Mes: desembre de 2018

Dimarts 18, el grup de residència vam sortir de centre per anar a Santa Mònica per veure un festival d’audiovisuals anomenat FLUX.

Al festival vam poder veure en persona una obra de la Nora Ancarola, eren tres maletes que expliquen una d’elles “La meva travessia pels Pirineus”, una altra representa la maleta de Kafka la qual va arreplegar llibres, textos, escrits, anotacions, cartes… Kafka va dir al seu amic que quan moris cremes tots els llibres i no ho va fer, i per últim hi havia una pantalla que representa una maleta, era una projecció d’un mar que anaven sortint paraules que representaven una conversa que va tenir la nora amb dos refugiats que explicaven la seva aventura creuant el mar.

Dintre de FLUX també hi havien unes caixes de fusta amb vídeos gravats per diferents artistes, la que més em va agradar va ser la de violència masclista, la que més em va motivar, va ser un video d’uns efectes especials a dintre de l’aigua amb parts de cos.

Hi havia sofàs amb ordinadors que podies veure totes les obres que feien els artistes dels vídeos, algun video costava d’identificar que volien dir però el títol donava una pista.

Núria Martínez

El dimarts dia 11 de desembre vam anar a veure alguns llocs que no ens agraden del barri. “Moments de plom”.

El primer lloc que vam anar a veure va ser “la biblioteca de roquetes”. Vam estar debatent el perquè no ens agrada aquell espai. A continuació vam anar a “les pistes de la gineueta”.

Ens vam asseure a unes grades i vam fer el mateix, vam estar parlant i compartit opinions. La veritat és que ens vam divertir i ens ho vam passar molt bé.

Lucía Jiménez.

Filmació per Natalia Oliver

Dimarts 4, a la tarda el grup de residencia vam continuar l’activitat d’anar a llocs del barri que ens agraden, reflexionar el motiu i fer un cartell amb un nom pel lloc en relació i el color que ens transmet.

En la nostra llista de llocs preferits està el parc de les dones, vam anar i sorprenentment molta gent (la majoria) van estar d’acord amb que era un lloc molt agradable per passar l’estona, tant per grans i petits. Vam seure al banc i poc a poc vam anar derivant la conversa a altres temes molt interessant.

En lloc de només veure el parc com un lloc físic ens vam posar a reflexionar sobre el perquè del nom, aquest parc té una història darrere no es diu “dones” perquè si (ens van explicar el motiu).

Relacionat amb l’art i el parc, jo mateixa vaig dir que al terra hi han uns poemes sobre la dona, aquests poemes es van fer en un grup de dones del barri, cada una va fer frases i després van ajuntar les paraules buscant un sentit al poema (respectant l’idioma) finalment aquests poemes van quedar gravats al terra.

Va arribar el moment de posar el nom, la Marga ens va donar tres requisits per posar el cartell en un lloc i també ens va donar una idea per posar nom: pensar una dona que coneixem/ de la família que hagués lluitat a favor dels drets de la dona i que li hagués agradat el motiu de la plaça. Li vam posar el nom de Trinitat amb el color daurat.

Andrea Segura.

Per problemes técnics aquesta sessió no va poder ser documentada audiovisualment.