Li escrivim una carta, i un annex amb els detalls de com seria l’acció, després d’haver parlat amb els estudiants, l’equip directiu i els profes.

– L’acció tindrà una durada de 2hores
– Serà optativa
– Es farà un dia de 8 a 10h del matí
– La normativa del centre seguirà vigent
– El professorat no farà classe però estarà al centre
– El personal no docent seguirà amb les seves tasques
– El temps de l’acció serà un temps no regulat, sense l’autoritat del professorat, un temps lliure, autoregulat i autogestionat, sense activitats prèviament organitzades.

Adjuntem també un model de carta a les famílies i un model de compromís per als estudiants + assabentat de les famílies.

Esperem la resposta de l’equip directiu. Només falten dues setmanes per a que s’acabi el curs.

Decidim que és molt important fer una assemblea amb tots els estudiants de l’institut per tal d’expressar la nostra intenció de fer aquesta acció, explicar quines són les condicions de direcció i acabar de decidir entre tots si seguir endavant o no.

Preparem l’assemblea.

L’assemblea està convocada i anunciada al Full Setmanal.

Com al gimnàs no cabem tots, fem dos grups: 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat i després 2n i 4t d’ESO

Després d’explicar el per què i el com, fem unes consultes:

1-quants de vosaltres voldríeu participar en aquesta situació d’”un dia sense professors”, tot i que siguin només 2 hores?

2-Creieu que seria important que cadascú de nosaltres firmés un compromís de participació per el dia de l’acció?

3- Voleu filmar el que passi? O es millor que sigui una experiència només nostre, que després podem explicar, o no?

4- Aquestes 2 hores ens han dit que servirien com a proba pilot. Quants de vosaltres voldríeu que es fes “un dia sense profes a l’any a l’institut”?

Al final els demanem pensar durant uns minuts què podríem fer junts durant aquestes dues hores, com compartir un temps diferents, relacionant-nos d’una altra manera, entre tots, sense figures d’autoritat. Alguns escriuen idees a la pissarra.

Els resultats queden escrits a la pissarra del gimnàs.

Al terra també queden altres rastres. Bolis voladors

Tal com ha anat, creiem que no serà possible dur a terme l’acció.

Arriba el dia

Expliquem al Consell el que volem fer i els hi demanem ajuda per al explicar a la resta de l’institut el que volem fer.

Alguns es pregunten quin sentit te tot això, que estar un dia sense fer res pot ser molt aborrit.

Per organitzar-ho ens plantegem quins són els passos a seguir i ens adonem que el primer pas que hem de fer és compartir-ho amb la direcció del centre. És per aquest motiu que demanem una entrevista amb la Montse, la directora, per tal de fer-li arribar la nostra proposta, en aquest estadi tan inicial.

D’aquesta reunió en sorgeixen moltes qüestions, però una de ben clara: hem de pensar una estratègia per a què més persones del centre s’afegeixin a la nostra acció per tal que sigui possible. Hem de parlar amb la resta dels estudiants.

A més ja no tenim ganes de dur-les a terme. Fem un llistat d’altres accions que ens agradaria fer dins o fora de l’institut. Volem relacionar-nos amb altres estudiants, fer algo que impliqui a tot l’institut, que el que fem es pugui compartir i no sigui només per a nosaltres.

Dediquem una sessió de reflexió per compartir els nostres dubtes amb la Luz. Està clar que anar d’acampada no ens motiva, i tampoc passar fora de casa 24hores pels espais que hem estat explorant.

De totes les nostres noves idees, n’hi ha una que ens agrada però que trobem impossible: estar un dia sense profes a l’institut.

Podem creure en l’impossible? Volem intentar fer-ho realitat?

Vam agafar el camí difícil, ple de pedres, fins gairebé Montcada. Com no hi havia sortida, vam haber de passar les bicicletes una a una per damunt del mur. La tornada va ser més fàcil.

Aquí deixem un recull de fotografies d’aquell dia: