A l’última sessió de Creadors/es en Residència vam fer una posada en comú del que havia sigut la presentació i l’exposició del projecte. Després vam escriure de forma secreta una carta al jo del passat, imaginant-nos i situant-nos a l’inici del curs, just abans de començar aquest projecte. Les cartes es van convertir en avionetes de paper que van volar desde la seva classe.
A l’Anna, la Sali, la Judit, Laia, l’Oriol, la Leire Franzoni, la Berta García, la Jana, la Leire Jiménez, en Dídac, l’Àlex, la Telma, la Berta Menasalvas, en Roy, la Keyla, la Carla, la Sofia, en Leo, l’Ainara, en Maikel, l’Àngel, la Mercè, la Maria i en Joan.
El divendres 4 de juny a les 17h a Hangar, hem compartit el procés de creació en una presentació pública, presentant algunes accions que hem dut a terme com a col·lectiu, construint un espai comú des del joc i l’experimentació. Hem estat investigant diverses formes de comunicació amb el cos, el gest i l’absurd, posant èmfasi en el fet de desestabilitzar les estructures preestablertes a l’hora de comunicar-nos, construint nous significats des d’una mirada crítica cap al nostre entorn.
Durant el mes de maig, a l’Institut Doctor Puigvert, s’han dut a terme sessions de treball entorn a la identitat col·lectiva i a l’organització de comissions de cara a la presentació pública del projecte, posant en comú allò que volem visibilitzar i compartir del procés de creació.
També s’han desplegat accions situades a Hangar (espai que acull la presentació pública de la residència), imaginant possibilitats des del lloc, amb la col·laboració de les artistes Roger Serret i Ricou (amb el disseny del display modular de la instal·lació), i Eulàlia Garcia Valls, Albert Tarrats i Valentina Cardellino que han acompanyat el procés de muntatge d’aquesta.
Durant dues sessions més vam seguir treballant amb en Willem de Haan i l’Anna Irina, on ens van proposar unes premisses per crear unes peces a partir de capses de cartó. Seguint amb el treball que havíem fet sobre el cos i el gest relacionat amb el nostre entorn, havíem d’experimentar amb aquest material per tal de crear unes extensions del nostre cos o algun element que pogués tenir un ús concret encara que ens semblés absurd. Per petits grups vam fer un esbós ràpid de les idees, però ens vam posar a treballar amb el cartó de seguida, doblegant-lo i creant les formes que volíem al moment, jugant des de la improvitsació i l’experimentació amb aquest material. Al final de la sessió vam ensenyar i compartir els significats que havíem donat a cada peça.
Mirall interior per veure’s les tres persones des de dins de la peça
A la pròxima sessió, la proposta va ser agafar totes les peces i transportar-les fins al riu Besòs (que queda a prop de l’institut). Només el fet de treure-les de l’espai on s’han creat, buscar la forma de transportar-la de forma col·lectiva amb el nostre cos per l’espai públic, la percepció que teníem d’aquestes peces va canviar totalment. El pes, la forma, la solidesa o la fragilitat d’aquestes havia canviat en aquest procés.
Un cop al Besòs, la proposta va ser ‘construir un pont amb totes les peces que teníem’ (ens podíem inspirar en les diverses estructures i ponts entre els quals ens trobàvem). El repte era crear una estructura que s’aguantés per si sola, amb totes les formes irregulars les quals no havien estat pensades per aquest ús. D’aquesta manera, vam donar un sentit nou a totes les peces que havíem construït de forma gairebé individual i amb un propòsit concret, resignificant-les de forma col·lectiva i donant-lis un nou sentit.
La segona premissa va ser ‘escriure una paraula amb totes les peces, i que es pugui llegir des de dalt del pont’. En Willem ens va estar fent fotos des del mateix punt durant el procés, per després crear un gif on es veiés el resultat. La paraula escollida col·lectivament va ser ‘LOL’. Una vegada més, li vam tornar a donar un nou significat a les peces que havíem construït la sessió anterior amb un altre propòsit.
Durant el procés de creació del pont i del ‘LOL’ van sortir diverses tensions sobre la qüestió del col·lectiu que vam estar debatent durant la següent sessió. Com s’organitzava un col·lectiu davant d’una tasca concreta però que pot ser feta de moltes maneres diferents? Hi havia rols establerts dins d’aquest col·lectiu? Hi havia espai perquè totes poguessin proposar les seves formes de fer? La presa de decisions, el fet d’acceptar i ser flexibles davant de diversos punts de vista, l’espai que ocupa la nostra veu i cos en un col·lectiu…
En aquesta sessió vam anar a l’Hangar, el taller de la Irina, la nostra artista. Allà vam conèixer en Willem de Haan, un nou artista!, que també està a l’Hangar, on té el seu espai de creació.
En una sala molt gran, en Willem ens va mostrar una breu presentació per ensenyar-nos alguna de les seves obres o creacions. Alguns exemples:
– Una entrada de metro (falsa), en el camp, molt allunyada d’una ciutat del Canadà.
– Unes sabates especials per turistes amb unes tires de xancletes a la part de sobre per donar-li 2 utilitats.
