[ ________________________ ]
Durant el mes de maig, a l’Institut Doctor Puigvert, s’han dut a terme sessions de treball entorn a la identitat col·lectiva i a l’organització de comissions de cara a la presentació pública del projecte, posant en comú allò que volem visibilitzar i compartir del procés de creació.
També s’han desplegat accions situades a Hangar (espai que acull la presentació pública de la residència), imaginant possibilitats des del lloc, amb la col·laboració de les artistes Roger Serret i Ricou (amb el disseny del display modular de la instal·lació), i Eulàlia Garcia Valls, Albert Tarrats i Valentina Cardellino que han acompanyat el procés de muntatge d’aquesta.
Extensions del cos /// re·significar les coses
Durant dues sessions més vam seguir treballant amb en Willem de Haan i l’Anna Irina, on ens van proposar unes premisses per crear unes peces a partir de capses de cartó. Seguint amb el treball que havíem fet sobre el cos i el gest relacionat amb el nostre entorn, havíem d’experimentar amb aquest material per tal de crear unes extensions del nostre cos o algun element que pogués tenir un ús concret encara que ens semblés absurd.
Per petits grups vam fer un esbós ràpid de les idees, però ens vam posar a treballar amb el cartó de seguida, doblegant-lo i creant les formes que volíem al moment, jugant des de la improvitsació i l’experimentació amb aquest material. Al final de la sessió vam ensenyar i compartir els significats que havíem donat a cada peça.
-
-
Mirall interior per veure’s les tres persones des de dins de la peça
A la pròxima sessió, la proposta va ser agafar totes les peces i transportar-les fins al riu Besòs (que queda a prop de l’institut). Només el fet de treure-les de l’espai on s’han creat, buscar la forma de transportar-la de forma col·lectiva amb el nostre cos per l’espai públic, la percepció que teníem d’aquestes peces va canviar totalment. El pes, la forma, la solidesa o la fragilitat d’aquestes havia canviat en aquest procés.
Un cop al Besòs, la proposta va ser ‘construir un pont amb totes les peces que teníem’ (ens podíem inspirar en les diverses estructures i ponts entre els quals ens trobàvem). El repte era crear una estructura que s’aguantés per si sola, amb totes les formes irregulars les quals no havien estat pensades per aquest ús.
D’aquesta manera, vam donar un sentit nou a totes les peces que havíem construït de forma gairebé individual i amb un propòsit concret, resignificant-les de forma col·lectiva i donant-lis un nou sentit.
La segona premissa va ser ‘escriure una paraula amb totes les peces, i que es pugui llegir des de dalt del pont’. En Willem ens va estar fent fotos des del mateix punt durant el procés, per després crear un gif on es veiés el resultat.
La paraula escollida col·lectivament va ser ‘LOL’. Una vegada més, li vam tornar a donar un nou significat a les peces que havíem construït la sessió anterior amb un altre propòsit.
Durant el procés de creació del pont i del ‘LOL’ van sortir diverses tensions sobre la qüestió del col·lectiu que vam estar debatent durant la següent sessió. Com s’organitzava un col·lectiu davant d’una tasca concreta però que pot ser feta de moltes maneres diferents? Hi havia rols establerts dins d’aquest col·lectiu? Hi havia espai perquè totes poguessin proposar les seves formes de fer? La presa de decisions, el fet d’acceptar i ser flexibles davant de diversos punts de vista, l’espai que ocupa la nostra veu i cos en un col·lectiu…
F D I
Fragments d’un Discours Interromput
4 de Juny de 2021.
Institut BARRI BESÒS.
Barcelona.
Sala Carlos Díaz.
Estrenem.
És el dia,
posem les coses a punt.
Curiosament no hi ha nervis.
Tot sembla sota control.
Llums,
cadires,
globus,
samarretes…
Els participants no semblen tensos.
Es canvien,
es col·loquen a lloc,
SILENCI.
S’apaguen els llums,
entra la gent,
el public seu,
fosc,
veu en Off
i…
PAROV STELAR – baska brothers – YouTube
Arcade 82 – Watching The Sunrise (Constantinne & Felten Remix) – YouTube
Jay Aliyev – Together – YouTube
Meravellosa experiència al costat de la grandísima Viviane Calvitti, de Pedro Lara, el meu company d’aventures, de l’Eli Ruiz i de l’Antic Teatre…
I per descomptat, de les meravelloses persones del Barri Besòs, actrius i actors.
Jordi Sánchez.
Professor.
INS. BARRI BESÒS.
Barcelona
Fent memòria
Enmig del muntatge de l’exposició Revisar el passat per imaginar el futur a la Casa Elizalde, recordem quan vam anar a la Casa Elizalde el mes de març. Vam anar a veure l’exposició de Fina Miralles, Paraules Fèrtils. Aquell dia vam observar, passejar, llegir, dibuixar i compartir pensaments sobre el nostre arrelament a la natura i les dones artistes.
El dia 11 de juny, el grup d’En Residència estem acabant de muntar la nostra pròpia exposició a la sala Roig, on abans hi havia exposada l’obra de la Fina Miralles. Ens ha impactat veure els nostres noms escrits al vinil de l’exposició. Aquest cop, som nosaltres els i les protagonistes.
Sessió de tancament.
