Finalment, després de l’estiu, presentem la nostra peça!!
Aquí una peça filmada:
Vols parlar taula?
Hem finalitzat la residència a distància, trobant-nos setmanalment, conversant, treballant, pensant… i sobretot brodant!
Hem preparat una peça molt especial, i us volem convidar a la propera tardor a un àpat també molt especial… Mireu, mireu…
I aquí, un petit resum visual del què han estat aquests mesos de treballs! Quina emoció recordar tot aquest temps compartit!! Amb ganes de retrobar-nos, de retrobar-vos!!
Vols parlar taula?
Maria Llop i Vanesa Varela EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
amb les i els alumnes Rut Barrios, Clàudia Coll, Claudia Domingo, Edna García, Candela García, Joana Jorba, Lucía Labrador, Sara López, Érika López, Hugo Montero, Lizzy Murillo, Ohiane Pizarro, Anna Lara Quinten, Daniel Rivilla, Abril Rueda, Gisel·la Serra, Natalia Torrubia i Lucía Valtuille i les professores Mercè Gaja i Carol Vega.
Realitzat en el marc de l’11a edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.
La residència Maria Llop i Vanesa Varelaa l’Institut Doctor Puigvert ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu.
Parlem i brodem des de la distància!
Ens hem tornat a trobar virtualment per compartir les nostres frases i brodats sobre els tovallons. Malgrat el confinament, estem en marxa!
Comencem les sessions compartint com ens trobem, què fem… resolem els imprevistos de la tecnologia i ens posem a treballar… Hi ha qui aprofita la videotrucada per prosseguir brodant!!! Ja vam descobrir a l’inici d’aquest procés que teixir, brodar, cosir… era de sobte un nou espai per parlar!! De fet d’aquí va sorgir la frase de la nostra pancarta “Aquí teixim converses… amistats… coneixements!!
Molts hem avançat amb el treball i el podem mostrar. Ho fem davant la càmera per poder-ne parlar, i alhora ens enviem les imatges. No tots tenim materials, alguns tenim problemes per trobar-ne o en tenim que no són prou adequats (fil massa prim, no trobem tela…) però mica en mica anem resolent aquestes petites dificultats!
La Vanesa també ens mostra alguns referents que per a ella son inspiradors… accions, performances al voltant de la taula, la cuina i el brodat… seguim pensant en la nostra peça final!!
Compartim algunes imatges de la trobada i dels brodats:
ENS RETROBEM VIRTUALMENT!!
La setmana passada vam iniciar les sessions virtuals… feia dies que havia iniciat el confinament, una nova organització, les trobades virtuals, nous horaris… així que vam fixar una trobada amb tots els creadors, la Vanesa, la Mercè i l’Agnès!!
Feia dies que treballàvem virtualment, elaborant les nostres frases… unes frases que brodarem en un tovalló o mocador… Frases que parlen del confinament, de noves situacions i pensaments, d’eslògans o de paraules que, de sobte, sentim molt.
La Vanesa compartia el seu brodat per inspirar aquesta nova fase del procés a distància:
I si de sobte, quan ens retrobem, podem muntar una taula parada amb tots els tovallons (cadascun d’ells amb la seva frase brodada) i reunir-nos-hi al voltant? La idea ens engresca!!!
Aquí hi ha les frases que pel moment hem anat elaborant… estem en procés!!!:
Anna: “Trobo a faltar la rutina”
Abril: “#JoEmQuedoACasa i m’ho passo la mar de bé” (+ dibuix de dues persones a dins de casa jugant a un joc de taula)
Rut: Aplaudiments als sanitaris (Incloent als farmacèutics!)
Oihane: Ara utilitzem més la tecnología (Ja que no podem quedar amb els amics/família al carrer, ho fem per videotrucada amb el mòbil o amb l’ordinador)
Lizzy: Ara estem més en familia ( Perquè tots estem a casa )
Lucía: Els hi pot passar alguna cosa als avis? ( Els nens li pregunten als pares)
Joana: Metges en perill per salvar a altres persones…
Lucia V : JUNTS HO ACONSEGUIREM ! – Tot sortira be – Sortirem d’aquesta! – Per molta foscor que hi hagi, sempre torna la llum
Natalia T: Cuidem les coses que tenim ( Perquè com no podem sortir de casa, si se’ns trenca algo no podem anar a arreglar-lo)
Candela: De vegades no valorem el que tenim, fins que ho perdem ( per que ens hem de quedar a casa ).
Dani: la importància dels papers
Clàudia: Quan acabarà el confinament? Quan tornarem a la normalitat?
Després de compartir les nostres reflexions, la Vanesa ens va mostrar imatges de referents.
