Ens apropem al final d’un gran projecte.

En les darreres setmanes estem culminant un recorregut creatiu que fa dies que té forma, que té color, sentit i cos i que lluita per volar sol.

Aquestes preocupacions que es van manifestar en l’ànima de les nostres actrius i actors i que poc a poc va anar agafant, primer un lleu perfil i ara forma plena… ja esdevé imatge… bé… imatges…

Sí, imatges colpidores, plenes de simbolisme, plenes de vida, plenes de sentiments… cossos que es transformen, que es mouen, que pateixen, que estimen…

Diuen que una imatge val més que mils paraules… jo us deixo amb una banda sonora que aquí teniu:

i les meravelloses fotografies de l’Anna Fàbrega. http://www.annafabrega.com/es/professional/

Gràcies Anna per la teva feina!

Sense paraules!

Jordi Sánchez.

Professor, INSTITUT BARRI BESÒS.

El dimecres 6 de febrer, ens encaminem cap a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats per tal de participar en una sessió de contaminació amb tres instituts més que fan una Residència semblada a la nostra… L’acte s’inclou dins el Festival SALMON de teatre.

Ja de camí, la Sara em pregunta: “Profe, això de contaminació què vol dir? Sona a malaltia i ara amb la grip…”

A mi, la reflexió em sembla genial i decideixo buscar el sentit de la paraula i la seva aplicació a la sessió que anem a fer…

Contaminació

La contaminació o pol·lució és l’alteració de les propietats d’un medi per incorporació –generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’ésser– de pertorbacions, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Això vol dir que avui ens contaminarem de quelcom i nosaltres contaminarem d’altres… no sé si pinta massa bé…

Arribem i ens barregen amb altres alumnes i professors dels Instituts Josep Comas i Solà, projecte dirigit per Constanza Brnčić, Institut Príncep de Girona, projecte del Fito Conesa i l’Institut Pau Claris, projecte de Txalo Toloza i Laida Azkona…

No ens coneixem entre nosaltres, però ben aviat, els grups estableixen relació de confiança, conforme es fan els tallers

Un, dos, tres i vinga! A contaminar-nos!

 

Al final fem una posta en comú i els estudiants expliquen que han gaudit i molt de l’experiència…

Tabassum: “ El treball amb les imatges (el del Fito) m’ha agradat molt!”

Andrea: “M’he divertit passejant per Barcelona…ha estat diferent!” (Constanza)

Tarik: “La construcció de la casa amb cintes ha molat.” (Txalo Tolosa)

Carmen: “M’ha agradat veure altres alumnes i saber què estan treballant.”

Antonio: “L’activitat de les cadires amb els altres alumnes ha estat xula…” (Andrés)

Sara: “L’activitat amb les cintes ha sorprès als participants.”

Tornem cap a l’institut i la Laura i jo valorem l’experiència com a divertida, instructiva i molt positiva…A repetir!

Jordi Sánchez

Professor. INS. BARRI BESÒS.

Barcelona

 

Avui encetem nou any! Si més no, escolar. Comença el segon trimestre i a més…ho fem a la nova sala d’actes Carlos Díaz del nostre institut!

L’Andrés i el Jordi Puigdefàbregas dirigiran una sessió on es treballarà al voltant d’un tema molt i molt interessant… la RESISTÈNCIA.

I què voldrà dir l’Andrés quan parla de Resistència???

