HACED LAS COSAS CONVENCIDOS. SALID CONVENCIDOS A ESCENA Y TRIUNFARÉIS.

Acabem el segon trimestre amb una sessió que jo preveia interessant.

Avui ens acompanyen les estudiants de 1er de Batxillerat que fan la matèria de Literatura Universal amb mi. L’objectiu és que observin el desenvolupament de l’assaig, que prenguin nota i redactin un text sobre el que han vist…

Comencem parlant sobre la bellesa… Què és? Quines característiques creiem que te?  Avui anem forts!

Tots diuen la seva, que si ésser atractiu, que si la bellesa és a l’interior, que si…

Arribem a la conclusió que cada persona té la seva pròpia visió del que és la bellesa i que, en tant que concepte abstracte, ens consta posar-nos d’acord en l’essència del seu sentit. Bona manera de començar!

Iniciem l’escalfament amb exercicis que els actors i actrius ja tenen assimilats, però la meva sorpresa és que la Mariona convida a les alumnes de 1er de Batxillerat que visquin la sessió des de dins i no com observadores…i elles accepten encantades!

Primera sorpresa… avui serem colla!

La música africana ens acompanya per seguir ritmes, improvisar i fer pinya. La Mariona escull  ETHIOPIQUES,: Mulatu Astatke – Tezeta (Nostalgia)

Fantàstica sintonia per començar!

Moviments sensuals de malucs, control del cos, entrem en moments d’interiorització de la música que sentim i la traduïm en els moviments que fem i projectem als altres.

Es tracta de partir d’un estatisme inicial i traduir la música i les seves sensacions en COS i MOVIMENT.

Sense descuidar el ritme que imposa la Mariona, per complicar o complementar la concentració:  lleus aplaudiments de ritme, pujar braços (coreografia), acceleracions, desacceleracions…

Ara passem a Ali Farka Touré Dofana, la música és molt més rítmica però els moviments són els mateixos.

Les noies de 1er de Batxillerat ho fan com si cada setmana assagessin amb nosaltres. La simbiosi amb el grup és total! Segona sorpresa!

La segona part de la sessió té una tercera sorpresa.

La Mariona ha portat una cançó que vol que treballem a classe. Reparteix la lletra i fa grups de tres persones. Dos actors o actrius de 2on d’Eso i un de 1er de Batxillerat i el primer que hauran de fer serà traduïr la cançó ja que es tracta de INDEPENDENCE DAY de Elliot Smith i està en anglès.

Els grups treballen concentrats i amb molt d’interès. Les noies de Batxi fan una excel·lent feina, ja que tenen més nivell d’anglès i capitanegen els diferents grups.

I de què va aquesta cançó ?

De la vida, del creixement com a persones,  de la capacitat que tenim per volar sols, per decidir la nostra vida, sense por… de ser valents, d’escollir allò que volem fer, allò que volem ser…

en definitiva, de la vida que els espera a aquests nois i noies.

15 minuts més tard fem la traducció entre tots.

Avui toca teatre, cançó, anglès, català, castellà… Mariona, això és un MacroPROJECTE en tota regla… Ah!  I música!

Cantem junts la cançó i per acabar KARAOKE, la música de l’Elliot al piano i els nois cantant…

Jo preveia la sessió interessant… but  today it was a BEAUTIFUL DAY!… i ja van…

Jordi Sánchez, professor Institut BARRI BESÒS. Barcelona

El día de la independencia

La mariposa futura pasará el día más y más alto,
Serás una hermosa confusión.
Oh, una vez fui tú,
Te he visto cogiendo entre la gente, haciendo la escena,
Y un mañana brillante e ideal.
Oh, no vallas tan lejos,
Sigue siendo quien eres.

Todos saben
Todos saben
Todos saben
Todos saben que sólo vivimos un día,
Pero aún así es brillante.
Te vi en un lugar perfecto.
Va a suceder pronto, pero hoy no.
Así que vete a dormir y haz el cambio.
Me reuniré allí contigo mañana,

En el día de la independencia,
El día de la independencia.
El día de la independencia.