I vam quedar de prosseguir la propera setmana amb els brodats ja finalitzats!!
ARPILLERETES AMB SECRET
12 de març
Sense saber-ho estàvem fent la última classe abans de marxar a casa per confinar-nos per l’epidèmia del coronavirus.
Tots teníem ganes de cosir, així que amb uns retalls de roba de sac i moltes llanes de colors hem pensat en brodar alguna cosa que tingués significat per cadascú, alguna cosa que ens vingués de gust brodar. Després recordant que la Núria ens va explicar que darrera de les arpilleres les dones cosien una butxaqueta on amagaven una carta o una explicació de la seva història, hem volgut fer el mateix i hem fet una butxaca on em guardat un petit text, una reflexió, un secret, un pensament.
mercè
FEM UNA PANCARTA COM LES SUFRAGISTES
Febrer-Març 2020
Fa uns dies vam veure unes fotografies d’unes dones sufragistes que es manifestaven perquè volien votar. Això a nosaltres ens va interessar i ens van donar moltes idees, així que vam decidir fer un cartell que manifestés alguna cosa… i vam decidir fer una pancarta de tela amb una frase per la jornada de portes obertes. La frase per votacions es va quedar així: AQUÍ TEIXIM CONVERSES, AMISTATS I CONEIXEMENTS.
I com les dones sufragistes ens vam posar a fer pancartes de tela.
Vam idear el disseny i ens vam organitzar per terminar-la a temps.
Primer vam fer plantilles de les lletres, després les vam posar sobre trossos de roba vella que havíem portat de casa i les vam dibuixar.
L’Abril organitzava el recompte de les lletres, hi havia gent que les retallava, altres que hi posaven l’entretela, una espècie de tela fina que quan la poses a la tela i la planxes es queda com un parxe, uns ajudaven altres a planxar i enganxar les lletres en un llençol blanc, i tornàvem a fer recompte de lletres…
Més o menys tots fèiem un gran treball en equip.
Sara L., Natàlia, Hugo, Lucia V.
DONES ARPILLERES. Creadors en Residència rep la visita de Núria Bonavila
27 febrer
El passat 27 de febrer la Núria Bonavila de Dones arpilleres de Congrés i Indians ens va visitar i ens va explicar l’origen de les arpilleres i les que ella i les seves companyes han confeccionat explicant històries de dones. Històries de vida, quotidianes, personals, i sobretot històries de la Guerra civil espanyola i com es va viure al nostre barri de Sant Andreu. Per exemple, una de les seves arpilleres explica a través de trossets de roba cosits sobre una tela de sac quan en un bombardeig sobre Barcelona la gent del barri es refugiava en el metro en construcció i es van quedar atrapats amb el fang. Un home del barri, el senyor Basilio, amb una corda els va ajudar a sortir del forat salvant-los la vida. Va ser molt interessant compartir el que ens explicava la Núria amb les coses que sabien els nois i noies que havien sentit a la seva família sobre la guerra, la transició i la justícia social. Mercè
.
L’altre dia la Núria Bonavila va venir a explicar-nos unes quantes històries que estaven plasmades en les arpilleres que ens havia portat.
Ens va explicar que es reunia amb unes senyores que feien arpilleres com ella, que escollien un tema per fer les arpilleres, com per exemple: la postguerra, la transició, la desigualtat, etc. Normalment acostumen a fer les arpilleres sobre els seus familiars.
Ens va explicar que una de les arpilleres parlava de que el seu pare se’n va anar a la guerra (Batalla de l’Ebre) i es va quedar traumatitzat. Una altra arpillera parlava que a les discoteques, els soldats agafaven als joves perquè lluitessin a la guerra. I així successivament vam veure les veritats amagades, el que no està escrit, el que no volen que sapiguem nosaltres.
També ens va ensenyar a fer unes personetes de roba per fer les nostres pròpies arpilleres.
Lucia L. i Dani R
ICONES I “PARXES”
Febrer 2020
Fa dies la Maria ens va ensenyar diferents tipus d’icones per senyalitzar, indicar o fins i tot reivindicar coses. I vam dibuixar les nostres pròpies icones.
Fa una setmana la Vanesa ens va portat una peça de roba on hi havia uns dibuixos i lletres enganxats que ella mateixa havia dissenyat i brodat. També ens va projectar uns “parches” que expressaven sentiments i reivindicaven moltes coses que els creadors consideraven injustes, altres reivindicaven la llibertat i la igualtat.
A nosaltres ens va encantar la manera en la que transmetien i vam pensar en provar de fer-ho nosaltres. Ens vam posar mans a l’obra i vam començar a dissenyar-los. Primer vam fer un dibuix i després el vam calcar a la tela, en trossos de pantalons texans o camises per reciclar.
Tot seguit vam cosir el nostre dibuix amb ajuda d’un bastidor per mantenir la tela tibada i que costés menys de brodar. Aquests “parxes” el posarem en alguna peça de roba nostra per reivindicar el que cadascú vol.
Dani, Lucia L. i Hugo
EL TELER
Desembre – gener
Fa uns dies la Maria i la Vanesa ens van tornar a deixar perplexos, portaven uns pals enormes i un munt de llana de colors. Primer ens van ensenyar fotos de dones mexicanes amb un teler que lligaven a un arbre i a la seva cintura i assegudes al terra anaven teixint una llarga tela de colors.
Ens van ensenyar qui ho feia, com ho feien, els materials i els seus noms i com eren els teixits que feien. Ens van explicar que hi havia dos orientacions del teixit: l’ordit que és l’estructura del teixit i la trama que és la que dona forma a tot el teixit.
Amb els pals enormes que es deien machete, jillote, tzotzopatle, palo de bandera, etc i els cabdells que vam fer unint tres llanes ens vam repartir càrrecs i ens vam posar a fer un teixit utilitzant el teler.
La diferència entre un telar normal i el que vam fer nosaltres es que el nostre seria gegant.
També volíem provar a deixar corre la imaginació i vam posar canyes, cartrons i etiquetes, tot això posant paraules filosòfiques prèviament pensades.
Hugo, Gisel.la, Rut, Natalia, Lizzy, Claudia D., Edna, Claudia C, Lucia L.
TELER 2.0
Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.
També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem pinya.
No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns de cadascú i estimar-nos com a grup.
En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden impregnats al teixit.
Dani
TEIXINT IDENTITATS. Una exposició tèxtil al Centre d’Art Tecla Sala
5 desembre
Hem anat a l’Hospitalet per veure obres d’una exposició titulada Teixint Identitats. L’exposició recull el treball de 31 artistes que recuperen tècniques artesanals tèxtils tradicionalment associades a dones.
Quan vam entrar vam veure una mena de sofà fet amb fusta i tela i allà va ser quan tots nosaltres vam treure el mòbil per fer fotos a aquelles obres tan originals, tan boniques. Allà ens va rebre l’Úrsula i ens va explicar que cada obra era d’una artista diferent i que venien de diferents països i utilitzaven moltes tècniques tèxtils. Vam veure moltes obres impressionants, com una xarxa feta amb els filferros que tanquen les bosses de pa de motlle, un casc de guerrer representat en un didal, també vam veure un vestit fet a partir de cables, un quadre on estava brodada una carta d’amor cosida de baix a dalt… Totes les obres tenien un sentit, tant per l’autor com per nosaltres, molt interessant (i tu pensaves, quina paciència fer això!).
A tots ens va agradar l’exposició i en ho vam passar molt bé.
Quan vam acabar de veure totes les obres i de parlar una mica d’elles, vam escollir l’obra que més ens va agradar a cadascú i vam escriure les dades importants a la llibreta que portàvem.*
També vam fer una activitat amb cadires i fils on l’objectiu era saber i acceptar que tots som diferents.
Lucia L., Anna, Candela i Rut
*Algunes de les obres que vam triar:
– M’agraden totes les obres, però especialment: ¿Yqué? 2014 de Fanny Galera (València, 1973). Fil de coure amb bany de plata. 60x12x12. Sobre la duresa de la vida i la capacitat de l’esser humà de refer-se. A mi m’ha transmès esforç i que a vegades un pes molt gran et cau a sobre i només penges d’un fil, però a vegades hi ha un “forat” on hi pots sortir i t’ho fa més fàcil. JOANA JORBA
– He escollit l’obra El Bordado (declaración de principios) de Carmen Marcos i Victòria Bahenà perquè és una de les meves obres preferides, quan he sabut que era un homenatge m’ha agradat encara més, aquesta obra té brodades moltes paraules en anglès, cada paraula d’un color (crec que com és tan acolorida fa que a la gent li agradi més, això és el que m’ha passat a mi). Aquest detall és una cosa que m’agrada de l’obra. M’agradaria veure més com aquestes. RUT BARRIOS
– Rocío Garriga (Albacete 1984) Is there anybody in there? Una referència als bombardejos sostinguts que van tenir lloc a Londres durant la 2a guerra mundial. M’ha agradat molt perquè és bastant abstracte i explica bastant bé tot el que va passar, també m’agraden les formes de les peces, el significat i com queden posades. GISEL·LA SERRA