Pot ser…

Resistència (calefactor) màquina que converteix energia elèctrica en calor

Microbiologia: Resistència als antibiòtics, capacitat dels bacteris de sobreviure a l’acció d’antibiòtics

Esport:

• Resistència física, capacitat de l’organisme que permet mantenir un esforç físic d’intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l’exercici provoca
• Resistència (motociclisme), variant del motociclisme de velocitat destinada a provar la durabilitat de les motocicletes i la resistència física dels participants

Física:

• Resistència aerodinàmica, força d’oposició al moviment dins d’un fluid
• Resistència mecànica, esforç màxim que pot suportar un material
• Resistència elèctrica (propietat)
• Resistència elèctrica (component)
• Resistència tèrmica, capacitat d’un material d’oposar-se al flux de la calor

Obres:

• Memòries d’Idhun I: La Resistència
• Resistència (pel·lícula), pel·lícula del 2008 dirigida per Edward Zwick i protagonitzada per Daniel Craig

Entitats:

• Resistència francesa, moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l’ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial
• Resistència Catalana, organització armada independentista de Catalunya Nord, que va actuar entre els anys 1984-1986
• Moviment de Resistència Afrikaner, partit polític sud-africà fundat el 1973…

Desprès de trencar-me el cap, resulta que no és res d’això…sinó que l’Andrés els explica que es tracta de la resistència que ells (els seus alumnes) fan servir per fer certes activitats, per motivar-se i per treballar! El “No quiero…No me gusta…”

Coi, jo trencant-me el cap i resulta que tenia l’evidencia davant els meus ulls! Efectivament són molt resistents!

En fi, vull creure que… Año Nuevo, Vida Nueva…

I comencen treballant forces oposades, equilibris i treball físic per parelles…

aixequen cossos morts, cercant equilibri i també intentant vèncer la força del cos per anar cap avall, es converteixen en saltamartins (tentetiesos) i són empentats i dirigits per la voluntat del grup…

La segona part de la sessió  passa per cercar el silenci, expressar el moviment de la solitud i llegir en veu alta frases de poemes que havien escollit en sessions anteriors i expressar amb el cos, la sensació viscuda… volar, lliures com els ocells!

 

 

Tot plegat, un dia intens o el que és el mateix: Ohms+ Ampers!

Al Final, parlem sobre el que hem fet, reflexionem en veu alta i aprofito per preguntar A què són resistents ells i els resultats… jutgeu…

EM RESISTEIXO A…

“No apreciar a mis seres queridos y a no poder decir lo que pienso.” (Carmen Esquitino)

“A nada.” (Jashira Aguilar).

“A escribir y a moverme cuando no quiero.” (Antonio Vigo)

“A que me tomen el pelo y a hacer Teatro.” (Javi Ferrón)

“A llevar la misma ropa que los demás y a hacer bulling a otras personas.” (Andrea Barreras)

“A escribir mucho y a levantarme cuando estoy tumbado.” (Christian Tammoschath)

“A que me vacilen y a que me tomen el pelo.” (Meriem Chakroun)

“A que me hagan mover el cuerpo y a que alguien me manche la ropa.” (Tabassum)

“A hacer algo y a escribir más.” (Sara Guitard)

També els faig valorar la sessió de treball i diuen:

“Me ha gustado mucho, aunque tengo hambre y sueño.” (Carmen Esquitino)

“Muy bien.” (Jashira Aguilar)

“Bien.” (Antonio Vigo)

“No me ha gustado.” (Javi Ferrón)

“Me ha gustado mucho la clase de hoy, porque he colaborado.” (Andrea Barreras)

“Me ha gustado la sesión, però algunes cosas no.” (Christian Tammoschath)

“No me ha gustado y no me gusta que me vacilen.” (Meriem Chakroun)

“Los profes han obtenido Assoliment Satisfactori (un 6).” (Tabassum Iqbal)

“Me he divertido, pero aburren las canciones.” (Sara Guitard)

That’s all!

Jordi Sánchez.

Professor. INS. BARRI BESÒS.

Barcelona.

La veritat és que havent llegit el magnífic article de la Salima i l’Alba poc he d’afegir…

Dimecres 21 enfilem camí cap a ALAS – Artes en movimiento https://alasbcn.com/

L’escola de l’Andrés, situada en un deliciós passatge del Poblenou, rodejada d’antigues fàbriques… i…immediatament penso… té màgia…és màgic… a veure si transforma els alumnes i els converteix en uns ballarins de primera!

