicava com el record del Soufian de la Plaça de la Llana li recordava a casa seva de la ciutat on va créixer, Ibagué. Aviat podreu veure els resultats!
A partir de les pintures mig esborrades dels murals que veiem al museu, ens imaginem com les podem acabar…
Aquests són els resultats:
Anem a fer la primera visita al MNAC, on coneixerem a l’Oriol qui ens explicarà l’expossició que presenta a l’entorn de les sales de l’Art Romànic.
L’Oriol amb la tècnica del “frottage” mostra allò que moltes vegades està amagat o que ens resulta difícil de veure. Veiem animals fantàstics, esquelets d’animals, formes noves i sorprenents que ens agrada dibuixar.
La Svan va portar una caixa gran amb rodes i la modifiquem per convertir-la en l’hospital dels nostres objectes trencats.
La Svan ens va demanar que portéssim objectes que se’ns havien trencat i volíem arreglar:
Des de l’inici de curs -i abans de conèixer a la Julia- hem estat escalfant motors:
Ens hem aproximat a la paraula “creativitat” i plegats hem anat omplint la pissarra de les característiques que creiem té: innovació, esperit crític, sensibilitat, observació…
També hem estat treballant la “mirada” . Hem volgut dibuixar dos objectes una cadira i un paper arrugat .
“M’ha estat molt més difícil dibuixar un paper arrugat que una cadira, no sabia per on començar, suposo que perquè la cadira ja la coneixia com objecte. Això m’ha fet veure que dibuixem més allò que sabem dels objectes que no pas allò que veiem d’ells. He après que per dibuixar primer hem de saber mirar amb els nostres propis ulls”
I finalment, i amb moltes ganes, vam estar mirant una entrevista a l’artista que ens acompanyarà, la Julia Spínola. Vam intentar aproximar-nos al llenguatge de les seves obres: L’ambigüitat, la relació entre gest i el moviment. Ens vam adonar que ens resultava difícil entendre el que planteja en el seu treball i amb la finalitat de conèixer-la millor vam decidir preparar entre tots i totes algunes preguntes per fer-li la propera sessió: Les teves obres sempre segueixen un recorregut? I sí és així tenen un final? Per què no treballes amb colors? Segueixes algun patró a l’hora de treballar?
I per fi, el dia 5 d’octubre vam conèixer la Julia i li vam poder fer totes les preguntes que havíem treballat. Ella ens va anar responent.
“Ens va explicar la seva manera d’enfocar l’art.. i nosaltres anàvem dient també la nostra. Al final de la sessió ens va demanar que el proper dia portéssim un fragment d’una cançó que ens identifiqués. A la següent sessió les vam estar comentant i ella ho va aprofitar per introduir temes clau de l’art contemporani. Recordo que va dir que les ments obertes fan canviar i evolucionar l’art així com també l’art canvia les persones”.
Mireia, Noa, Maria, Makhlouf i Clàudia.
En el nostre projecte hem volgut donar-li una utilitat a una zona del pati que no s’utilitzava. Volíem canviar una mica el pati, perquè no fos tan avorrit i rutinari amb les mateixes activitats, tan per l’hora de l’esbarjo com per E.F.
El nom d’aquest projecte és Sobre Rodes, en l’honor de la mini rampa de skate que hem volgut posar.
El seu subtitul és Portem l’Art Urbà, per les dues aportacions: la rampa, i la pissarra de grafitis, on allà els alumnes tindran tota la llibertat i l’oportunitat de mostrar el petit artista urbà que te a dins. Aquestes dues noves activitats promouen petites coses que generalment caracteritza el carrer.
En la rampa hem pensat de que l’alumnat ha de portar el seu skate, bicicleta o patins de casa, en poques paraules els estudiants seran responsables del que porten.
Al igual que en la rampa, la pintura o qualsevol material que faciliti fer els grafitis a la pissarra, també seran responsabilitat dels propis estudiants.
