Avui, la Mariona divideix la sessió en dues parts.
En la primera introdueix tècniques de relaxació. L’objectiu és reconèixer el propi cos, dins l’espai…
Els nois/es estirats a terra i amb una música molt tranquil·la, segueixen les indicacions de la Mariona…s’auto exploren, controlen la respiració i aprenen a auto-relaxar-se… (“Això els anirà bé, penso… perquè hi ha dies que…!)
Vint minuts més tard, convoca un cercle i amb la música de la Mala Rodríguez el fa moure el cos.
Apa a ballar!…Van seguint el ritme que ella proposa amb l’objectiu que reconeguin els malucs, el còccix, les crestes ilíaques, els Isqui os, etc…
Els nois flipen amb tants d’ossos que desconeixien i que tenen noms tan estranys, especialment el Gabriel que diu que mai havia imaginat tenir tot això dins el seu cos!
La Suhayla que diu. “Yo he venido aquí ha hacer teatro” (Em recorda al Paco Umbral!) sembla no entendre l’activitat: ¿Para qué sirve esto?…
La Mariona li respon: “Para saber moverse en un escenario, has de conocer tu cuerpo.”. Resposta clara, taxativa, directa, la Suhayla ho capta a l’instant.
Desprès del treball físic, ve l’intel·lectual. Els nois han de parlar de la data del seu naixement i de les notícies que van succeir el dia que van néixer, es fa una posta en comú i de cara a la propera sessió hauran de escollir la noticia que els resulti més significativa…
Apa! ja n’hi ha prou per avui!
Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS,
Barcelona.