Un cop a dalt confirmo el pressentiment, aquest lloc té…quelcom que… no sé ben bé… té àngel… té ALES!

I comença l’espectacle!

Carreres, persecucions, equilibris Zen, cercles…

S’afegeixen nous exercicis : voltejar sobre el cul com una baldufa,

fer l’estàtua, lluitar per aconseguir conquerir el lloc en el sofà imaginari,

la motxilla,

l’ascensor,

l’escultura humana…

tot barrejat amb sentiments d’alegria,

de por

i de provocació i unes gotes de TABASCO[1]!

 

I quan està tot a punt d’acabar, arriba la reflexió del creador.

L’Andrés es dirigeix a la rotllana que l’escolta atentament (¡MILAGRO!)

i els diu: “Dejad que el cuerpo hable.

Escuchémosle. Hablamos con el cuerpo, a través del cuerpo, no con la boca.

El cuerpo tiene que implicarse. Si hablamos, el cuerpo se debilita.”

S’acaba la sessió. FELICITATS NOIS I NOIES, avui heu treballat molt bé!

Baixem les escales que ens separen del paviment del Poblenou i penso…en la frase… ¡Silencio! ¡Es el cuerpo el que habla!… em recorda a…  ¿A qué?… no sé, em resulta familiar…

Per fi ho trobo… La casa de Bernarda Alba…

Lloc màgic, llum especial, els alumnes funcionen i s’ho passen bé… Mira que si l’esperit de Federico[2] estava amb nosaltres!

Jordi Sánchez, professor.

Ins. BARRI BESÒS.

Barcelona.

«El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la educación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad de un pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar a una nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y el sentimiento del hombre».

Federico García Lorca, palabras en el Teatro Español de Madrid durante una representación especial de Yerma, [1934-1935].

 

[1] La salsa Tabasco es una famosa salsa picante de origen estadounidense creada en 1868 por Edmund McIlhenny. De sabor picante, se prepara con chile tabasco rojo, vinagre, agua y sal macerados en barriles de roble. Aunque su nombre procede del estado mexicano de Tabasco, se trata de un producto estadounidense elaborado por la McIlhenny Company, que produce toda la salsa vendida en el mundo

en su sede situada en el domo de Avery Island en la parroquia de Iberia en la zona meridional del estado de Luisiana, en el sur de los Estados Unidos.

[2] Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d’agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Adscrit a l’anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se’l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser homosexual. (Viquipèdia)

 

 

 

 

Nos desplazamos a ALAS, la escuela de danza de Andrés Waksman, para seguir la sesión de En Residencia con los alumnos de 2º de ESO del Instituto Barri Besòs, el nuestro.

Nuestro profesor Jordi, nos lleva de observadoras y nuestra primera sorpresa, es que al llegar, se nos invita a participar en la sesión, así que nos descalzamos e iniciamos un rondo de calentamiento, que tiene como objetivo  crear unidad entre nosotros (hay mucho físico). Nos han puesto por parejas para que trabajemos en equipo.

Dos coreógrafos dirigen la sesión: Linn Johansson que es puro nervio, tiene mucha fuerza vital y se mueve como un Demonio de Tasmania, no para quieta, incita al movimiento, corre, salta, habla, respira….

En cambio Andrés Waksman se mueve como una gruya, sus movimientos son fluidos, suaves, tranquilos, flota sobre el parquet…

Salimos del grupo y nos dedicamos a observar la sesión y a tomar notas…

Les hacen trabajar mucho, insisten en que no se distraigan.

Introducen una actividad: Jugar a conquistar el territorio del otro, cueste lo que cueste. Y una alumna dice: “¿Para qué conquistar el territorio del otro, si es mejor compartir?” Gran reflexión.

Luego les hacen aguantar el peso del miedo y a la vez adaptarse al cambio que el miedo les puede provocar.

