Podem dibuixar la música? A creadors en residència cada alumne de 3r d’ESO ha fet una composició pròpia, utilitzant el programa de creació digital Beepbox. Ens ha agradat molt descobrir com, a més de tocar música en acústic, també som capaços de crear música a través de patrons, escales, dibuixos, efectes de so, representacions… Aquí en teniu un tast!
Veient els resultats d’aquestes composicions, que van ser molt variades i interessants, vam decidir fer una primera incursió en el món de l’edició digital, perquè vèiem que els loops que havíem creat ens evocaven imatges i sensacions que podíem fixar per tal de complamentar-les. Així doncs, vam fer un exercici de “traducció” de les cançons a través d’imatges o vídeos. Us en deixem algunes mostres:
La Svan comparteix espai amb tres artistes més, tots molt interessants i tenim molta curiositat per saber què fan i què són totes aquelles coses que ens trobem a les seves taules.
Finalment, podem preguntar a la Svan tots els dubtes i curiositats sobre el que anem veient, ens mostra la seva obra i tot allò que li serveix per treballar, fins i tot una cadira antiga però molt còmoda, que tots volem provar!
Fa un temps que estem treballant amb la Julia, intentant crear un projecte col·lectiu en el marc de l’art contemporani. Sovint ens consta saber on som… però mica en mica ens anem trobant. Veiem que per aprendre sovint cal desaprendre primer, alliberant així una miqueta la nostra ment i obrir-nos a nous plantejaments.
“L’art contemporani és un nou concepte per a nosaltres però l’estem intentant entendre amb el nostre treball a classe. Creiem que estem evolucionant com artistes” (Núria, Martina, Laia, i Mei).
A partir d’unes idees o enunciats marcats per a Julia treballem en un projecte col·lectiu. Ens vam dividir en grups i cadascun va haver de dissenyar un d’aquests objectes:
Un objecte que semblés tou però fors dur “ al principi ens va costar entendre i trobar un objecte que complís aquelles condicions, vam fer diferents propostes però al final ens vam quedar amb una, l’aigua”. Va ser així com van aparèixer marques d’aigua serrades en grans blocs de forespan. (Kayle, Nayara i Joan Joel )
Un objecte/escultura per deixar vora del mar. “Vam realitzar diferents objectes i ens vam adonar que treballant plegats podríem fer una composició entre tots ells força interessant, però estem trobant dificultats a l’hora de fer més grans les peces i buscar aquesta composició” ( Soukayna, Brittany i Daniel)
Un objecte que fos dur i tou al mateix temps “Hem treballat amb estructures de ceràmica i cotofluix, fent servir el filferro com element d’unió. Però encara estem en procés de crear la nostra obra” (Núria, Martina, Laia, i Mei).
Un fragment d’un objecte d’un passat llunyà. “Ens va venir al cap una venus que vam veure al museu arqueològic i vam començar a imaginar com seria una deessa del mar a la prehistòria, on l’hauríem trobat, quin fragment hauríem trobat. I així vam començar a fer diferents esbossos” ( Marta, Laura i Maia)
I un objecte d’un futur remot “Al principi ens costava….si era del futur l’objecte no havia estat creat…havíem d’imaginar com seria la societat del futur, ens venia al cap la imatge de ciutats molt controlades i contaminades. Després de moltes idees vam acabar optant per una mascara on camuflar.se “
Estem a mig camí d’alguna cosa que desconeixem però intuïm engrescadora.
El dimecres 16 de desembre vam anar a veure l’espectacle del 25è Circ d’Hivern a l’Ateneu Popular de 9 barris, “Fins i tot la foscor”
Sinopsi de l’espectacle:
El Circ d’Hivern neix d’un procés de creació que es desenvolupa al llarg de l’any. Per aquesta ocasió tindrem a 6 artistes en escena d’un altíssim nivell tècnic, vingudes des de Catalunya, França, Itàlia i Dinamarca. Circ, dansa, música, teatre i esport ompliran l’escenari de l’Ateneu Popular 9 Barris, en un Circ d’Hivern que compleix 25 anys de creació.
En aquest 25è Circ d’Hivern es trobaran: l’experiència d’Eva i Philine en el camp del circ contemporani cap a un art performatiu i absurd, l’univers musical i estètic d’Emiliano Pino (música i performance), la teatralitat extraterrestre de Laura Espósito (corda volant), la presencia desconcertant de Julie Bergez (acrobàcia i contorsió), l’abordatge coreogràfic i pluridisciplinari de Junyi Sun (dansa), el dinamisme imperdible de Dominique Joannon (trapezi) i les fatals posicions d’Elise Bjerkelund (trapezi i contorsió).