-Un regle que havia fet a ma que marcava 30 cm quan en realitat era de 3 metres. El que feia amb això era apropar-ho a un altre objecte (com una cadira) per enganyar l’ull humà i així semblava que la cadira, en aquest cas, semblés més petita.
Volia jugar amb la nostra ment perquè posava una cosa quan en realitat era una altra. Era una manera de confondre l’espectador.
Després la Irina i el Willem ens van ensenyar el seu taller, l’edifici i alguns espais d’altres artistes. Ens van agradar molt els tallers, eren espaiosos i bonics, fins i tot tenien una cuina comú!
En aquesta visita vam aprendre a percebre i donar-li un altre sentit a tot, i donar-li molta més profunditat a les coses.
En general ens va agradar molt l’Hangar. I en Willem ens va dir que després de les vacances vindrà a veure’ns a l’institut.
Alex, Anna, Berta M., Leire F., Leo, Maikel, Oriol, Sali, Sofia
El dia 3 de març vam anar a veure un fragment de l’obra “Antes de que todos lo sepan” de la Paula Serrano dins del Dansa Quinzena Metropolitana. Els nois i les noies van tenir la oportunitat de conversar amb el ballarins i fer-los preguntes i propostes sobre la comunicació entre ells, i entre ells i nosaltres, ja que tota l’acció la desenvolupaven amb els ulls tancats. El tacte, el so, la proximitat, la improvisació, l’assaig… van ser els factors de la conversa. Aquesta activitat es connecta molt bé amb l’exploració que estem fent amb la Irina al voltant dels sistemes de comunicació i alhora dona l’oportunitat de veure una disciplina diferent a la que estem treballant.
Un cop a l’aula, això ens va portar a parlar de la visió del futur i com mirar el futur d’una altra manera. ……. Mercè
ULLERES
Vam veure una pel·lícula que es deia Wall-E, que tractava sobre la contaminació i un documental que parlava de deixalles electròniques que tirem nosaltres i els africans les cremen i les aprofiten per guanyar-se la vida. Ens va fer reflexionar en com seria el món en el futur.
Després la nostra professora ens van donar una idea molt peculiar d’un artista africà que es diu Cyrus Kabiru. Ell fa obres amb deixalles que ell recicla i les utilitza com material per les seves obres, però sobretot les utilitza per fer ulleres extravagants i donar a conèixer a la resta del món els problemes tan greus del seu continent.
Llavors nosaltres vam agafar la seva idea i vam portar tots de casa materials que anàvem a llençar o que ja no utilitzàvem més com: cables, mòbils vells, pendrivers, auriculars espatllats, taps, filferro, etc.
El resultat va ser molt inesperat: cadascú va crear unes ulleres úniques. Hi havia de tots els tipus, des de ulleres clàssiques fins a monocles. Va ser fascinant la diversitat i imaginació de la gent per fer això, ens va resultar molt divertit.
Ens vam inspirar en el treball d’en Cyrus Kabiru per crear les nostres primeres ulleres reciclades amb la idea de fer unes ulleres que servissin per mirar el futur d’una altra manera.
Ainara, Berta G, Carla, Dídac, Jana, Judit, Keyla, Laia, Leire J, Roy i Telma
El dimecres 24 de febrer vam compartir fragments del procés de la residència amb les docents de 1r d’ESO. L’acció es va desplegar entre el dins i el fora de la sala d’actes de l’institut. Aquests van ser alguns dels moments viscuts durant i abans de la presentació…
Acollida
Senyals de llum
Making of(uns dies abans…): Imaginant plegades com podria ser aquesta trobada. Què expliquem de tot allò que hem fet? Com ho expliquem? Quin format ha de tenir la sessió (virtual, presencial, mixt)? De quina manera impliquem a les docents participants? Per comissions vam treballar els continguts i les accions a compartir.
Making of (unes hores abans…): Assajant i dinant juntes.
Durant aquesta acció col·lectiva, vam transitar pels carrers des d’una atenció activa al nostre entorn i al nostre cos, pensant i detectant formes i objectes de l’espai públic on ens hi puguéssim mimetitzar o camuflar a través del moviment i de la posició del nostre cos [conceptes que hem estat treballant tots aquests mesos].
L’única premissa anterior a aquesta acció, era venir vestit d’un o dos colors. No teníem un recorregut prèviament fixat, sinó que anàvem a la deriva un cop sortíem de l’institut. Vam fer una primera acció al mes de desembre de forma més improvisada, però ens va agradar tant l’experiència que vam voler repetir-la durant al febrer, canviant el recorregut i la roba que portàvem, i convidant a l’artista i fotògrafa Violeta Mayoral perquè documentés l’acció col·lectiva.
Durant el mes de gener hem estat reflexionant entorn als gestos, i a les construccions i interpretacions variables dels seus significats.
També hem desplegat accions col·lectives, posant els cossos al centre, per tal d’explorar possibilitats comunicatives, acollint l’error imprevist com un element que genera un missatge inesperat.
El 4 de desembre vam fer el taller-visita a l’exposició ‘Acció: Una història provisional dels 90’ al MACBA. Allà ens van rebre les artistes Cris Celada, Marc Vives i Marc Larré, preparades per tornar a performar algunes de les pràctiques que hi va haver a la dècada dels 90 al nostre context més pròxim.
