
Avui, 24 d’octubre, hem assistit a un espectacle de dansa contemporànea, set of sets. Al seu web expliquen que la peça recrea la repetició i el ritme en el moviment d’uns cossos que incessantment desafien la gravetat, com una metàfora de la naturalesa repetitiva de la mateixa existència i de la idea de la persistència. És un viatge de cooperació conjunta, de precisió i de rigor que porta la nostra atenció cap a la percepció de l’infinit, el temps i la memòria creant un laberint sense fi de cossos en acció. Ha rebut el premi millor coreografia i millor espectacle nacional als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques 2018.
