Un dia per a recordar

Constanza

12/12/2018

Aquesta foto la va fer l’altre dia la Marián. Són en Richard, la Yeirelis i en Carlos.  En veure-la he pensat en tres ocells. I m’ha semblat una pintura d’un paisatge amb molt moviment, molt vent. També m’ha donat la sensació de ser un ull que em mira: en Carlos, la pupil.la. I un calidoscopi.  I l’ull d’un tornado.

Avui també he vist molts paisatges durant la sessió. He vist dues “bandoleres” (la Zaida y la Yeirelis) viatjant per camins inhòspits.  He vist una nina preciosa movent-se amb elegància (la Isma). He vist “súper-mans”, “spider-mans”, “karateques”, “kick-boxers” (Gian Carlos y Waqar). He vist una presència clara i atenta, delicada i subtil, la d’en Mansoor.

Un banc de peixos, remolins de vent.

També he sentit plaer. Plaer en mirar. Plaer en moure’m amb la Zaida. Plaer en sentir el seu riure. I força: mirades fortes com la de la Kimberly, moviments contundents, escolta i atenció. També dificultats, però ganes de ser-hi, ganes de provar, com la Maria.

Encara que la Natalia, la Laura, en Richard i en Jesffryes no han vingut, també hem recollit moltes de les coses que ells proposaven l’altre dia. De fet sento que cada sessió es va generant més i més material que surt directament del que el grup es va permetent descobrir.

Anem dibuixant aquesta peça feta de gestos i d’atenció, de bellesa, de tensions i distensions, d’històries de cos, de dubtes i de preguntes.  També de coses que ens agraden.  Els he demanat que facin fotografies d’espais quotidians que són especials per a ells, també d’objectes. Coses i espais que els agrada mirar. Aquí deixo algunes de les coses que són especials per mi:

Aquest gos japonès que cuida la meva casa i que me’l va regalar quan va néixer la meva filla Gabriela, la meva mestra de dansa Hisako Horikawa. M’ho va portar del Japó de la regió d’on ella és.

També he fet una foto d’una bola de vidre verd que em va regalar la meva mare i que quan li toca el sol fa uns reflexos molt bonics a la paret.

Tinc molta curiositat per veure les imatges que portareu.

Gràcies per aquests dies!

12 /12 /2018

Hola sóc  Marián i vull compartir també amb vosaltres alguns objectes significatius per mi :

Aquest és un bonsai que cuidava la meva mare i ara el cuido jo

Aquest és l’ únic regal que recordo del meu pare i el guardo amb molta estima

 

I  per últim un quadre que vaig pintar jo i representa entre altres coses , la melancolia

Us convido a engrescar-vos  a participar, a buscar i  penjant també vosaltres els vostres objectes . Ara és el vostre torn !!!

One Reply to “Un dia per a recordar”

  1. Hola sóc la Marián, gràcies Constanza pels teus comentaris i gràcies a tots els alumnes per la vostra entrega i el bon treball que esteu fent. Es nota molt com esteu avançant . Estic ben satisfeta de la vostra predisposició i estic segura que el resultat final serà ben bonic, tot i que lo important és el procés , i el vostre està sent ben bonic, important i significatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *