Com cada dilluns, el primer que fa en Marc és saludar-nos i demanar-nos per com ens ha anat la setmana. Després ens pregunta si hem llegit algun llibre (la Clara sempre contesta que un d’Harry Potter!), si hem vist alguna peli o sèrie i, finalment, si hem anat al teatre. Tot seguit ens va preguntar si sabíem què és una cadena, una cadena de producció. Havíem de fer una cadena de producció, de producció de caixes! Semblava fàcil d’entrada, però…
Aquesta activitat m’ha agradat molt. Consistia en que la primera persona de la fila havia d’imaginar-se una caixa de la mida que volgués i posar-la en el lloc que volgués. Ha sigut molt creatiu i en alguns casos mogut. Em feia molta gràcia perquè n’hi havia persones que deixaven la caixa molt lluny i havien d’anar corrent perquè la cadena no s’ aturés. Hi havia vegades que les caixes s’acumulaven i després una persona va llançar la caixa i un altre hauria d’evitar que la llançés per no haver-la d’anar a buscar. M’ho vaig passar molt bé! (Estefany Padilla)
La cadena de producció em va agradar i em va semblar interessant. Era divertit veure com anaves a deixar la caixa al company molt lluny i que després ell l’hagués d’anar a buscar, però a mida que avançaves, tot anava més ràpid i costava més i el que tu havies fet per perjudicar l’altre ara et tocava a tu. (Laia Herrero)
Aquesta activitat em va agradar molt, va ser molt divertida. Al principi, era bastant “fàcil”, ja que només havíem de simular que agafàvem una caixa i la deixàvem en algun altre lloc per al/la següent, però a mesura que va anar augmentant la velocitat, es va anant complicant… alguns/es deixaven la caixa invisible molt lluny, i havies de córrer per agafar-la, deixar-la, i tornar al teu lloc, abans de que fos el teu torn una altra vegada. Moltes activitats de les que fem són d’aquest tipus, així que m’ho passo molt bé, i em sembla que no sóc l’única. (Clara Ferrarons)
La cadena de producció va ser una activitat molt amena i entretinguda. Ens vam posar en cadena, i vam fer veure que movíem una caixa. La primera persona de la cadena “agafava” una caixa imaginària i li donava al següent. Així successivament fins arribar a l’última persona. El vídeo final ha quedat molt bé i l’activitat és bastant original. (Ivan Egido)
M’ha agradat molt! Perquè és molt divertit i ens podem moure per fer exercicis. Primer vam fer una fila recta i la primera persona que comença decideix la mesura de la caixa, si és molt petita o molt gran o és llarga o… M’agradaria ser la primera però alguns companys també ho volen… Després el Marc deia començeu o més ràpid o més lent o va ficar unes caixes més… i cada vegada anava més ràpid fins que el Marc diu stop! (Kaixin Ji)
Per a mi aquest joc em va semblar molt divertit i molt original, molt productiu per començar a fer teatre, perquè ens imaginem que tenim una caixa a las nostres mans. (Mara Solé)
Esta actividad fue súper chula y cansada porque había gente que dejaba la caja muy lejos solo para hacer la gracia pero fue chulo. (Adrián Brosel)
Pues la verdad, cuando empezamos a jugar, me pareció fácil y puse la caja lejos; después cuando empezó a ir más rápido, me arrepentí de haberlo hecho porque no paraba de correr de un lado a otro, pero, al fin de cuentas, lo importante es que me lo pasé muy bien y que disfruté mucho la actividad. (Sebastián López)
Esta actividad me parece muy divertida y al mismo tiempo estresante (no sería la palabra exacta para definir eso pero no tengo nada más en mente), porque te tienes que fijar mucho en los sonidos y movimientos. La actividad de “la cadena” se parece mucho a algunos juegos como el del teléfono… solo que, en vez de susurrar, se trata de pasar un objeto invisible. Me pareció divertido y, a decir verdad, no me esperaba hacer estas actividades. (Xiaoyu Liu)
Jo aquest dia no vaig ser-hi però, pel que he pogut observar en el video i el que m’han explicat els meus companys, va ser una activitat que ha agradat molt, divertida, i original anar passant la capsa al company, però, això sí, cada cop tot s’anava complicant més i res més difícil. M’hagués agradat ser-hi. (Laura Martí)
Me gustó mucho esta actividad. Aprendi algo nuevo como que hacía que tenía una caja pero en realidad no tenía nada. (Ramandeep Kaur)
Era una actividad que consistía en imaginar una caja de cualquier tamaño y la pasabas a la persona de atrás. Al principio parecía sencillo pero luego se iba complicando, porque el Marc (nuestro “jefe”) quería “producir” más cajas invisibles, y alguno de mis compañeros complicaban el “trabajo” poniendo la caja en la otra punta de la habitación, y cosas así. *Obviamente terminamos despedidos*. (Hui Wang)
Una cosa que m’agrada molt del Marc és que ens pregunti sempre que com estem, sembla que l’interessi de veritat com estem, encara que no ho sé, potser només ho diu per educació però a mi em fa la impressió de que no. Aquesta activitat al principi quan anavem lents, m’avorria una mica ja que em cansava d’esperar a que m’arribés la caixa, o a que li arribessin a la resta. Però quan anàvem ràpid, m’ho passava molt bé perquè el ritme que marcava el Marc era un molt bon ritme i llavors havies de fer-ho tot corrent i de pressa i això feia que em mogués i em divertís més de que quan era lent. (Jana Rodrigo)
La activitat que ens va proposar el Marc aquell dia consistia en fingir que moviem caixes. Al teatre, l’acció més freqüent és fingir. En aquest cas simulàvem ser una fàbrica on ens passàvem les caixes, ií de ser conseqüents: si el company deixava la caixa a l’altra punta de la classe, havíem d’anar fins aquell punt per agafar-la i deixar-la al següent punt, on el següent company hauria de recollir la caixa. Era important simular bé, com si realment agaféssim una caixa real, col·locant els braços de manera que semblés realment que estàvem transportant una caixa. L’exercici va acabar sent un caos, ja que la gent col·locava les caixes de manera que al seu company li costés arribar, és per aixó que va acabar sent un descontrol total. (Jordi Aragall)
La cadena de producció consistia en que el primer de la fila s’imaginava que tenia una caixa i l’havia de passar al de darrera, però el de darrera podia deixar “la caixa” a on vulgués de la sala i el de darrera seu havia d’anar a buscar-la i passarla; la cosa es complicava quan el company de davant et deixava la caixa molt lluny i havies d’anar corrent a buscar-la abans de que arribés la següent. Em va semblar una activitat molt divertida, i més quan es vam posar tot el grup just a fer-ho, ja que la fila de persones era molt llarga i tothom estava per la sala corrent buscant una ‘’caixa”, i el Marc anava dient el ritme que havíem de treure més caixes i cada cop ho anava fent mes ràpid. (Carlota Enseñat)
La cadena de producció va ser una activitat en la qual teníem que fer que una caixa passés d’un punt “a“ a un punt “b”, però pel camí totes les persones l’agafaven. Per exemple, de sobte, sortien tres caixes, i jo era l’últim i tenia que començar a córrer perquè tenia un recorregut molt llarg, però és una de les millors activitats que més m’ha agradat. (Quique Pons)
La cadena de producció em va semblar una feina bastant extravagant i cansada. (Kolna Smith)
La cadena de producció em va semblar una bona activitat; trobo que ens va ajudar a comprendre que a vegades en el teatre t’has d’imaginar coses que en realitat no estan. A més va ser molt divertit perquè alguns alumnes deixaven la suposada caixa molt lluny i el company havia de sortir corrent a buscar-la. (Marina Giménez)
Aquesta activitat em va agradar moltíssim, havíem de transportar un objecte imaginari, i per fer-ho senzill ho vam fer amb una caixa. La dinàmica consistia en que sortia una caixa de la fàbrica i l’havíem de transportar. El company de davant ens passava la caixa i teníem que passar-la; el de davant feia un moviment, amb el que deixava la caixa en un lloc, qualsevol, on li donés la gana. Amb la interpretació podia escollir com era la caixa, quina mida, etc. Al lloc on deixés la caixa havies d’anar a agafar-la i deixar-la en qualsevol lloc, i el de darrere tenia que agafar-la on la deixessis. A meitat de la dinàmica en Marc ens va posar un repte: pujar-hi la velocitat, així que havíem d’anar més ràpid, i continuar fent els moviments que havíem escollit; si l’havíem posat lluny, teníem que anar corrent a per la caixa. Al final vam acabar rient-nos tots, va ser una dinàmica molt divertida. (Cristian Onarri)
Esta actividad es de las que más me han gustado, es un ejercicio de atención y de rapidez. El ejercicio consistía en hacer una fila uno detrás del otro; entonces el primero de la fila cogía una caja invisible y se la pasaba al compañero a las manos o se la dejaba en el suelo o al lado. Cada vez se complicaba más porque tenías que moverla a más velocidad. Sebastián y yo lo exagerábamos mucho y la llevábamos a la otra punta de la sala para “fastidiar” a los compañeros. Estuvo entretenido. (Alen Siradeghyan)
