Aquí podeu veure la pel·lícula ‘Un dia sense profes':

Ens sentim decebuts i una mica tristos, però decidim fer un ultim pas i escriure una carta a la Montse, la directora, per expressar com ens sentim i per dir-li que volem que la nostra acció es dugui a terme.

Li escrivim una carta, i un annex amb els detalls de com seria l’acció, després d’haver parlat amb els estudiants, l’equip directiu i els profes.

– L’acció tindrà una durada de 2hores
– Serà optativa
– Es farà un dia de 8 a 10h del matí
– La normativa del centre seguirà vigent
– El professorat no farà classe però estarà al centre
– El personal no docent seguirà amb les seves tasques
– El temps de l’acció serà un temps no regulat, sense l’autoritat del professorat, un temps lliure, autoregulat i autogestionat, sense activitats prèviament organitzades.

Adjuntem també un model de carta a les famílies i un model de compromís per als estudiants + assabentat de les famílies.

Esperem la resposta de l’equip directiu. Només falten dues setmanes per a que s’acabi el curs.

Des de direcció ens diuen que en cas de que l’acció es pogués fer, només podrien ser 2 hores, no les 6 hores de la jornada escolar, i que volen saber com ens organitzarem i què farem.

Decidim que és molt important fer una assemblea amb tots els estudiants de l’institut per tal d’expressar la nostra intenció de fer aquesta acció, explicar quines són les condicions de direcció i acabar de decidir entre tots si seguir endavant o no.

Preparem l’assemblea.

L’assemblea està convocada i anunciada al Full Setmanal.

Com al gimnàs no cabem tots, fem dos grups: 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat i després 2n i 4t d’ESO

Després d’explicar el per què i el com, fem unes consultes:

1-quants de vosaltres voldríeu participar en aquesta situació d’”un dia sense professors”, tot i que siguin només 2 hores?

2-Creieu que seria important que cadascú de nosaltres firmés un compromís de participació per el dia de l’acció?

3- Voleu filmar el que passi? O es millor que sigui una experiència només nostre, que després podem explicar, o no?

4- Aquestes 2 hores ens han dit que servirien com a proba pilot. Quants de vosaltres voldríeu que es fes “un dia sense profes a l’any a l’institut”?

Al final els demanem pensar durant uns minuts què podríem fer junts durant aquestes dues hores, com compartir un temps diferents, relacionant-nos d’una altra manera, entre tots, sense figures d’autoritat. Alguns escriuen idees a la pissarra.

Els resultats queden escrits a la pissarra del gimnàs.

Al terra també queden altres rastres. Bolis voladors

Tal com ha anat, creiem que no serà possible dur a terme l’acció.

Tot i que els profes han rebut una carta explicant el que volem fer, no hem tingut el moment de parlar amb ells.  Volem escoltar també que pensen. No hi ha temps de convocar un claustre.  Els convidem un dia al migdia al final de les classes. Venen els que volen i poden. Tenim un intercanvi d’idees.  Els hi preguntem si ens donarien aquesta llibertat. Volen saber què farem durant aquest temps de llibertat. També ens pregunten quina diferència hi ha entre aquest temps de l’acció sense profes i el temps de pati.

Preparar les propera reunió amb el Consell d’Alumnes. Posem en comú a la pissarra les idees per definir més  l’acció  i poder-la explicar al Consell.

Arriba el dia

Expliquem al Consell el que volem fer i els hi demanem ajuda per al explicar a la resta de l’institut el que volem fer.

Alguns es pregunten quin sentit te tot això, que estar un dia sense fer res pot ser molt aborrit.

Hem decidit quina és l’acció que volem portar a terme: un dia sense profes.

Per organitzar-ho ens plantegem quins són els passos a seguir i ens adonem que el primer pas que hem de fer és compartir-ho amb la direcció del centre. És per aquest motiu que demanem una entrevista amb la Montse, la directora, per tal de fer-li arribar la nostra proposta, en aquest estadi tan inicial.

D’aquesta reunió en sorgeixen moltes qüestions, però una de ben clara: hem de pensar una estratègia per a què més persones del centre s’afegeixin a la nostra acció per tal que sigui possible. Hem de parlar amb la resta dels estudiants.

Després de dedicar un mes a organitzar i preveure les diferents accions que havíem pensat… ens adonem que tot és complicat, que no es pot fer res del que volem i que si ho fem estariem fent una cosa no permesa, potser alegal o ilegal.  Des de l’escola ens ensenyen a fer una cosa no permesa? Els pares diuen que això no te sentit.

A més ja no tenim ganes de dur-les a terme. Fem un llistat d’altres accions que ens agradaria fer dins o fora de l’institut. Volem relacionar-nos amb altres estudiants, fer algo que impliqui a tot l’institut, que el que fem es pugui compartir i no sigui només per a nosaltres.

Dediquem una sessió de reflexió per compartir els nostres dubtes amb la Luz. Està clar que anar d’acampada no ens motiva, i tampoc passar fora de casa 24hores pels espais que hem estat explorant.

De totes les nostres noves idees, n’hi ha una que ens agrada però que trobem impossible: estar un dia sense profes a l’institut.

Podem creure en l’impossible? Volem intentar fer-ho realitat?

La sisena sortida va ser pel costat del riu Besòs. Per poder arribar més lluny, vam anar amb bicicleta!

Vam agafar el camí difícil, ple de pedres, fins gairebé Montcada. Com no hi havia sortida, vam haber de passar les bicicletes una a una per damunt del mur. La tornada va ser més fàcil.

Aquí deixem un recull de fotografies d’aquell dia:

Sortim en direcció Sant Andreu, seguint les vies del tren, creuem el pont de la Maquinista, construït fa pocs anys, passem per la plaça del Museu de la Maquinista i pel seu l’estany. Arribem al polígon industrial i sense més temps tornem gairebé corrents a l’institut. Sempre ens falta temps.

El dia 10/11/2015 vam anar a fer una excursió al barri de la Prosperitat. Vam veure moltes coses interessants, com per exemple unes obres que feien que t’haguessis de quedar esperant una bona estona al semàfor, o els fonaments d’un edifici que mai es va arribar a construir, o això és el que semblava. Vam passar per diferents carrers però eren tots molt diferents, en alguns hi havien arbres i en altres, les cases semblaven pobres. Vam arribar a una espècie de plaça on la vam estar mirant una bona estona.