Podem dir que no ens va deixar indiferents perquè mai havíem vist un espectacle de circ així:
“Me ha parecido chula la obra de teatro se nota que han practicado y esforzado mucho” Marta
Me ha parecido una experiencia única porque era mi primera vez viendo un espectáculo de ese tipo . Cuando entré al teatro hacia calor, habían más estudiantes de diferentes edades . Algunas escenas me gustaron, pero otras me aburrieron un poco . En conclusión me ha gustado ir al teatro , me ha parecido graciosa en algunas partes y me lo pasé muy bien , por cierto lo que más me gusto fue la chica que estaba con la cuerda . Jana
Per mi la obra va estar molt bé, hem va agradar molt la noia de la corda com es grunxava i els actors eren entretinguts. La obra anava sobre déu i els pecats va ser divertida la part de la mort que la agafaven dels peus. Laia
Al teatro m’ho vaig pasar molt bé entre mirava la obra i va ser molt divertida. Joel
La sortida ha estat guapa i l’ obra de teatre ens ha agradat especialment quan estaven al trapezi. Aram
Em va agradar tot, el rendiment va ser bo, però una mica incomprensible en alguns punts. Nika
A mi em va agradar l’ obra perquè està molt ben pensada. Em van agradar les televisions del principi i la corda volant. No em va agradar que a vegades els sorolls eren molt forts i em posava nerviós i era com una sensació de que el cos em vibrava. Però va ser xulo. Luca
És molt chula perquè és molt intensa ja que cada 15 minuts canvia totalment de tema, el actors eren súper seriosos y em va agradar molt. Eric
A l’acabar…
Y la actividad con el otro colegio me parecía difícil, pero cuando lo practicas, no tanto. Marta
Después cuando salimos del teatro nos fuimos al parque y nos encontramos con otra escuela que hacía la misma optativa, hablamos un rato y nos enseñaron a jugar al diabolo me pareció divertido y aprendí otra cosa que no sabía. Jana
Després la experiència amb el altre institut va estar molt bé i hem va agradar molt el diàbolo. Laia
El que més hem va agradar va ser aprendre a fer coses amb el diàbolo. Joel
Tothom va fer els seus “pinitos” amb el diàbolo tot i que al començament amb una certa timidesa, però poc a poc es va crear una molt bona relació entre els alumnes de tots dos centres i tothom va gaudir de la trobada. Va ser una bona jornada que intentarem repetir.
La Paula va portar una càmera endoscòpica i vam sortir al carrer per explorar tots els racons de la Fabra i Coats. La càmera és molt prima i llarga i té una entrada USB per veure el vídeo al mòbil.
Es pot ficar a molts forats, espais buits i obertures: des de l’escorça d’un arbre o formiguers fins al clavegueram i trobar molts tipus d’insectes i plantes.
En Kevin utilitzant la càmera en un formiguer
I la Silvia a l’interior de l’escorça d’un arbre
És una experiencia interessant i divertida, tots volíem controlar i deixar caure la càmera entre les plantes i els formiguers.
Aquí hi ha alguns dels registres que hem fet en vídeo:
Al forat de l’escorça
Clavegueram
perseguint un tavà
En tot moment hem estat observant, enregistrant i escrivint a la nostra llibreta personal.
Per acabar l’activitat vam escriure uns relats inspirant-nos en aquesta experiència. Aquests havien de tractar dels éssers vius no humans que vèiem a través de la càmera i ens havíem de posar en la seva pell.
Efecte mirall · El confinament no ens treu la llum · Confós · Llums sense sentit · Llums inquietes · Miralls · El reflexe online · Reflexos de llum · Llums per videotrucada · Malgastant una hora · Miralls reflectants · La videotrucada muda · Reflectint pensaments · Fingir escoltar · Aburriment · Performance · Les profes que s’en van sense dir res ·
Les dues últimes sessions hem estat escrivint textos. Una primera proposta ha estat escriure un somni i una altra era explicar alguna cosa del nostre món a un extraterrestre.
Al mes de novembre Juliane havia de fer una gravació i vam fer dues classes amb en Ramon Villegas. Vam treballar molt la improvisació, reaccionar ràpidament i sense pensar: va ser molt enriquidor, però també vam sentir força vergonya. Tot plegat ens ho vam passar molt bé. Ens agradaria que tornés.
