Divendres 15 d’abril ens vam posar d’acord per saber com volíem fer la nostra cabanya i vam pensar que hauria de complir els següents requisits:
- Movible però no cal muntar i desmuntar cada cop que anem.
- Lloc per guardar les coses (llibres, teles…)
- Camuflatge
- Veure l’exterior: llum i entorn
Després se’ns va acudir la idea de que podríem fer-la de teles i una estructura de fusta, finalment va sortir la idea d’un tipi. D’aquesta manera podia ser de tela, movible i original.
Ens vam posat d’acord i vam decidir que el proper dia faríem una prova del tipi. Vam estar pensant els materials que necessitaríem, així els professors podien preparar-ho, així aprofitàvem bé l’estona. Al final aquest és el resultat:
MATERIAL
- 8 pals rodons 5cm de diàmetre (alçada standard 2,5 i 3 cm)
- Corda
- Hamaca
- Tela “tipus normal” (és de prova, si ens agrada i ens va molt bé, aconseguirem teles
En la sessió anterior vam estar parlant de llocs on pensar. Algunes de les propostes eren una cabana. Aleshores, el Pep ens va explicar que ell havia fet una cabana amb les seves pròpies mans, i va viure durant mig any per a fer la seva tesi.
Aquí us mostrem algunes imatges de la seva cabana.
La cabana de Pep Vidal
Pep Vidal i la seva cabana
Un cavall al costat de la cabana
La cabana de Pep Vidal
A la següent sessió ens va ensenyar fotografies de la seva cabanya i també d’altre artistes, com Virginia Woolf i Gustav Mahler, i tot seguit ens va proposar de fer un disseny de com seria, si puguèssim fer-la, la nostra cabana. Era una proposta totalment lliure. Tots hi vam estar d’acord i ens vam engrescar a fer els nostres dissenys.
El projecte va començar quan la Lucia va tenir la idea de fer una cadena de dòminos, bales i altres obstacles.Volia fer una màquina de Goldberg. Llavors, el Pep i l’Albert es van voler afegir. La Lucia ens va dir que sí i vam començar a pensar.
Vam fer plànols del que volíem fer i després vam recordar que hi havia d’haver alguna cosa amb una planta. Vam decidir que posaríem la planta al final fent que caigués una regadora amb aigua i regués la planta.
Vam passar els plànols a l’ordinador i vam començar a construir.
Varem fer servir peces de dòmino, bales, tubs de cartró i altres coses.
A les sessions vam estar buscant maneres de fer el nostre circuit, fins que un dia vam trobar la manera definitiva, que seria la que faríem servir el dia de la presentació, encara que calia perfeccionar-ho
Cada dia teníem problemes, perquè algú podia tocar la taula i fer caure tot, la qual cosa ens obligava a començar des del principi. Però això també ens permetia afegir altres millores. El dia de la presentació estàvem una mica nerviosos perquè pensàvem que potser caurien les peces abans de poder-ho presentar. per sort no va caure res, però quan vam presentar el circuit se’ns va parar bastant, però va ser molt divertit de muntar.
Ens ho vam passar molt bé fent aquest projecte i vam poder fer molts circuits diferents.
Estem fent un projecte relacionat amb l’ art, amb el Pep Vidal, que és el nostre Creador en Residència.
El Pep Vidal és un artista, que, pel que hem vist, té una dèria especial pels arbres. Ara veureu per què.
El primer dia vam anar a veure una de les seves exposicions, a la galeria d’art ADN, que està situada a l’Eixample de Barcelona, al carrer Enric Granados.
L’exposició no era com ens l’esperàvem. Quan vam entrar no la vam entendre gaire. Ens semblava molt simple, perquè no hi havia massa obres, però les que estaven eren molt interessants. En general ens va agradar tot.
En Pep ens va explicar que va començar amb moltes idees, però que les va anar descartant i va acabar només posant 6 obres.
Només entrar a la galeria vam veure que en la sala d’entrada, que era llarga, hi havia un tronc d’un arbre enorme tallat a troços, des de les branques fins a les arrels, posat al terra. Ocupava gairebé tota la llargada d’aquesta primera sala, just al costat del mostrador on hi havia els treballadors de la galeria.
Després havíem d’entrar a una segona sala, més quadrada i més ampla. Era una sala tota blanca i al centre hi havia una pila de terra. A les parets hi havia penjats dibuixos fets en llapis.
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
Visita a la Galeria ADN
D’aquestes obres, la que ens va impressionar més va ser una que al principi, quan la vam veure no la vam entendre. Es tractava d’ una que després ens va explicar que figurava un bosc vist des de dalt. A mi em recordava una mica a un núvol. Des de lluny es veia com una massa però quan t’acostaves, o feies una foto i t’apropaves, es veien tots els punts que havia fet i impressionava molt. L’altra que ens va agradar molt va ser una que semblava un formatge amb un tall.
Com veieu, sembla que els arbres eren el tema principal en aquesta exposició.
L’entrada a l’exposició trobem que estava molt ben muntada, en general ens va agradar molt a tots i a totes. Hi havia coses que no acabàvem d’entendre del tot, però per començar ens va servir per adonar-nos que aquest projecte artístic el farem amb un artista molt especial.
