RETRATS FOTOGRÀFICS

Un dels primers exercicis que vam fer va ser una sessió fotogràfica en dues parts. En la primera, l`artista va fotografiar cadascun dels alumnes, de manera que fossin ells qui decidissin la manera en què volien ser representats per poder fer-se una idea de com ells volien ser vistos.

CONTENIDOR D’IDEES

En aquest exercici vam portar una caixa amb un objecte que ens va impactar, un objecte especial, de manera que la caixa i el contingut fossin una mateixa cosa. El disseny de la caixa es basa en la que empraven els impressors de la postguerra. Aquests impressors la utilitzaven per ficar-hi la tinta a causa de la manca de pots de metall en aquells anys.

Vam portar des d’objectes com joguines, figuretes, penjolls, i també textos: tots significaven moments o records molt especials per a cadascun. També vam compartir les opinions amb el grup.

MARCAR LA CIUTAT

En aquest apartat, en Francesc va proposar fer una mena de bola de fang pintada. Després la vam deixar als carrers del nostre barri, en un lloc que ens agradés o del qual tinguéssim algun record. Amb aquest acte simbòlic ens vam apropiar d’un petit espai proper a nosaltres. Vam anar tots junts fent un itinerari prèviament triat, en el qual vam anar deixant les nostres marques.

POESIA COL·LECTIVA

ALEGRIA, ESTIU, DIVERSIÓ, FAMÍLIA, POR, AMOR, ULLS, SOMRIURE, FELICITAT, FESTA, TERRA, SOL, NIT.

Aquests són els escrits inspirats en les nostres paraules. Hem passat de la pintura a l’ escriptura, que són dues formes manipulatives de l’expressió, i amb les mateixes paraules cadascú de nosaltres ha creat una poesia diferent, tot representant la realitat o les nostres percepcions.

FIGURES PINTADES

Aquesta és una part important del procés. Hem avançat en el terreny de la representació pictòrica. El Francesc Torres ens va demanar que pintéssim una figura humana de cadascú. Cal assenyalar que per pintar-la vam trigar varies sessions. Vam fer servir colors primaris i també vam haver de barrejar-los per trobar-ne d’altres. Els dibuixants mostrem part de la nostra creativitat en aquesta producció.

DINS LA COVA

Al principi del curs vam començar parlant de les coves rupestres i de les marques que hi ha en gairebé totes. Les trobem a qualsevol moment històric o localització geogràfica. Una de les marques predominants és la de la mà humana, tant en positiu com en negatiu. Aquestes indiquen una pulsió evident, amb la voluntat de deixar una marca permanent en un espai probablement sagrat i d’iniciació, com ho són les coves neolítiques. El resultat d’aquesta reflexió són els dos murals de mans que podeu veure en aquest apartat de l’exposició.

MARCAR EL MACBA

Sobre el concepte de marcar el món vam realitzar una sortida al MACBA. Cadascú va fer a l’aula unes marques de fang. Els marcadors eren de tot tipus de formes: cors, quadrats, rectangles, rodones, … Evidentment no els vam deixar al museu, però es van poder fer aquestes fotos al costat del que més ens havia impactat de la visita, obres o espais, per tal de deixar constància del fet.

1.-Primer dobleguem el paper  per la meitat.

 

2.-Tornem a doblegar per l’altre meitat.

 

3.-Despleguem el paper.

 

4.-Dobleguem en 4 trossos el paper (horitzontal) .

 

5.-Dobleguem les puntes del paper doblegat deixant un dit per la punta.

 

6.-Fem el mateix a l’altre costat.

 

7.-Agafem la meitat del paper i la dobleguem per els centímetres que hem deixat.

 

8.-Fem el mateix a l’altre costat.

 

9.-Estirem pel centre i ja tenim la nostra caixa feta.

El passat divendres 26 de Setembre vam visitar el Palau de la Virreina.

Vam sortir del nostre institut a les 11:00h del matí. Després vam agafar els ferrocarrils a l’estació d’Europa-Fira i tot seguit vam agafar el metro a plaça Espanya, línia 3,  fins a la parada del Liceu.

El Palau estava molt a prop de la sortida del metro. A l’arribada ens vam fer una fotografia de grup i vam esperar a que fossin les 12:00h per entrar a l´exposició.  L´Agnès  ens va fer una breu introducció de l’exposició i tot seguit vam contemplar l’exposició amb el nom 25% Catalonia Venice, idea de Francesc Torres amb la col.laboració de  Mercedes Álvarez.

Ens va agradar molt l’exposició i vam saber una petita part de la vida d’unes persones a l’atur. Crec que en Francesc Torres va fer un gran treball. Aquelles vuit persones desconegudes ens van deixar veure on viuen, les seves aficions, els seus somnis…

Quan vam sortir de l´exposició vam fer el mateix trajecte de l´anada però en sentit invers, i a l’arribar a l’institut ens vam aturar a xerrar una mica de l’exposició. Vam dir les nostres opinions,  com va anar el trajecte i com ens vam sentir veient aquest projecte de Francesc Torres amb qui treballarem tot aquest curs.

 Sandra Sabaté.