Presentació del projecte final

A la Isabel.

Des del mes de setembre (amb el Marc des de l’octubre ) fins al mes de març vam estar fent teatre. El confinament, com a tothom, ens va agafar per sorpresa i, d’alguna manera, va truncar el projecte: tot just acabàvem d’iniciar la lectura de les primeres escenes que ens vam haver de separar. Ja no podíem fer teatre pròpiament ni podíem continuar amb la festa que era anar cada dilluns a la Sala Garcilaso a trobar en Marc. S’havia de buscar un camí, un nou camí, però de camins no n’hi havia, no n’hi havia per fer teatre. Pensàvem que només teníem dues opcions: donar per finalitzat el projecte, sense haver-lo acabat; o fer alguna cosa, buscar algun sender, sabent que no podia ser el mateix, que seria una altra cosa, però almenys seria quelcom. I vam decidir amb el Marc i el Víctor gravar-nos, gravar les vint escenes que en Marc ja havia acabat d’escriure, fer vídeos, autoeditar-nos…, i que la Sala Beckett, amb el que poguéssim fer nosaltres, cadascú des de casa seva (i amb els mitjans i coneixements que tingués), mirés de muntar-los el més professionalment possible. Estem molt contents d’haver pogut fer de la necessitat virtut, d’haver après coses que no havíem pensat ni imaginat; estem molt contents fins i tot amb el que us presentem avui, malgrat que no sigui el que ens hagués agradat, portar l’obra a l’escenari de la Sala Beckett, ni sigui tampoc ja la festa que havia estat abans del confinament. Ara sou vosaltres, però, a qui toca jutjar el resultat. Esperem que us agradi. Aquí el teniu:

CINC MIL DIES,

de Marc Artigau i Queralt

 https://youtu.be/37_OIv0amFQ

Tothom qui vulgui assistir, avui 12 de juny a les 16 h., com a públic al col·loqui ho podrà fer seguint aquest enllaç:  https://us02web.zoom.us/j/83658301407

Per fi ha arribat la nostra pel·lícula. La veritat és que no soc l’única que segurament hagués volgut interpretar les escenes al teatre, tot i que encara ens faci vergonya. Però aquesta és una altra manera de fer el nostre projecte. M’alegro molt d’haver pogut obtenir aquest resultat de l’optativa. Ha estat una nova experiència inolvidable, de la que me’n porto records i molts moments divertits. Dono les gràcies per haver descobert que al Marc, a la Marta i a l’Alejandro els agraden els meus poemes i per haver fet que perdi una mica de la meva vergonya. Us desitjo a tots un bon estiu i que passeu el confinament amb tranqui·litat i salut. M’agradaria poder repetir aquesta experiència l’any vinent. (Estefany Padilla)