La coreoegrafia va prenent forma sota la batuta del David amb un alumnat totalment entregat. Tant l’artista com els docents n’estem molts satisfets, de la tasca que aquesta alumnes estan realitzant. És per això que reben un aplaudiment al final de la sessió.
Com a mostra, un botó_
Creació i assaig de la seva pròpia coreografia.
Tot i que aquest dia han faltat uns quants alumnes per raons diverses, ha estat una sessió profitosa, que ha marcat un gran canvi en l’actitud de l’alumnat, mostrant el seu interès per participar en les activitats del projecte.
Ho podeu veure aquí:
Fantàstica intervenció fotogràfica per a la presentació oficial del col·lectiu Bernart.
Durant aquesta acció col·lectiva, vam transitar pels carrers des d’una atenció activa al nostre entorn i al nostre cos, pensant i detectant formes i objectes de l’espai públic on ens hi puguéssim mimetitzar o camuflar a través del moviment i de la posició del nostre cos [conceptes que hem estat treballant tots aquests mesos].
L’única premissa anterior a aquesta acció, era venir vestit d’un o dos colors. No teníem un recorregut prèviament fixat, sinó que anàvem a la deriva un cop sortíem de l’institut.
Vam fer una primera acció al mes de desembre de forma més improvisada, però ens va agradar tant l’experiència que vam voler repetir-la durant al febrer, canviant el recorregut i la roba que portàvem, i convidant a l’artista i fotògrafa Violeta Mayoral perquè documentés l’acció col·lectiva.
Compatrim el procés de creació i recerca que hem estat fent amb la Paula Bruna amb la resta de professorat. Hem preparat un itinerari amb dferents parades pes explicar la proposta i tot allò què hem estat treballant!
Avui hem visitat l’espai de creació de l’Eulàlia. Hangar. Ha estat increíble poder veure on treballa un artista i com de diferent és a un despatx “convencional”!
A més, hem estat amb un company d’Hangar de la nostra artista, Arnau Sala Saez. Ens ha ensenyat a jugar amb el so i l’edició d’aquest mateix a través de les seves ones. Hem vist com aquestes ones podien formar un dibuix i que, per tant, el so es podia “dibuixar”. Hem acabat el dia fent-ho nosaltres mateixos!
Us recorda a alguna sessió anterior tot aixó del dibuix?
El dia 16 de Març vam anar a la Poderosa, un cop allà el primer que vam fer va ser comentar la representació de la Mercedes Pedroche. Després vam començar estirat a terra fent un moviment repetidament ens vam començar a aixecar fluidament seguint les instruccions del Jorge. A continuació amb fluir ordenadament seguint la música, per últim el que vam fer va ser inventar-nos una dansa pel poema que havíem estudiat prèviament.
Reflexió individual
1) ENS SITUEM EN EL RECORD DE QUAN TENÍEM 5 ANYS:
*DE QUE ESTAVA SEGUR?
*DE QUE DUBTAVA?
*QUÈ M’AGRADAVA?
*QUE NO M’AGRADAVA?
*QUE EM SORPRENIA?
*ET FEIA POR ALGUNA COSA? QUINA?
2) ENS SITUEM AL MOMENT PRESENT:
*DE QUE ESTIC SEGUR?
*DE QUINES COSES DUBTO?
*QUE M’AGRADA?
*QUE NO M’AGRADA?
*QUE EM SORPRÈN?
*EM FA POR ALGUNA COSA? QUINA?
3) ENS SITUEM AL MOMENT IMAGINARI DE QUAN TINDREM 30 ANYS (COM JO I LA MARTA)
*DE QUE ESTARÉ SEGUR?
*DE QUINES COSES DUBTARÉ?
*QUE M’AGRADARÀ?
*QUE EM SORPRENDRÀ?
*EM PODRÍA FER POR ALGUNA COSA? QUINA?
Les respostes a la mostra!!!
Des de Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster
El divendres 12 de març vam assistir a una connexió entre EN RESiDÈNCiA i la Quinzena Metropolitana de la Dansa al recinte Fabra & Coats. La ballarina Mercedes Pedroche ens va mostrar una part de la seva peça “Artificios y Leopardos”.
La sessió va començar amb una petita presentació per part de l’Ana Castillo, de l’equip de la QMD i la Mercedes mateixa. Llavors la Mercedes va mostrar una part del seu espectacle, un escenificació híbrida que combina dansa i teatre partint del mite de Sísif. L’última part de la mostra va ser una interacció amb el públic, va fer una petita dansa amb una de les professores de l’altre grup d’EN RESiDÈNCiA que també va venir.
Desprès, la Mercedes va fer una petita contextualització de la peça, va explicar que el projecte era resultat d’una experiència personal seva, i com la pràctica artística li va servir per canalitzar aquest procés emocional. El relaciona amb “El mite de Sísif”, un assaig filosòfic d’Albert Camus. Sísif, dins de la mitologia grega, va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia; com a càstig, va ser condemnat a perdre la vista i a empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt fins al cim, només perquè tornés a caure rodant fins a la vall, des d’on l’havia recollir i empènyer novament fins al cim, i així indefinidament.
Llavors es va obrir el torn de preguntes a alumnes, artistes i professorat dels dos grups presents. Van sorgir preguntes com: Què t’ha inspirat per fer la peça? Què recomanaries a algú que vulgui ser ballarí/na professional? Quin és el teu procés creatiu?
Es va crear un petit debat sobre com la vida personal pot influir en la pràctica artística. En Marc va preguntar als alumnes si el procés creatiu d’EN RESiDÈNCiA havia tingut ressonàncies en la vida diària dels alumnes. La Ninna va respondre que sí “ho vaig pensar l’altre dia quan endreçava l’habitació, em plantejava si això es podia considerar una feina, perquè a més em donava satisfacció un cop fet”.
La Mercedes també va fer una reflexió sobre el procés creatiu, el va comparar amb un iceberg. “El resultat que veieu aquí és només la punta. Al llarg del procés vas provant diferents coses, i d’aquestes et quedes algunes i en descartes altres. Les que descartes van creant un sediment que fa créixer l’iceberg”.
A l’acabar el grup va sortir a dinar a la part exterior de la Fabrica de Creació, just davant de la peça ‘Playground Scene’, una estructura fixe resultat d’un curs d’EN RESiDÈNCiA previ.