Seguidamente, hacen como que están encerrados en un ascensor apretados y tienen que adaptarse a la situación y moverse todos al mismo tiempo, pasando unos por encima de otros.

 

Es un ejercicio para escucharse entre ellos, para aprender, que es mejor actuar que hablar, el cuerpo también tiene que hablar.

Y por último hacen un juego de concentración “pasar la pelota con la palmada”, es muy común en teatro, lo hacen con sus nombres.

Después con colores y si repiten el mismo color tienen un castigo impuesto por los compañeros.

Al final aparece una frase que nos hace pensar, la dice Linn Johansson: “Quien juega al juego, el juego lo juega.”  Tres días después, aún le estamos dando vueltas a la frase…

Salima Ennahi y Alba Carrillo.

Ins. Barri Besòs. 4º ESO (Artes Escénicas).

 

Els alumnes que va fer la Residència amb La Calòrica fa dos anys, ara fan el seguiment dels seus companys amb l’Andrés Waksman i van anar amb ells al Mercat de les Flors a veure  MICRÓFONOS i… això és el que van dir de l’obra:

 

La obra me sorprendió porque los actores no estaban bailando sino que jugaban con los nombres de actores, actrices y cantantes de la cultura pop.

ANDREY SAKYAN

Me sorprendió mucho que solo se usaran nombres de canciones, actores, actrices… Y que solo con eso puedas hacer algo tan chulo y diferente como ellos dos hicieron. También me gustó que usaran, en una parte, como una especie de bucle. No sé por qué, pero me gustó, por ser una obra diferente y que no se ve todos los días.

RAÚL HERNÁNDEZ

Yo la obra de teatro no la entendí muy bien, pero en cambio, me gustó que con tan solo palabras y nombres de diferentes artistas, crearan sentimientos.

LAURA FERNÁNDEZ

Me llamó la atención los movimientos que hacían, porque eran muy marcados y como que querían transmitir más cosas con ellos que con palabras . También me interesó que no  había una historia como tal, sino que era todo muy aleatorio y cada persona lo entendía como quería.

MAXIM GUIZDAR

 

De este baile me sorprendió su forma de llamar la atención del público. Su forma de expresarse con el cuerpo, los ruidos que hacían e incluido lo que decían, nombres de actores. Me sorprendió como transmitían con el cuerpo, confusión, expresión… Una Performance.

MICHELLE SORIA

 

Del espectáculo que fuimos a ver me impresionó la habilidad que tenían los actores para decir los nombres de  cantantes con ritmo y sin afinar ni nada. me ha gustado todo pero sobretodo esto.

SALIMA ENNHADI

 

En la obra que vimos lo que me llamó la atención fue el bucle que hacían los actores, repitiendo distintos nombres de famosos sin ningún sentido aparente, lo cual al principio me desconcertaba un poco, pero sobre la mitad de la obra ya entendí de que trataba.

SALA CHAKRA

 

A mi me pareció muy raro al ver lo que hacían los dos protagonistas porque yo pensaba que íbamos a ver danza contemporánea y no fue así. Poco a poco lo entendí todo ,decían nombres de personas famosas y hacían gestos. Al acabar la función, hicimos un debate que estuvo muy chulo , les preguntamos cosas sobre por qué se inspiraron en hacer esto,el vestuario,etc…

Me pareció una función interesante, llamaba la atención.

ABU KHAN

 

Yo pensé qué  veríamos un espectáculo de danza y no fue así, de un nombre formaban una pequeña parte de la obra, repitiendo muchas veces ese nombre o una parte y el mismo movimiento lo repetían seguidamente.

No entendí muy bien el concepto.

SONIA GUTIÉRREZ

 

Yo al principio creía que iban a bailar pero cuando vi que hacían cosas que para mi no tenían sentido y tampoco las veía normales, no entendía lo que estaba pasando en el escenario, ellos decían párrafos de canciones, nombres de famosos, corrían y decían coses y volvían a repetir todo igual. Al ver todo esto me quedaba igual, no entendía nada. Yo venía con el pensamiento de ver danza  pero me llevé una sorpresa.