Steven Paul Smith (6 de agosto de 1969 – 21 de octubre de 2003), más conocido como Elliott Smith, fue un cantante y músico estadounidense. Su instrumento principal fue la guitarra acústica, aunque también tocaba el piano, el clarinete, el bajo, la armónica y la batería. Smith tenía una voz suave y característica y habitualmente recurría a la grabación multipista de su propia voz para crear armonías vocales.

Aunque Smith nació en OmahaNebraska, creció en Texas, y murió en Los ÁngelesCalifornia, residió durante la mayoría de su vida en PortlandOregón, donde consiguió sus primeros éxitos.

Antes de empezar su carrera en solitario, tocó durante varios años en la banda de rock Heatmiser, con la que llegó a grabar varios discos. Sacó su primer disco en solitario en 1994 con publicaciones de los sellos independiente Cavity Search Records y Kill Rock Stars. Posteriormente firmó un contrato en 1997 con la discográfica mucho mayor DreamWorks Records, con la que sacó dos álbumes. Smith llegó al gran público cuando su canción Miss Misery, incluida en la banda sonora de la película Good Will Hunting, fue candidata a los Óscar en la categoría mejor canción original de 1997.

Smith luchó contra la depresión, el alcoholismo y la drogadicción durante muchos años, y estos temas fueron habitualmente tratados en las letras de sus canciones. Murió en 2003, a los 34 años, de una puñalada en el pecho aparentemente autoinfligida. Las circunstancias de su muerte no fueron totalmente esclarecidas en la autopsia.

Simone de Beauvoir (París9 de enero de 1908 – París14 de abril de 1986) fue una escritoraprofesora y filósofa francesa defensora de los derechos humanos y feminista Escribió novelas, ensayos, biografías y monográficos sobre temas políticos, sociales y filosóficos. Su pensamiento se enmarca en la corriente filosófica del existencialismo​ y su obra El segundo sexo, se considera fundamental en la historia del feminismoFue pareja del también filósofo Jean Paul Sartre.

 

SOL, SOLET…o DIARI D’UNA CREACIÓ…

Aquest dijous han assistit a l’assaig, els tutors de 2on d’ESO, el Vladi (2on A), el David (2on B) i la Laia (2on C). La veritat és que s’ho han passat molt bé i a la Mariona i a mi, la seva presència ens ha anat d’allò més bé, perquè els exercicis s’han desenvolupat millor que de costum, això vol dir que els nois no s’han alterat amb la seva presència, més aviat al contrari, el públic els ha fet créixer…

Se han venido  arriba!

Aqui teniu una mostra…

Els tutors s’han mostrat sorpresos davant el treball que els seus estudiants han desenvolupat en la sessió d’avui.

La veritat és que s’han lluït!

La segona meitat de la sessió ha anat encaminada a efectuar un treball personal per tal de…

…crear un monstre, un alienígena… que ens portarà a la dimensió desconeguda.

https://www.youtube.com/watch?v=DQI_4p1f-mQ

Els nois-noies han creat, han presentat i justificat davant tots nosaltres la seva elecció. Tot un exercici de creació, criteri, exposició oral i defensa d’arguments!

A veure que surt de tot això…

De camí al meu despatx em pregunto on serà realment la dimensió desconeguda… pot ser dins del mateix institut?

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS. Barcelona.

 

La dimensió desconeguda (1959-1964)

Més de cinquanta anys després de la seva primera emissió, la sèrie The twilight zone continua seduint els cinèfils. No es pot negar l’aportació de la sèrie de Rod Serling al cinema de ciència-ficció i suspens, malgrat que alguns capítols, vistos amb perspectiva, puguin semblar-nos naïfs. Viatges en l’espai i el temps, somnis a la frontera amb la realitat, contactes extraterrestres… El primer capítol (On és la gent?), emès el 2 d’octubre de 1959, és una peça emblemàtica i la seva influència en el cinema no ha estat poca. Es deixa notar en films com Abre los ojos, d’Alejandro Amenábar: un home es troba perdut en un poble desert, tothom ha desaparegut, però tot té una explicació més o menys plausible dins la seva ment. També hi ha un instant que ens recorda La cabina, d’Antonio Mercero, tot i que al capítol la idea no s’explora amb tanta intensitat com en el film espanyol. Fins i tot podria haver estat la inspiració d’una gran novel·la catalana: Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974.