Sebastián García Ferro EN RESIDÈNCIA

Aquí us deixem el link al vídeo:

https://youtu.be/cCtfTL2cOiQ

A partir d’una sèrie de preguntes sobre el cos i els seus diversos entorns: familiar, social, amorós, imaginari, poètic…i la frase ‘NO QUIERO SER PERFECTO, QUIERO SER COMPLETO’, hem construït una sèrie d’escenes coreogràfiques que eren part del muntatge que haguéssim estrenat a un teatre,  però que ara compartim en format de vídeo com a ‘work in progress’.

Sebastián García Ferro amb l’alumnat de 2n d’ESO de l’institut Escola Antaviana Paula Alba, Hamza Arif, William Aldana, Lola Anadón, Rustam Barragán, José Cortés, Cleo Fábregas, Zaira García, Candela García, Zaira Guerrero, Núria Marí, Naiara Recio, Nahomy Sánchez, Magalí Segarra, Sofia Valero, Nicolás Rodríguez i el docent Jorge Carrasco López.

Música original: Sebastián García Ferro. Assistència coreogràfica: Gabriela Barberio. Edició de vídeo: Anna Fàbrega.

EN RESiDÈNCiA és un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona (Barcelona Cultura) i el Consorci Educació Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu. La residència del coreògraf Sebastián García Ferro a l’institut Escola Antaviana ha comptat amb el comissariat i la coordinació del Mercat de les Flors-Graner.

“El projecte realitzat amb els alumnes de 2n d’ESO de l’institut Escola Antaviana ha estat plasmat en diverses etapes que es van anar desplegant des del mes d’octubre, quan vam començar, fins a l’última sessió de l’11 de març.

En la primera etapa el treball es va vertebrar a través d’una sèrie de preguntes que els vaig fer a ells sobre el cos i els seus diversos entorns: familiar, social, amorós, imaginari, poètic. Això em va permetre poder conèixer les seves mirades i animar-los a tenir-ne d’altres, des del respecte, la diversitat, la curiositat i amb una frase que va sorgir i que ens feia de mantra (i amb la qual començava el muntatge escènic): NO QUIERO SER PERFECTO, QUIERO SER COMPLETO.

Les diverses respostes a aquestes preguntes es van formular com exercicis o propostes escèniques, combinades amb interaccions grupals i coreogràfiques on l’individu i el grup a nivell escènic, anaven rotant circularment (no hi havia un protagonista i, a part, la resta). Això va permetre anar muntat escenes molt interessants on el més rellevant era la transformació que succeïa en ells, cada vegada que les interpretaven. El resultat escènic, si bé va quedar sense acabar tot i tenir muntat gairebé 30 minuts d’obra, queda reflectit en un vídeo muntatge del procés, també documentat al bloc, i amb música original que vaig compondre per a la peça”.

Sebastián García Ferro, coreògraf EN RESiDÈNCiA a l’institut Escola Antaviana.

Us en compartim un tast abans de l’estrena de demà, per anar escalfant motors.

I demà…compartirem El reflejo es el SIGNO amb tots vosaltres també aquí al bloc, el nostre punt de trobada durant un procés que ens ha mogut a tots plegats.

Sebastián Garcia Ferro:

El proyecto realizado con los alumnos del Institut Antaviana ha sido plasmado en varias etapas que se fueron desplegando durante los meses de Octubre cuando comenzamos y la última sesión del 11 de marzo. En la primer etapa el trabajo fue vertebrado a través de una serie de preguntas que les hice a ellos, con respecto al cuerpo y sus diversos entornos: familiar, social, amoroso, imaginario, poético. Esto me permitió poder conocer sus miradas y animarlos a tener otras, desde el respeto, la diversidad, la curiosidad y con una frase que fue el matra (y con la que comenzaba el montaje escénico) NO QUIERO SER PERFECTO; QUIERO SER COMPLETO. Las diversas respuestas a estas preguntas se formularon como ejercicios o propuestas escénicas, combinadas con interacciones grupales y coreográficas donde el individuo y el grupo a nivel escénico, iban rotando circularmente (no había un protagonista y el resto). Esto permitió ir montado escenas muy interesantes donde lo más relevante era la transformación que sucedía en ellos, cada vez que la interpretaban. El resultado escénico si bien quedó sin acabar, pese a tener montado casi 30 minutos de obra; queda reflejado en este video montaje del proceso como así también en la música original que compuse para la misma.

Per poder fer un seguiment d’aquest procés interrumput pel COVID, algunes de les joves participants al projecte EnResidència hem realitzat un ZOOM. Aquí us deixem un petit sketch.

Al març hem rebut una sorpresa inesperada. L’arribada del COVID-19. Tot s’ha aturat. La il·lusió del projecte, del procés creatiu, de la posada en escena… Tot s’ha vingut avall. És trist, és frustrant, però… hem de mirar cap endavant i veure com ens en sortim d’això!

El Sebastián, ens ha proposat una cosa! Finalitzarem aquest procés amb un producte audiovisual i, per això, havíem de contestar unes preguntes. Us deixem el vídeo que ens va fer arribar i que ens va omplir d’alegria, l’hem pogut veure de nou.

Per poder crear la peça al complert, estem formant grups de treball per poder unir diferents conceptes a la nostra obra. Cadascú, té una pregunta que ens està servint de guia per poder expressar allò amb el cos.

Què és l’amor? Què són els somnis? Què és la vida? Són algunes de les preguntes que ens estem plantejant!

Avui hem pogut assistir al mercat de les flors i hem pogut fer l’assaig a l’espai on exposarem la nostra peça.

Com sempre que sortim de l’escola, la concentració augmenta i el treball en equip és molt més positiu. Reivindiquem una miqueta el poder sortir de l’institut!

Avui ens hem tornat a veure amb el Sebastián després de força temps! Ens ha anunciat que a partir d’ara començarem a crear la peça que exposarem al Mercat de les Flors. Vam iniciar-nos en els tempos de la música i a partir d’agafar el ritme vam donar-li personalitat. Cadascú ballava amb els tempos que havia preparat i amb els moviments que va crear. A partir d’ara aquest serà el nostre mantra:

No quiero ser perfecto, quiero ser completo