La pintura al fresc és una pintura realitzada sobre una superficie coberta amb dues capes de morter de calç, la primera de major gruix (arrició) amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona de menys gruix (intonaco) formada per pols de membre, calç apagada i aigua sobre la qual es van aplicant els pigments.
En contacte amb l’anhídrid carbònic de l’ambient, la calç experimenta una reacció de carbonatació i els pigments queden integrats dins l’estructura del morter endurit. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.
En aquesta tècnica artística destaquen les decoracions de la Capella Sixtina fetes per Michelangelo Buonarroti. El fresc s’executa en jornades de treball de 8 hores, ja que la calç en un període de vint-i-quatre hores comença el procés d’assecat i no admet més pigments. Per això alguns acabats es realitzaven en sec, amb tremp, és a dir, aglutinats amb cola. A aquesta tècnica se la coneix com fresc sec.
Andrea Sanchez.