Amb la tranquil·litat d’haver fet ja la representació final, hem fet una última sessió per tancar el projecte fent una revisió de totes les activitats que hem fet durant el curs. Les hem posat a terra ordenades i hem pogut veure el sentit estructurat d’un treball que sens dubte transcendeix lo escènic ja que l’objectiu mai va ser fer una gran representació sino fer un treball personal amb la voluntat de generar consciència i debat sobre el cos i les emocions dels alumnes. Hem repetit l’activitat que vam fer a la primera sessió del projecte per comprovar si els alumnes havien experimentat diferències en la percepció de les seves fortaleses i debilitats del seu cos. Hem tornat a fer el dibuix i de nou l’han exposat a la resta del grup. Finalment els alumnes han estat parlant sobre com han viscut el projecte, les coses que no els havien agradat i les que sí. Igualment el Jorge també ha exposat com s’havia sentit i ha agrait a les alumnes la bona disposició mostrada durant gran part del procés. Un final amb consciència i prespectiva de procés per marxar de vacances amb la sensació d’haver fet un treball útil i productiu.
EL RESUM
Un cop representada l’obra, arriben les entrevistes amb els punts de vista de l’artista, les alumnes i la docent, i aquest n’és el resum:
https://drive.google.com/file/d/1g4udDsoIYFnQAGeZHkEb1ku4j47hsYx-/view?usp=sharing
L’obra
Ja sabem que no és el mateix veure l’obra en directe al teatre, però si no vàreu poder venir, aquí hi podeu visionar la gravació.
https://drive.google.com/file/d/14ZkE-umhm2f7lYVlulH9Vype6vvx1rIw/view?usp=sharing
I també escoltar l’àudio.
https://drive.google.com/file/d/1tX-RER3hLyoE-lkVD5ISBaJ3g462DCTN/view?usp=sharing
Què hi diuen els alumnes?
A la darrera sessió, la de tancament, fem reflexió sobre el resultat de la tasca duta a terme al llarg de tot el curs.
Els alumnes-espectadors també donen el seu punt de vista i ens el fan arribar per escrit.
“Batec”- Exposem la nostra obra!
“El passat dijous, dia 10 de juny, per fi vàrem exposar -sota el nom “Batec”- i a la sala “halfhouse” de Barcelona, l’obra que hem estat treballant amb l’artista Julia Spínola” (Ares Comas).
Tots esperàvem amb impaciència que arribés el camió que transportava el nostre gran “Tub”de 7 metros. Un cop allà, juntament amb les transportistes, vam intentar pujar l’obra fins al segon pis on es trobava l’espai d’exposició. No va ser fàcil fer-lo passar per una finestra i per un moment vam pensar que no ho aconseguiríem “ els transportistes estaven a dalt estirat d’una corda i nosaltres amb les ulls fora d’òrbites, ho miràvem des de baix. El tub brillant i imponent ens feia conscients de la seva gravetat i del seu cos, i s’emportaven les nostres paraules que s’entredeien amb sospirs tallats” (Martina Almiron).
Finalment va entrar i tots vam aplaudir molt fort! “Quan ja érem dins vam fer una rotllana per decidir on i com penjar el tub, si el volíem molt alt, a l’alçada del pit.. finalment vam decidir a l’alçada del cor ja que el nom és “Batec” (Mei Barberan).
Vam organitzar l’espai i introduir elements com projeccions d’imatges escanejades del nostre taller, també vam incorporar pòsters, distribuïts pel terra que la gent podia agafar, participant també així del procés creatiu. “El muntatge també ha format part de la nostra creació. Vam contar amb l’Alberto i la Violeta que ens van ajudar amb la ubicació de l’obra i el reportatge fotogràfic” (Laura Delgado).
Ep! I després d’anar a comprar plegats i preparar el dinar, vam menjar una bona paella feta per l’amfitrió, l’Alberto.
“A la tarda l’exposició va ser inaugurada, pares, mares, artistes i companys van venir a veure la nostra obra. “recordo sentir una emoció que em venia des de dir i que em feia sentit que formava part d’un art col·lectiu que interpel·lava i produïa un impacte” (Martina Almiron).
També hi va haver una mica de nervis “Em sentia estressat, li vaig haver d’explicar el mateix a moltes persones que, encuriosides pel tub, em venien a preguntar. Suposo que és una experiència per la que tot artista també ha de passar” (Guillem Cadafalch).
Al acabar ens queden un munt de sensacions: “Crec que va ser tot un èxit” ( Ares Comas). “La llum, l’aire, la gent, les ganes…una experiència extraordinària mai millor viscuda” (Martina Almiron). “Ha sigut una experiència que recordaré” (Núria Muys). “M’ha agradat molt perquè és el tancament d’un cicle artístic i va ser molt maco” (Daniel Puig).
Dies més tard reflexionem sobre el camí fet: “He pogut compartir el procés de creació d’una obra i també a expressar sentiments (Aran Bori). “M’he preguntat si em tornaria a trobar amb la Julia Spínola per fer alguna altra obra” (Kyle Benter). “Al final de tot em queda un sentiment molt estrany, entre nostàlgia i felicitat, em fa pena acabar aquest projecte perquè tot i no estar sempre d’acord, hem creat un grup molt especial” (Maia Giannakos). “El més important no ha estat el final sinó el camí” (Laura Delgado).