jesús:

No hem fet res i al mateix temps han passar tantes coses. He mirat d’explicar que volem fer un projecte de dibuix i d’art d’acció sobre la nostra joventut (15 anys), que encara no el tenim clar i que els hi proposaríem de fer el mateix, un projecte d’art entorn la seva joventut. Que partim de la base de que totes ja fan servir tècniques artístiques com ara dibuixar, escriure, cantar,ballar, fer fotos, maquillatges i altres. He preguntat què els  agradava fer d’aquestes coses a cadascuna, si voldrien fer una demostració al grup i en quines condicions voldrien fer-ho, què els caldria. He parlat molt,massa, per a evitar el vertigen que provoca el silenci, i a vegades hem parlat totes a l’hora, cosa que dona molt plaer però després una mica d’ensurt perquè fa pensar que la classe ja no ho és. Mentre tant han passat un munt de coses: ens hem presentat i hem definit de formes molt sorprenents d’on som.

He portat un dibuix i un disc de jeleton que han estat examinats amb atenció.

Hi ha hagut qui no tenia tan clar què li agradava fer però en canvi un munt de companyes seves tenien molt clar el que li agradava, o deia que li agradava una cosa i les companyes deien que una altra. ens hem pres el pel i ens hem mirat molt als ulls, potser mirant d’esbrinar fins a quin punt podem confiar unes en les altres en aquest projecte que no se sap de què va. hi ha qui s’ha posat a dibuixar, potser. una estudiant ha cantat una cançó molt bella amb molt de sentiment per a tot el grup, i després no sabíem ben bé què dir. ens ha quedat temps i hem fet temps lliure i tornat a parlar totes a l’hora de mil coses i res en particular