jesús:

Hem començat mirant de veure quin record teniem de la primera sessió, i només teniem un embolic gegant, no podíem fer preguntes perquè era una sola pregunta tan gran que ha costat formular-la: “¿De qué va todo esto?”

Llavors hem donat algunes explicacions sobre creadors en residència, l’ icub, la mirò, jeleton, llibreries, coses. I sobre tot, què farem jeleton a la seva classe i què els convidem a fer, fins i tot una mica de per a què podria servir. Però com sempre que jeleton comencem un projecte, ara no sabem on som ni què farem, i per tal causa elles tampoc no ho poden saber; això em fa pensar que ahir a la directa vaig veure que hi havia una entrevista amb marina garcés, encara no la he llegit però en destacaven una frase on deia alguna cosa sobre que “cal aprendre a relacionar-nos amb la incertesa, amb allò que no sabem com acabarà”.

He portat un dibuixet, un esbós d’un record de la meva sensació de conflicte lingüístic a l’aula quan era jove al país basc. He explicat el que diu la puri pinto que li va pregunar la seva filla: “mama, hi ha iaies que parlin català?” Hem pensat com podria ser un dia en llengües de iaies, potser sense català ni castellà.

Hem començat a veure “ciutat morta” per capítols, com si fos una sèrie. el primer capí tol ens ha deixat amb ganes de més, però hem pogut parlar sobre el què havíem vist.

marta:

Hem acabat la sessió amb la lectura d’un poema d’adolescència de Gelen