Mes: octubre de 2017

 

Avui, la Mariona divideix  la sessió en dues parts.

En la primera introdueix tècniques de relaxació. L’objectiu és reconèixer el propi cos, dins l’espai…

Els nois/es  estirats a terra i amb una música molt tranquil·la, segueixen les indicacions de la Mariona…s’auto exploren, controlen la respiració i aprenen a auto-relaxar-se… (“Això els anirà bé, penso… perquè hi ha dies que…!)

Vint minuts més tard, convoca un cercle i amb la música de la Mala Rodríguez el fa moure el cos.

Apa a ballar!…Van seguint el ritme que ella proposa amb l’objectiu que reconeguin els malucs, el còccix, les crestes ilíaques, els Isqui os, etc…

Els nois flipen amb tants d’ossos que desconeixien i que tenen noms tan estranys, especialment el Gabriel que diu que mai havia imaginat tenir tot això dins el seu cos!

La Suhayla que diu. “Yo he venido aquí ha hacer teatro” (Em recorda al Paco Umbral!) sembla no entendre l’activitat: ¿Para qué sirve esto?…

La Mariona li respon: “Para saber moverse en un escenario, has de conocer tu cuerpo.”. Resposta clara, taxativa, directa, la Suhayla ho capta a l’instant.

Desprès del treball físic, ve l’intel·lectual.  Els nois han de parlar de la data del seu naixement i de les notícies que van succeir el dia que van néixer, es fa una posta en comú i de cara a la propera sessió hauran de escollir la noticia que els resulti més significativa…

Apa! ja n’hi ha prou per avui!

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS,

Barcelona.

 

Avui, ens acompanya el TOMÀS ARAGAY, Director de l’ANTIC TEATRE, els responsables de la Residència de la Mariona.

El Tomàs es dramaturg i actor, va estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia en l’Institut del Teatre de Barcelona.

En el camp de la dansa ha rebut els següents premis: Primer Premi de Coreografia del XI Certamen Coreogràfic de Madrid i el Prix d’Auteur de los Rencontres Choregraphiques Internationales de Seine-Sant-Denis.

Tomàs Aragay estudia les relacions existents entre les diferents formes d’expressió: moviment, paraula i música.

Ha estat nominat en dos ocasions  als Premis Goya, la darrera per ser coguionista de la pel·lícula TRUMAN.

Bé, ara ja sabeu qui és el Tomàs. Quan entra a la sala i es dirigeix als alumnes, els demana que siguin conscients del que estan fent i de sentir-se privilegiats per ser uns del escollits per fer-ho. Ell ho sap millor que ningú, ja que també ha estat resident amb anterioritat.

Avui la sessió es desenvolupa a la Sala Carlos Díaz, el nostre teatre particular.

La Mariona entra en acció, la darrera sessió havia dit als estudiants, que havien de pensar en la qüestió: Què trobeu a faltar a la vostra vida?

Un rere l’altre, els alumnes surten a l’escenari per respondre la qüestió i justificar la resposta davant els companys/es…

Al principi, tot es desenvolupa amb humor, el Sami ens parla de les seves joguines que ara ja no té…(Ai noi! Això sembla Toy Story 3!…)

Surt l’Ali i ens parla, amb un punt de tristor, de la gallina que va deixar al Pakistan i que tant s’estimava…

… més tard surt algú que parla del gos que se li ha mort, i desprès algú s’emociona amb la falta de l’avi… allò es converteix en una catarsi col·lectiva… Sí la CATARSI del teatre grec que els nois i noies del Besòs desconeixen encara i ja la estan experimentant!…

Ploren, s’abracen… i la Mariona els parla de que el teatre és emoció, és sentiment, és passió i els parla de seu avi, el Severiano, sobre el qual va fer una obra quan estava a Berlín i va saber que havia mort…

En fi… la sessió finalitza de manera molt emotiva… la Mariona acaba de fer un gran pas en la cohesió del grup amb el que haurà de treballar en el futur…

Surto de la sala i de camí al meu despatx em ve al cap una frase:

“Només aquells que estimen el teatre entenen la felicitat que s’experimenta quan es desperten emocions en el públic…”

 

Jordi Sánchez, professor a  l’INSTITUT BARRI BESÒS,  Barcelona.

 

Avui, comencem la nostra segona Residència i les noies i nois de l’INS BARRI BESÒS, ja tenen ganes de començar.

Es tracta d’un grup d’alumnes de 2on d’ESO, molt divers en formació, interessos i aptituds. Tot un repte! Això és el que ens espera a la Mariona Naudín, la artista en Residència, a la Conxita Jiménez i a un servidor…

La Mariona Naudin arriba al nostre institut mitjançant l’Antic Teatre… però qui és la Mariona?

La Mariona és intèrpret dramaturga i directora i s’ha format a Barcelona, Berlín i Argentina. Ha participat en projectes col·lectius (Retrospectiva, de Xavier Le Roy) però també ha creat obres en solitari (VIP, homenaje a Severiano Naudin). En els darrers anys ha desenvolupat  projectes propis que s’han pogut veure en diferents teatres i festivals de Catalunya (Una familia balla TNT 2015, Mos Majorem TNT 2016). Actualment és artista resident en El Graner i forma part del col·lectiu ARTAS, vinculat a La Poderosa. El seu treball gira al voltant de la investigació del cos, de l’antropologia i de la paraula.

La Mariona és una dóna de caràcter, que sembla tenir molt clar què vol fer i cóm ho vol aconseguir…ens dirigim a l’aula per tal de començar les presentacions.

Un cop fetes, la Mariona fa un breu repàs del elements que formen l’espectacle teatral i insisteix que al món del teatre, no hi han jerarquies…TOTS ELS ELEMENTS QUE HI INTERVENEN SON IGUAL D’IMPORTANTS!

Els parla del moviment, també de que estan participant en un laboratori d’experimentació…(Ai Déu meu! Que agosarada!…dir això a aquests nois/es!) en quan senten aquests dos mots es revolucionen!…

La Mariona els explica qui és i el que ha fet i a continuació els fa veure el que és escènic i el que no ho és, també els intenta explicar que el teatre no és només “SER o NO SER…” i acaba la sessió treballant el concepte de RARO…

Els alumnes gaudeixen d’allò més, ja que comencen a veure Vídeos…ara és quan es troben en la “seva salsa” i a més fan descobriments brutals, en a penes 25 minuts viatjaran pels universos de la PINA BAUSCH, la CARMEN AMAYA, el MARC VIVES amb les Accions a casa, la CRISTINA BLANCO i finalment TADEUS KANTOR i la seva magnífica The dead class… nois , noies …

BENVINGUTS AL MÓN DE LES ARTS ESCÈNIQUES!

 

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS

Barcelona