Mes: desembre de 2018

Constanza, 19/12/2018

Ahir també varem mirar les fotos que han anat portant d’espais que els  agraden, d’objectes preferits. Van sortir molts cels. I molta poesia.

 

 

Constanza, 19/12/2018

Ahir va ser la darrera sessió avans de Nadal. Un dia molt intens. Extrems: moltíssima atenció, moments de dansa increíbles, moments de molta dispersió.

A la tercera hora els vaig portar unes llibretes que havia encarregat. La idea és que la utilitzin com a diari d’artista, que escriguin, dibuixin, enganxin coses… sobre el procés.  Una estona preciosa cada una concentrada en la seva llibreta.

 

Hola sóc Marián  vull destacar que  en el treball que està fent la Constanza i el nostre  alumnat, no només és important  el moment de l’ execució dels exercicis, sinó que tot el que els envolta també és molt significatiu i rellevant. Així doncs sent espectador també hi participes connectant amb el company que treballa mantenint l’energia i l’ atenció.

 

Fins i tot el moment de descans és una continuïtat que dona peu no només a relaxar-nos sino també a continuar connectats des d’altra perspectiva

 

 

 

 

 

De vegades es generen moments màgics i contactes que ens apropen cada dia més i ens fan més persones!

 

 

 

 

Constanza

12/12/2018

Aquesta foto la va fer l’altre dia la Marián. Són en Richard, la Yeirelis i en Carlos.  En veure-la he pensat en tres ocells. I m’ha semblat una pintura d’un paisatge amb molt moviment, molt vent. També m’ha donat la sensació de ser un ull que em mira: en Carlos, la pupil.la. I un calidoscopi.  I l’ull d’un tornado.

Avui també he vist molts paisatges durant la sessió. He vist dues “bandoleres” (la Zaida y la Yeirelis) viatjant per camins inhòspits.  He vist una nina preciosa movent-se amb elegància (la Isma). He vist “súper-mans”, “spider-mans”, “karateques”, “kick-boxers” (Gian Carlos y Waqar). He vist una presència clara i atenta, delicada i subtil, la d’en Mansoor.

Un banc de peixos, remolins de vent.

També he sentit plaer. Plaer en mirar. Plaer en moure’m amb la Zaida. Plaer en sentir el seu riure. I força: mirades fortes com la de la Kimberly, moviments contundents, escolta i atenció. També dificultats, però ganes de ser-hi, ganes de provar, com la Maria.

Encara que la Natalia, la Laura, en Richard i en Jesffryes no han vingut, també hem recollit moltes de les coses que ells proposaven l’altre dia. De fet sento que cada sessió es va generant més i més material que surt directament del que el grup es va permetent descobrir.

Anem dibuixant aquesta peça feta de gestos i d’atenció, de bellesa, de tensions i distensions, d’històries de cos, de dubtes i de preguntes.  També de coses que ens agraden.  Els he demanat que facin fotografies d’espais quotidians que són especials per a ells, també d’objectes. Coses i espais que els agrada mirar. Aquí deixo algunes de les coses que són especials per mi:

Aquest gos japonès que cuida la meva casa i que me’l va regalar quan va néixer la meva filla Gabriela, la meva mestra de dansa Hisako Horikawa. M’ho va portar del Japó de la regió d’on ella és.

També he fet una foto d’una bola de vidre verd que em va regalar la meva mare i que quan li toca el sol fa uns reflexos molt bonics a la paret.

Tinc molta curiositat per veure les imatges que portareu.

Gràcies per aquests dies!

12 /12 /2018

Hola sóc  Marián i vull compartir també amb vosaltres alguns objectes significatius per mi :

Aquest és un bonsai que cuidava la meva mare i ara el cuido jo

Aquest és l’ únic regal que recordo del meu pare i el guardo amb molta estima

 

I  per últim un quadre que vaig pintar jo i representa entre altres coses , la melancolia

Us convido a engrescar-vos  a participar, a buscar i  penjant també vosaltres els vostres objectes . Ara és el vostre torn !!!

Hola soc Carlos, en l’ultima hora hem fet un exercici de relaxació ,tractava de pensar lo que havien fet en les anteriors classes, van dir que tenien que elegir la millor classe més significativa per nosaltres i que expresi el que ens surgia

Ara el que mou al company ho fa des de la distancia haguessin uns fils imaginaris, l’altre persona te que mover-se com l’altre persona digui.

Després de fer aquesta activitat, fem descans.

 

Hem treballat per parelles,un mou a l’altre com si fos plastilina,lent escoltant la música.

Fem moure a la meva parella como si fos una ballarina.

El mateix canviant de parella

• Ara vaig a invitar fer aquest exercici però amb un moviment més continu,que hi hagi més moviment.
• El mateix exercici però ara fem un recorregut en cercle portant al nostre company.
• El mateix y desprès el que ha mogut es para quiet fora i l’altre intentar repetir els moviments que l’havien fet,hem de sentir i recordar quins moviments hem fet i repetir-los