A petició de direcció i de la Mercè posem per escrit el que ha significat aquest projecte i l’acció final per a cadascú. Ho posem en comú.

Tenim opinions diferents sobre com vam viure les 2 hores sense profes. Per què uns ens vam tancar a una aula a les fosques per veure una peli de por? Per què uns altres vam estar voltant per tot l’institut veient que feia la resta, participant del que passava? Ens havíem de fer responsables del que passés?

Ens vam sentir molt diferent a com ens haguéssim sentit i comportat si hi hagués hagut professors.  Cadascú va fer el que va voler i ens vam organitzar per fer el que volíem. D’això es tractava, no?

Seguim fora de l’aula. Dimarts 21 a les 19h a Fabra i Coats.

Veniu!

Veiem per primer cop com s’està construint la edició de la documentació audiovisual del procés que hem seguit per arribar a fer l’acció d’un dia sense profes.

Ho farem públic el 21 de juny, per compartir-ho amb la resta d’estudiants, professors, famílies i qui ens vulguin acompanyar, i poder després intercanviar impressions i punts de vista sobre el que ha estat aquest projecte.

Anem classe per classe per convidar a tothom a venir a la presentació de la “peli”.

I també per dir que qui vulgui pot venir a la Biblioteca per veure com està anant l’edició, per si volen aportar algun comentari de cara a la versió final. Algunes profes s’apropen. La Montse no s’ho veu tot, perquè és molt llarg. -Vols veure les parts on surts tu? -No cal, ja m’està bé, o veuré el 21.  Gràcies Montse!

Acaba l’acció i comença el temps del pati. Recorrem l’institut per veure com han quedat les aules i endreçar el que calgui. Ens trobem que a totes les aules les cadires i taules han canviat de lloc. S’han fet seu l’espai i l’han adaptat al que cada grup ha volgut.

Finalment l’equip directiu accepta la nostra proposta: farem l’acció el 7 dimarts juny, de 8 a 10.

El dia abans imprimim la carta a les families, el compromís i l’assabentat i ho repartim a tots els estudiants.

El Full Setmanal també ho anuncia

A veure què passa demà.

Decidim no enregistar el que passi demà. El projecte ha estat arribar fins aquí. Ara ens toca viure aquesta experiència, sense càmeres.