GISELA LÓPEZ

 

Me llamó mucho la atención ver como se movían y gritaban tantas veces seguidas, sin cansarse, ni ahogarse ni equivocarse, aunque no entendí casi nada de lo que estaban haciendo la verdad, me gustó mucho y me divertí al verlo.

ALBA CARRILLO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui, no sé per què em ronda pel cap la cançó de Celtas Cortos, Cuéntame un cuento y verás que contento, me voy a la cama y tengo lindos sueños…

Nova sessió de En Residència… I jo em pregunto… Com anirà avui?

La Laura, l’Andrés i jo, ens enfrontem a un nou repte! Crec que en català no existeix reptàs!

Però es podria inventar! Alerta responsables del diccionari del IEC!

La veritat és que estem treballant amb un grup d’estudiants amb molta desídia, un cert desinterès i poques ganes de treballar i… la dificultat de crear és encara més gran.

Tot i això, ens conjurem per tirar el grup i el projecte endavant! Ganes no ens en falten!

El dimarts passat l’Andrés em va dir que avui ens acompanyaria la Linn, una coreògrafa sueca que imparteix classes a ALAS i que ens donaria un cop de mà.

Quedem a La Cantina de l’Insti per fer un cafè abans de la sessió i quan arribo, em trobo amb l’Andrés i…  a l’altre cantó de la taula, un somriure espectacular.

És el somriure de la Linn… transmet energia, optimisme, vitalitat, seguretat…ens presentem, parlem, planifiquem entre els tres… i jo penso…veuràs el que t’espera!

Comença la sessió… i … Oh my God…comença l’espectacle!

 

A un ritme trepidant d’escalfament, de moviments i de música, la Linn i l’Andrés aconsegueixen imposar un ritme tant intens que els nois i noies del projecte, a penes poden respirar. No paren…

A munt, A baix…

a terra, saltant…

passant pilotes…

corrent, aturant-se…

treballant per parelles, per trios…

 

Comencen a suar i sota les diferents ordres i activitats dels dos coreògrafs, l’activitat és realment viva i els creadors aconsegueixen captivar el grup i portar-lo al seu territori…

Els fan treballar de manera individual i també col·lectiva… les dues hores passen volant i els nois i noies acaben fosos i sense alè…

Dediquem una estona a reflexionar sobre el que han fet i a crear imatges mentals a partir de música i ball…un nou repte!

I jo em pregunto…però qui és aquesta Linn? D’on a sortit?

LINN JOHANSSON

Linn Johansson se dedica a la danza, la performance y la pedagogía del movimiento. Se forma en el Royal Ballet School de Estocolmo, y continúa sus estudios en París y Nueva York.

Ofrece clases de danza contemporánea / entrenamiento físico e improvisación en varios centros y escuelas en Suecia y España desde 2001, en la ACIDH (Asociación Catalana de Integración y Desarollo Humano) para personas con inteligencia reducida, entre otros.

Colaboradora artística con Andrés Waksman desde 2001, además de Roseland Musical, Jordi Cortés, Konic theatre, María Muñoz (Cía.Mal Pelo) Leo Castro, Vero Cendoya, Exprimenta Butoh entre otros. Actualmente trabaja como bailarina / intérprete en diferentes proyectos artísticos.

S’acaba la sessió i de camí al meu despatx penso….

Linn… els contes… els contes a vegades acaben bé…

No serà… que la Linn… és HAMELINN i els Residents són els ratolins que segueixen la seva música?

Els contes són molt savis!  I jo encara crec en els contes!…

i en les Ales…

 

i aquestes ALAS ?  Tindran a veure amb volar?

Volar sols?

