3ª Sessió. Baixo les escales pensant en la classe que acabo de fer als alumnes de Literatura Universal… Dario FO. Encara tinc al cap conceptes com la denúncia, la lluita contra el poder i la desigualtat, la farsa, el monòleg…Què grans…Dario Fo i Franca Rame… el teatre ha de despertar consciències, ens ha de fer pensar…però ara m’esperen L’Isra i els nois de 2on d’ESO, preparats a viure una nova aventura…canvio el xip.
Avui venen l’Isra i el Joan, el dramaturg de la companyia. Ja en coneixem 5, només ens falten tres… La Calòrica en estat pur!
Sense perdre un instant comencem a treballar…escalfament…Quines llengües parleu? Urdú, búlgar, rus, anglès, francès, àrab… Quines coses sabeu fer que els altres no facin? Trenca el gel l’Alba amb el seu spagat…bé Alba!

Surt la Kamal i diu que sap fer l’escorpí. El què? -Penso jo- i ho fa i quan veig la flexibilitat del seu cos em quedo bocabadat, penso que si ho he de fer jo…acabo a les urgències de l’hospital més proper. Carai amb aquests nois! No deixen de sorprendre’m cada dia…començo a tenir la consciència de ser molt vulgar! Bravo Kamal.

Comencen els exercicis, caminem per la sala sense rumb fix i a diferents velocitats… Compte nois! No val a badar, no xoquem. Velocitat 3, ara 7, ara 6…L’Isra els està tornant bojos… “Venga, caminad, lo hacéis todos los días…es una cuestión de instinto”.
Els fa aturar-se, mirar-se fixament, abraçar-se… i els fa reflexionar: “El teatre és emoció. Mostreu les emocions sense riure. Ja sé que mostrar les emocions íntimes fa vergonya…!”

Vaja, penso, avui anem forts… EMOCIÓ, a veure què son capaços de fer… En acabat l’exercici, fan una rodona. Parlen del personatge que han escollit com a representant de l’èxit. La Sinem parla de l’Albert Einstein i l’Isra ens sorprèn amb una mini classe sobre la Teoria de la Relativitat…ah! és clar havia oblidat que és Llicenciat en Física…Aquest noi és polivalent!

Apareix un nou tema: “¿Las persones humildes pueden ser triunfadoras?” I el Jose em posa la pell de gallina… “Yo admiro a mi abuelo; él si que es un triunfador, superó un càncer para verme nacer a mi… Uf que fort, que gran que és aquest nano! I el Gerard: “Admiro a mis padres, porque han conseguido el trabajo que querían y porque han luchado por formar una familia y tener una casa ...”
Realment estic sorprès…esperava. Messis, Cristianos, etc… aquests nois valen molt!
L’Isra aprofita per focalitzar el discurs en el personatge, en la complexitat del personatge dramàtic. “No hi ha ni bons, ni dolents”, diu, “No cal jutjar-los, només heu d’entendre el que fan”… Carai…què bo…i els alumnes el segueixen, estan tan encantats amb ell, que jo…ni existeixo… (Això vol dir que la cosa funciona…)
Comença la segona part. Ara, qui porta la veu “Cantant” és el Joan, el dramaturg. La Conxita i un servidor seiem a les grades del nostre mini teatre grec amb els estudiants… Acció!

Exercici d’improvisació amb l’objectiu d’introduir el conflicte dramàtic. Dos alumnes. Un seu en una cadira i l’altre l’ha de convèncer que li cedeixi… comencen les estratègies…que si tinc una cama trencada, dons no puc aixecar-me sinó em faig pipí a sobre, tinc el cotxe mal aparcat amb el nen dins, et compro la cadira… No pots pagar-la…

És així com neix l’obra, plantejant primer el conflicte i elaborant desprès la història… I quan en Raül intenta convèncer la Gisela…sona el timbre…
The End, That’s All… Apa nois, fins la setmana vinent…
“Jaaa?” diuen… si…és l’hora…
Ens acomiadem fins la setmana vinent quan visitarem la Sala Beckett per dins i veurem un assaig de La desaparició de Wendy, del mestre Benet i Jornet! l’obra que l’Oriol Broggi està preparant… Gràcies Oriol, per donar-nos el privilegi de veure el treball que esteu fent!
De camí al meu Departament, vaig pegant-li voltes… fama, esforç, superació, èxit… surto amb la moral ben alta…orgullós dels alumnes que tinc!
Jordi Sánchez professor a l’Institut BARRI BESÒS.