Assaig general a l’Antic Teatre

Avui ens desplacem a l’Antic per a fer un assaig in situ. Aquest assaig serà enregistrat i formarà part de la sessió de contaminació del nostre claustre de professors del nostre institut.

Ens espera l’Eli que ja ho ha preparat tot. Aquest assaig té tres objectius bàsics:

  1. Pendre mesures del escenari, és a dir que els actors i actrius vegin i actuïn allà on ho faran a final del projecte.
  2. Enregistrar l’assaig per poder veure’l i corregir moviments i/o actituds i treure conclusions.
  3. Que hagi una mica de públic present, que faci que els estudiants s’acostumin a mirades que van més enllà que les dels dos profes que col·laborem en el projecte, el Pedro i jo.

Descalços comencen a escalfar, estiraments, moviments compassats i primeres protestes: És que els llums… (Aquest és el 4art objectiu: no estan acostumats a actuar dins un escenari amb llums professionals (gràcies Adrià), és que se m’embrutaran els mitjons, és que…

per sort, la Viviane sap reconduir la situació i a força d’apretar-los, fem que es concentrin en la feina i no es distreguin massa…

Fem un pase sencer de les escenes que estem treballant setmanalment a veure com queden in situ i quin és el tempo que fem servir.

Un cop treballat, debati’m sobre la sessió, sobre coses que es poden canviar, millorar, transformar…la Yaiza porta la veu cantant i proposa idees molt a tenir en compte, aquesta noia va cap a directora teatral, té seny i visió de les coses, tothom o quasi tothom proposa coses i deixa la seva empremta en el projecte.

Finalment volem agrair el treball de l’Eli al acollir-nos tan amablement, com sempre; de l’Adrià amb les llums, de la Caterina filmant i de l’Alessia fent les fotos. Gràcies Antic!

Ara toca a la Viviane encaixar totes les peces del tracaclosques…

Jordi Sánchez, professor,

INS. BARRI BESÒS, Barcelona

Des de Viviane Calvitti EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs

Sessió de “Contaminació” a l’institut

Per fi ha arribat el dia!. Avui hem pogut compartir amb l’equip docent el nostre projecte artístic. Estàvem una mica nerviosos, però amb ganes de donar a conèixer la nostra experiència i les situacions viscudes al llarg d’aquest procés.

Fa setmanes que treballem en la nostra obra, un tub, el nostre tub. Aquest tub de set metros de llargada que ha servit de coartada per relacionar-nos, perquè passin coses entorn d’ell. Mentre -entre converses- revestíem aquella estructura amb paper, cola i blanc d’Espanya, veiem com anava creixent un vincle entre nosaltres i alhora, també amb l’objecte. Dia a dia hem vist com el tub prenia forma i potser també, anàvem canviant nosaltres amb ell.

A mesura que arribava el professorat al pati que hi ha davant del nostre taller, i sense més preàmbuls, els convidàvem a entrar i a recórrer -un a un-  amb les mans aquesta llarga peça, tancant el ulls i restant amatents a les senyals del tub (relleus, textures, formes…).

Seguidament, altres alumnes els han acompanyat a un espai del pati on es trobaven exposades fotografies del procés viscut durant aquest curs. També en un altre racó, voletejaven unes cortines de paper amb frases i reflexions recollides d’uns i d’altres.

Quan han acabat de recórrer els diferents espais i de llegir alguns articles del nostre bloc, ens hem anat seient en un gran cercle. La Julia Spínola, l’artista que ens acompanya, ha presentat breument el projecte i la Martina ha llegit una reflexió -que crec tots compartíem- sobre l’experiència d’aquests mesos.

“Per mi la classe d’art, és una pausa en el temps, on totes les meves capes protectores es desprenen de mi, i queda només l’interior a flor de pell….Respecte al tub sento com ressona repetides vegades. El seu so és ple, rítmic, present. Al posar-hi més capes es fa vulnerable a la nostra mà, però al deixar-lo dies i dies sol, la capa exterior s’endureix i el seu so creix. I creix…….Sentim el ritme, i treballem i parlem… i ja no som més que una capa més del tub, que quan hem passat dies sols, ens endurim i formem noves amistats, noves mirades, nous somriures. Som els encarregats d’una fàbrica que mai para de funcionar: la de voler crear”.  (Martina) 

Llavors hem convidat als professors i professores a explicar la seva experiència amb el tub. “L’he sentit com a alguna cosa orgànica..com si fos viu”, “era com entrar en un estat de calma, de desconnexió”, “era com recórrer la vida mateixa” … Junts hem conversat …d’una forma diferent que a l’aula, des d’una especial proximitat, marcada potser… per la força del tub.

SESSIÓ 15 – 12 de gener

En esta sesión, Consuelo nos trajo un periódico que había hecho ella durante 7 años. El título era “los invisibles”. Lo hizo en Marruecos y en Tarifa, ¡ella sola! Para ella significa mucho este proyecto ya que tardó mucho tiempo en crearlo y porque le gustó mucho por donde lo hizo.

Después, nos pusimos en grupos y continuamos seleccionando fotos. Las elegidas las colgamos en el corcho de la clase.

Me gustó bastante esta sesión por el periódico, porque la verdad es que se lo curró mucho y me pareció muy sorprendente.

Àiax G.

Des de Consuelo Bautista EN RESIDÈNCIA al Narcís Monturiol

CONTAMINACIONS AMB L’INSTITUT

El dimecres 24 de febrer vam compartir fragments del procés de la residència amb les docents de 1r d’ESO. L’acció es va desplegar entre el dins i el fora de la sala d’actes de l’institut. Aquests van ser alguns dels moments viscuts durant i abans de la presentació…

Acollida

Senyals de llum

Making of (uns dies abans…): Imaginant plegades com podria ser aquesta trobada. Què expliquem de tot allò que hem fet? Com ho expliquem? Quin format ha de tenir la sessió (virtual, presencial, mixt)? De quina manera impliquem a les docents participants? Per comissions vam treballar els continguts i les accions a compartir.

Making of (unes hores abans…): Assajant i dinant juntes.

Des d’ Anna Irina Russell EN RESiDÈNCiA al Doctor Puigvert