Jordi Sánchez

Professor. INSTITUT BARRI BESÒS.

Barcelona.

 

Aquest dimarts, dia 30 d’Octubre, desafiant un fred gèlid i una olor a castanyes que ens retenien a no sortir de l’Institut…  vam iniciar camí cap el Mercat de les Flors, a veure l’espectacle MICRÒFONS dins la grada jove del Mercat.

Tres professors anaven  amb els  alumnes: La Laura Domingo, el Pau Bou i jo mateix. Allà ens esperaven l’Andrés Waksman i el Jordi Puigdefàbregas coreògraf i ballarí convidat per l’Andrés i que ja ha treballat amb els nostres estudiants.

Els alumnes de la Residència, anaven acompanyats pels 20 estudiants de 4art d’Eso que cursen la matèria d’Arts Escèniques i que havien d’observar i fer un treball de camp sobre l’espectacle que anàvem a veure…

Un cop esmorzats, ens esperava la Sònia Fernández que, amb el seu encant habitual, ens va ensenyar tots els secrets i les entranyes del Mercat… i en especial la sala Pina Bausch!…  Paraules majors!

els camerinos, els passadissos…

Un cop a la sala gran, ens preparem per veure l’espectacle, el MICRÒFONS de JORGE DUTOR i GUILLEM MONT DE PALOL

A #LOSMICRÓFONOS,

Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol se submergeixen en un univers comú, allò que constantment ens rodeja: la cultura pop. Jugant i recomposant lletres, tornades, títols de cançons i altres elements de la cultura popular suggereixen paisatges en els que el públic entra en un camp de records personals i associacions salvatges creant relacions entre els diferents elements proposats.

Però qui són el Guillem i el Jorge? Aquí teniu un breu CV…

Guillem Mont de Palol y Jorge Dutor colaboran juntos desde 2008. Guillem ha estudiado en la SNDO (School for New Dance Development, Ámsterdam) y es coreógrafo y performer. Jorge estudió en la RESAD (Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid). Sus intereses artísticos se centran en el lenguaje, la voz y su fisicalidad, el cuerpo, la musicalidad y el ritmo. Empezaron a trabajar juntos en Ámsterdam y han realizado diversas piezas que han sido presentadas en diferentes contextos nacionales e internacionales.

 

Un cop acabat l’espectacle, es proposa un col·loqui diferent i molt potent, on alguns del alumnes assistents assumeixen el rol dels artistes, tot responent les preguntes del públic!

Al sortir, ens fem una foto i comentem l’obra, els alumnes reflexionen sobre el que han vist i… l’obra no els ha deixat indiferents, alguns mostren sorpresa, d’altres entusiasme, alguns comenten que algunes escenes no les han acabat de comprendre… d’altres flipen amb el Titànic i la Céline Dion del Jorge… ningú diu que no li ha agradat…

 

La veritat és que el Jorge i el Guillem han aconseguit tenir-los atents durant 60 minuts, fent servir, el cos, la veu i el nom de artistes i cançons del pop del 80 / 90… Fantàstic!

La meva sorpresa de camí a l’institut és que algun alumne va taral·lejant Purple Rain en veu baixa… Per què serà?

I jo penso… Gràcies Sonia i gràcies Mercat… poc a poc anem fent camí… el que han vist aquests nois i noies avui,  no els ha deixat indiferents!… Teatre, Dansa, Cos, Paraula, Música… This is Art!

Jordi Sánchez.

Professor a l’Institut Barri Besòs.

Barcelona

 

 

 

 

INICI…

Del llatí initium,  inici  és un terme que pot utilitzar-se como a  sinònim de començament.

Es tracta del principi, de l’origen o de l’arrel de quelcom…

 

Aquest any iniciem la Residència A l’INSTITUT BARRI BESÒS  (Coordenades 41 24 42123)  https://agora.xtec.cat/iesbarribesos/

amb l’Escola – Acadèmia Graner  http://granerbcn.cat/es/

http://www.danza.es/danza.es/guia-danza/residencias-artisticas/el-graner

el Mercat de les Flors  http://mercatflors.cat/es/

i l’Andrés Waksman , el nostre creador.

