jesús:

Ens acompanyen Gelen Jeleton per primer cop, i Yosjuan Peña que la propera setmana fara una intervenció-taller.

Es presenten, Gelen parla sobre fanzines feministes (sobre els que fa recerca i en té un arxiu i que està a punt de llegir la tesi doctoral) i en mostra un col·lectiu al que va prendre part i coordinar, basat en dibuix i el cos com a suport del text: són dibuixos de persones amb pancartes sobre les desaparicions d’Ayotzinapa, s’intitula: “Lxs anormales con lxs normalistas”.

Yosjuan presenta la seva experiència en contexts de tallers, entre dibuix, sociologia i educació.

Les estudiants es presenten breument i els fan preguntes. La situació canvia quan passem a parlar de música.

Decidim fer un exercici d’ensenyar-nos unes a les altres a ballar bachata, reaggetton i dembow. Moltes de nosaltres ballem molt, i entre les que no ho fan n’hi ha que segueixen el ritme i gaudeixen també. Riem.  

Després Gelen mostra el dibuix que ha fet per a aquesta setmana, és un text dibuixat, que és una tècnica que fem servir sovint. El dibuix té una frase extreta d’un article de Maite Garbayo sobre performance que parla precissament que el gest és el llenguatge de qui no pot parlar, d’allò que no es pot dir.

 

Potser ballant dembow hem dit amb el cos moltes coses que no hauriem pogut dir amb paraules. Fem un exercici mirant de fer lletres dibuixades amb frases que ens interessin, mentres altres continuen escratxant amb el tocadiscos i mirant de rapejar alguna frase-lema, i un grup amb Gelen fan un rap de frases-lema tocant palmes alhora.

 

Veïem el capítol del dia de Ciutat Morta.