El grup escollit pertany a 2on d’Eso i està format per noies i nois molt heterogenis i amb interessos diferents. TOT UN REPTE per l’Andrés!

Però… qui és l’Andrés?…

 

ANDRÉS WAKSMAN

Docent en la Formació Cos i  Art

Director escènic, coreògraf – ballarí.

Dirigeix la seva pròpia escola de dansa i coreogràfia: ALAS Artes en Movimiento, a Barcelona https://alasbcn.com/

Docent col·laborador en diferents formacions de Gestalt, Cos i Art teràpia, treballant amb disciplines com dansa, teatre i Moviment Autèntic.

Deixeble i  col·laborador de Claudio Naranjo en el Programa Sat de Psicoteràpia Integrativa.

Aquí teniu alguna de les seves creacions:

• Azul Petróleo     https://vimeo.com/32982391
• Que corra el aire  https://alasbcn.com/videos/que-corra-el-aire/

I si voleu conèixer en profunditat dons… llegiu…

Andrés Waksman (Uruguay, 1968) es intérprete, creador y director escénico.

Se forma como actor y bailarín en Uruguay, España y Francia.

Trabaja con diferentes coreógrafos y directores, como Graciela Figueroa (Montevideo), Wim Vandekeybus (Bélgica), Régine Chopinot – Ballet Atlantique, Veronique Ros de la Grange, Dominique Boivin (Francia) y Tomàs Aragay (España), entre otros.

Ha creado e interpretado varios solos y en el año 1997 lleva a cabo su primera puesta en escena en Montevideo, Persona, una pieza sobre poesías de Fernando Pessoa.

Se instala en Barcelona en 1999 y forma parte del colectivo General Eléctrica, en el que colabora con Tomàs Aragay.

En el marco de General Eléctrica desarrolla el proyecto Laboratorio de Solos entre los años 2000 y 2008, con veintidós solos creados con diferentes intérpretes (Sofía Asencio, Sònia Gómez, Tomàs Aragay y Bebeto Cidra, entre otros) que se han presentado en España, Francia, Italia, Croacia y Estados Unidos, y que culmina con El perro alado, un solo suyo presentado en el Mercat de les Flors.

 

Entre los años 2008 y 2012 desarrolla el proyecto Azul petróleo, una coproducción Barcelona-Montevideo premiada por Iberescena y presentada en Montevideo y en el Antic Teatre y La Caldera en Barcelona.

 

En 2013 empieza a desarrollar el proyecto Laboratorio de Creación, un espacio en el que profesionales y no profesionales de las artes se embarcan en un proceso de investigación y creación artística. Desde entonces ha creado Manada (2014), Desde el fuego (2015), Que corra el aire (2016) y Mar de fondo (2017).

 

En los años 2015 y 2016 dirige la pieza Criatura, estrenada en el Antic Teatre de Barcelona y Nave 73 de Madrid, que obtiene el Premio Godoff Lemon Press a la mejor pieza de danza performance, y Consuelo Trujillo, intérprete de esta pieza, gana el Premio de la Unión de Actores como mejor actriz protagonista.

 

Desde 2001 imparte talleres de danza, teatro y movimiento auténtico. Estos talleres se desarrollan en diferentes ciudades y ámbitos formativos artísticos y terapéuticos en Europa, entre los que destaca su colaboración con el doctor Claudio Naranjo en el marco del programa SAT de Psicoterapia Integrativa desde el año 2003.

Desde aquel mismo año dirige su propio espacio en Barcelona, Alas, artes en movimiento.

Dons bé, a partir d’aquest moment… Salut i Treball !

Jordi Sánchez. Professor.

Institut Barri Besòs. Barcelona.